Novembre

Novembre és un mes que significa moltes coses aquest any: recuperació, transició, relax, planificació.

Copa del Món acabada!

S'ha acabat una Copa del Món, la meva primera Copa del Món de Kilòmetre Vertical, amb una 4a posició final. Moltes setmanes d'entrenament, anècdotes i experiències que he pogut compartir amb els millors companys d'equip que em podien haver tocat. Hem compartit molts viatges: a França, a Itàlia, a Grècia, per les Espanyes i pel nostre gran petit país, Catalunya.

Tot això no hagués estat possible sense la FEEC, i poder formar part de la Selecció Catalana de curses per muntanya. I tampoc sense l'ajuda i recolzament moral dels que tinc més a prop dia rere dia. GRÀCIES!!!

GRÈCIA: Gerania Vertical Kilometer

A principis d'aquest mes vam viatjar a Grècia, a Loutraki, per córrer un altre kilòmetre vertical que forma part de la Copa del Món. Aquest cop, a part de disfrutar de la cursa en sí, vaig tenir l’ocasió de conèixer (tot i que de forma efímera) un país i una capital que no coneixia i que em van sorprendre gratament, recordant-me el sud d’Itàlia, per la gent, la natura, l'ambient que s'hi respira. 

Vam sortir de nivell del mar i amb un recorregut de poc més de 5 kilòmetres vam pujar 1000 metres de desnivell positiu. Tot i estar en 1a posició els primers 20 minuts, vaig haver de cedir i conformar-me entrant 2a a meta. No hi havia molta representació internacional, però sí bastants grecs i gregues. Finalment, sumo un podi a la Copa del Món i uns puntets que m'aniran molt bé per enfocar l'última prova a Itàlia.

La "xispa"

Vertical a Canazei. Recordant que cal molta "xispa" per als verticals

Després d'uns dies de descans total, de mica en mica he tornat a carregar piles a la muntanya i a la platja, fins arribar a la setmana passada on vaig començar a entrenar un altre cop. Aquesta vegada de forma una mica diferent, fent el que em ve de gust cada dia. Fins i tot, sense cap mena de pressió i com un entrenament més, vaig participar a la III pujada de Guardiola i a I Talltendre Vertical, les dues amb bici de carretera. Va bé de tant en tant recordar-li al cos què és la "xispa".

La "xispa" es pot treballar amb sèries, repeticions, a través d'algunes curses... però el que penso és que has de saber patir, i, fins i tot, sent una mica massoques, ens ha d'agradar patir. Si no es pateix, no es poden aconseguir els resultats. La majoria de vegada treballem a nivell físic i psicològic, ja que van agafats de la mà. Si un està molt fort, però no té la "xispa", la motivació de competir i de donar-ho tot, la seva capacitat física li servirà puntualment, però sovint li fallarà. De la mateixa manera, no n'hi ha prou en tenir ganes i motivació, s'ha d'entrenar per aconseguir els reptes que un es proposa, s'ha d'entrenar la resistència, la força, la velocitat, la "xispa". Per tant, la "xispa" en la competició és tan necessària com la "xispa"de la vida.

Podi III pujada de Guardiola

Final Copa d'Espanya i vacances

S'ha acabat una Copa d'Espanya, uns mesos de competició i entrenaments, combinats amb la feina i la família i els amics. Una 5a posició a Brañosera que em va portar a una 3a posició final de la Copa. Poder mantenir-me al podi era el que volia.

Ara toca posar-hi un parèntesi, ja que la Copa del Món encara no s'ha acabat. Toca parar i recuperar-se, agafar forces i ganes per tornar a obrir més endavant un final de temporada. Toca agafar aire i escoltar-se el cos que està demanant a crits unes vacances, un temps sense obligacions, uns dies sense pensar en el cronòmetre, els desnivells, les curses, les posicions, els punts acumulats... 

No vull tornar a córrer com vaig fer-ho la setmana passada a Brañosera. Era una cursa per disfrutar, un entorn nou, un perfil diferent, una temperatura agradable, però jo no podia, estava cansada en tots els sentits d'aquesta paraula. Per tant, toca fer vacances!!!! :)

Al pantà de Sau... Gràcies Marc (www.aquaterraclub.com) pel fantàstic dia i per la foto!