La neu va arribar...

Però la neu va arribar abans del previst, abans que la majoria estéssim preparats. Així que de cop i volta la bicicleta va quedar al garatge i els esquís de fons i de muntanya van començar a treure el cap, d'una forma ben discreta però riallers i amb ganes de disfrutar.

Temporada 2012-2013

Pedalàvem mentre la neu no arribava...

Mentre no hi havia neu, algunes de les pujades més emblemàtiques de Catalunya van acompanyar-me...

Un Turó de l'Home que es caracteritza per la seva duresa de l'últim tram, tant pel que fa a percentatge com a l'estat de l'asfalt.

Un Rocacorba, al costat de l'Estany de Banyoles, que no deixa de sorprendre a ningú.

Un Rasos de Peguera, el jardí de casa meva, on cada pujada es converteix en una crono contra un mateix.

Una pujada a Busa, que no deixa indiferent a ningú, a poc a poc va guanyant duresa.

Etc.

Novembre

Novembre és un mes que significa moltes coses aquest any: recuperació, transició, relax, planificació.

Copa del Món acabada!

S'ha acabat una Copa del Món, la meva primera Copa del Món de Kilòmetre Vertical, amb una 4a posició final. Moltes setmanes d'entrenament, anècdotes i experiències que he pogut compartir amb els millors companys d'equip que em podien haver tocat. Hem compartit molts viatges: a França, a Itàlia, a Grècia, per les Espanyes i pel nostre gran petit país, Catalunya.

Tot això no hagués estat possible sense la FEEC, i poder formar part de la Selecció Catalana de curses per muntanya. I tampoc sense l'ajuda i recolzament moral dels que tinc més a prop dia rere dia. GRÀCIES!!!

GRÈCIA: Gerania Vertical Kilometer

A principis d'aquest mes vam viatjar a Grècia, a Loutraki, per córrer un altre kilòmetre vertical que forma part de la Copa del Món. Aquest cop, a part de disfrutar de la cursa en sí, vaig tenir l’ocasió de conèixer (tot i que de forma efímera) un país i una capital que no coneixia i que em van sorprendre gratament, recordant-me el sud d’Itàlia, per la gent, la natura, l'ambient que s'hi respira. 

Vam sortir de nivell del mar i amb un recorregut de poc més de 5 kilòmetres vam pujar 1000 metres de desnivell positiu. Tot i estar en 1a posició els primers 20 minuts, vaig haver de cedir i conformar-me entrant 2a a meta. No hi havia molta representació internacional, però sí bastants grecs i gregues. Finalment, sumo un podi a la Copa del Món i uns puntets que m'aniran molt bé per enfocar l'última prova a Itàlia.