diumenge, 5 de febrer del 2012

El vídeo de la Crononiu

Cap de setmana de baixada de temperatures i pujades verticals

Aquest cap de setmana es podria resumir en una sola paraula, com hem sentit a la tele, a la ràdio o hem llegit en els diaris: MOLT FRED. Però no ens ha espantat i tampoc ho han fet els organitzadors de les dues cronos de la Copa Catalana. A Boí, tot i les condicions de fred (-16 graus) i vent, van decidir canviar el recorregut i fer-ho totalment per pista, però tirar endavant la cursa: Cronoescalada del Festival Hivernal de Boí (Crono de les Rastes de Boí). Una pujada d'uns 700m des de baix de tot de l'estació fins al punt més alt. Vam sortir a les 9h del matí i tot i semblar un horari inadequat, va ser una bona elecció, ja que després el vent va anar augmentant. Males sensacions compartides amb gairebé tots els participants, potser el fred? Sensacions que la maquinària no funcionava.

L'endemà, esperàvem molt fred a Bagergue, a la Vall d'Aran, però els organitzadors de la Cronoski Era Pujada no esperaven, i tampoc nosaltres, la nevada que va caure la nit anterior. Havien traçat un circuit d'uns 900m de desnivell, però l'endemà ja no hi havia ni traça ni visibilitat, molt vent i el fred continuava (-12 graus). Així, que al final la cursa no va arribar a 400m de desnivell, degut a l'elevat perill d'allaus i el vent. Es va seguir un caminet direcció a Beret.

Bones organitzacions, bon ambient, bones costellades, primera posició en les dues curses i amb ganes d'estar una mica a casona amb molta calefacció i de continuar endavant.


A l'Era Pujada, lliurant el premi una simpàtica Edurne Pasaban

dilluns, 30 de gener del 2012

La CRONONIU

Dissabte, Campionat de Catalunya de curses vertical d'esquí de muntanya, a les 17:30 sortida de Cap de Comella (La Molina) fins al refugi de Niu d'Àliga, 830m de desnivell, començant amb pla seguit d'una pala una mica complicada i pujada força constant fins al davant del refugi. Tot per pista, degut a la manca de neu.

Em situo al davant, intentant trobar una bona traça a seguir ja pensant en la pala; un cop allà, pugem com podem. A partir de mitja cursa, em començo a trobar bé, agafo el meu ritme i disfruto de veritat. D'aquesta manera, campiona de Catalunya, cosa inesperada a principis de temporada.
http://www.feec.cat/nil-cardona-i-alba-xandri-campions-de-catalunya-de-curses-verticals-d%E2%80%99esqu%C3%AD-de-muntanya

dissabte, 21 de gener del 2012

Font Blanca- Vertical Arinsal

Sortida femenina


Comença l'any i em puc treure l'espina clavada del Campionat d'Espanya a Port-Ainé. Crec que l'entrenament i el camí que he fet aquestes últimes setmanes m'han portat fins aquí. Combino alguns tocs d'intensitat amb la passió per passar-m'ho bé fent el que faig. Combino les meves vacances als Dolomites amb entrenaments d'esquí de muntanya i dues curses de Sant Silvestre. La primera, abans de marxar, a Sant Julià de Lòria (Andorra), ja una clàssica en el meu calendari, fent 2a i un cop a Itàlia, un 5000m a Bolzano, la BoClassic, fent 18'58'' i aconseguint també la 2a posició. Curses que al ser tan curtes em donen una mica de qualitat.

Dolomiti

Ahir a les 10h línia de sortida amb totes les pros de diferents nacionalitats penso que això no és una cursa de les que he fet per aquí amb esquís de muntanya, es percep la professionalitat i que aquí no venim a jugar, això és una "competi". Uiuiui... Sortim i gas amunt. Sortim corrent, i no paren, que no es cansen? (penso jo). Comencem a situar-nos i al cap d'uns minuts de cursa, em col·loco en la 6a posició. Són 550m de desnivell positiu, però semblen molts més... aquí no hi ha descans, no val despistar-se. L'austríaca del davant sembla afluixar però no puc passar-la. Continuem pujant i veig que el grup que ve per darrere no està tan lluny. Finalment, apreto les dents i aconsegueixo aquesta 6a posició en aquesta prova Copa del Món d'esquí de muntanya, celebrada a Arcalís (Andorra).


dilluns, 9 de gener del 2012