Trofeo Oscar Sevilla (fotos)

Control de firmes

Buscant l'ombra

Amagada a darrere (no hi sóc)

El patiment

L'arribada

Trofeo Oscar Sevilla (Copa Espanya Ciclisme)

A vegades, sense pensar-t'ho, t'arriben oportunitats. Així va ser quan el Club Ciclista Montgrí (Esteve - Girona Costa Brava), a través d'una amiga, em va convidar a anar a Ossa de Montiel (Albacete) a participar a una prova de la Copa d'Espanya de fèmines. 

Va ser una cursa amb moltes sensacions diferents, amb moltes situacions noves per aprendre i molt diferent a on estic acostumada a competir. Es tractava d'una cursa de 3 voltes de 32,5 kilòmetres, sumant un total de 97,5 km, amb una pujada per volta de 6 kilòmetres on el més important era l'últim tros de pujada d'un kilòmetre aproximadament on s'arribava al 8% de desnivell. Entre cadets, juniors i èlit, més de 100 fèmines. Molta calor, entre 35 i 40 graus, i una mica de vent.

La primera volta va ser una mica estressant per mi, col·locar-me bé, no perdre el grup, totes juntes, fins a la pujada on es va tallar el grup. Un cop a dalt, em trobo bé i decideixo atacar, no m'ho crec, però ens hem escapat 3, una i jo fem relleus constants, però la 3a no col·labora. Una pena, decidim que el grup que ve per darrere ens agafi. És un esforç massa gran i estem tot just al kilòmetre 40.

Segona volta, el grup que ens hem quedat d'unes 20 corredores aguantem totes juntes, a la pujada les primeres se m'escapen però les puc reenganxar. Anem barrejades amb les junior que acaben de començar. Per tant, tornem anar en un grup força gran.

(Foto d'una altra carrera)

Tercera volta, aquí van començar les escapades bones, 5 escapades. Una del meu equip s'escapa i em toca   parar el ritme del "pelotón" perquè no l'atrapin. La 3a volta la fem a un ritme molt més baix, fins a l'última pujada on hi ha algun altre pal. Finalment, arribem a Ossa de Montiel, esprintem, però jo ara ja estic a 0 de forces, quedo 16a de la general i 12a èlit. Molt i molt satisfeta! Una gran experiència!

FUERTEVENTURA

Aprofitant el pont de l'1 de maig, vam fer una escapada a Fuerteventura. Uns dies de pedalar i de relax. Vam fer una petita incursió d'un dia a la illa veïna de Lanzarote, però la resta dels dies els vam passar a Fuerteventura. És una illa especial, a només 100 km de la costa Africana. És un paisatge desèrtic i pedregós, molt àrid, amb poca pluja. Destacaria la seva tranquil·litat i el poc volum de cotxes, combinació perfecta per pedalar; l'únic "handicap", el vent constant.

A Lanzarote

A Fuerteventura també hi ha pujades

Tornem a començar... amb una crono!

Serrateix

Després del descans, han fet falta uns quants dies per tornar a tenir bones sensacions. Per això, amb 15 dies de tornar a donar als pedals, aquest dissabte vaig fer la XXV Crono de Navàs a Serrateix: 15 kilòmetres de pujada, amb alguns plans, i, en aquesta edició, amb molt vent. Vaig guanyar amb un temps de 34', i el millor de tot va ser que, tot i ser una crono que vol dir igual a agonia i patiment constant, m'ho vaig passar molt bé escalfant, durant la cursa i després.

DESCANS INACTIU

Després de la duatló de Banyoles i d'uns dies més d'entrenament, va arribar el descans tan esperat. Feia temps que no ho feia, però vaig decidir fer vacances de veritat, ni bici ni vambes ni neoprè. Encara que a molts de nosaltres ens costi acceptar-ho, el descans forma part de l'entrenament. Entrenar és important, la nutrició és vital i el descans, essencial.

Així, doncs, he fet 10 dies de descans total; jo l'anomeno: Descans INactiu.