Mentre no hi havia neu, algunes de les pujades més emblemàtiques de Catalunya van acompanyar-me...
Un
Turó de l'Home que es caracteritza per la seva duresa de l'últim tram, tant pel que fa a percentatge com a l'estat de l'asfalt.
Un
Rocacorba, al costat de l'Estany de Banyoles, que no deixa de sorprendre a ningú.
Un
Rasos de Peguera, el jardí de casa meva, on cada pujada es converteix en una crono contra un mateix.
Una pujada a
Busa, que no deixa indiferent a ningú, a poc a poc va guanyant duresa.
Etc.
