Sellaronda 0 - Béjar 1

Dilluns tarda rebo un wats que diu "no t'ho creuràs, Sellaronda anul·lada". No em va tocar més que remei que creure-m'ho i canviar tot el que tenia planejat, viatge, feina… Havia d'anar a Itàlia a córrer la cursa d'esquí de muntanya Sellaronda, però per problemes meteorològics i perill d'allaus es canvia de data. 

I ara què? Queden dues proves per la Copa d'Espanya de Triatló d'hivern i vaig primera. Mmmm… Una de les proves és a Béjar, aquest cap de setmana. A veure quan hi ha? 9 hores? Per Madrid, per Burgos, per Sòria? Són 9 hores, tampoc és tant... M'apunto, només queda desfer la maleta, posar tot el que necessito per un triatló i treure lo d'esquí de muntanya, fer el viatge i córrer. Ah! i comprar uns esquís ja que en vaig trencar un a Reinosa i provar-los, per anar bé. Tinc tres dies, ja que divendres marxo. Descomptant les hores que treballo, temps de sobre… ;)

Divendres marxo, dissabte arribem i no hi ha neu! Un altre circuit de fons nefast? no! Ens informen sobre el canvi de circuits. Se surt amb bici, un port de 12 kms; es corren uns 4 kms de pujada (3 d'asfalt i 1 per muntanya amb neu) i finalment, teòricament 4 voltes i mitja a un circuit de 500m (al final, ni això tenia). Però sort que era tant poc esquiant, encara no sé com no vaig caure?!

La meva estratègia és clara, donar-ho tot a la bici i al córrer. Em funciona i guanyo! Molt contenta. Un viatge que ha valgut la pena. També felicitar al Joan Freixa que va guanyar en homes.

Al Rasos

Els que diuen que al Rasos de Peguera no es pot esquiar, haurien d'agafar els esquís o les raquetes i baixar fins a Peguera per tornar a pujar fins al punt més alt... A vint minuts de casa, sembla que estàs perduda enmig del no-res, sola envoltada de voltors, observant el contrast de la quietud que es respira allà i el moviment que es veu uns quants centenars de metres més avall, seguint les petjades discretes d'algun animaló que s'ha atrevit a buscar menjar per sobre la neu, les últimes llums del dia que il·luminen les parets de la Gallina Pelada… L'altre dia vaig assistir a una xerrada d'un lingüista que explicava que les emocions s'han de saber explicar en paraules, sinó el teu llenguatge no està prou desenvolupat. Jo crec que aquest senyor, amb tot el meu respecte, hauria de sortir de la civilització, de la seva urbe, per uns moments, uns instants, per veure que no tot es pot explicar amb paraules.

4a Vertical Ski-Pallars

Avui ha tocat tornar a competir nevant, he canviat els esquís de fons pels esquís de muntanya i així he competit en el Campionat d'Espanya de Crono a Espot. Una cursa molt disputada on he entrat finalment en 6a posició. Cursa ben organitzada i disfrutada.

A Teledeporte

Triatlón - Campeonato de España de Invierno

• Triatlón - Campeonato de España de Invierno

Triatlón de Reinosa (Campionat d'Espanya)

Dissabte passat a Reinosa (Cantàbria) tenia lloc el Campionat d’Espanya de Triatló d’Hivern, i 2a prova de la Copa d'Espanya. Aquest any les condicions meteorològiques no van acompanyar-nos: només començar a córrer, un bon ruixat ens queia a sobre; un cop en bici, pluja, vent i neu i, per acabar, ho rematàvem amb vent i neu en el tram de l’esquí de fons.

Els primers 10 kms corrent pels carrers de Reinosa van servir per fer una selecció natural de les millors corredores. Jo acabava aquest parcial en 6a posició, bastant lluny de les dues primeres corredores. Com em deia una companya de cursa, semblaven “galgos”.

La pujada de 25kms a l’estació d’esquí d’Alto Campoo em van donar marge per poder remuntar i arribar a atrapar a la 2a. La concentració en la cursa i la ganes de donar-ho tot sortosament no em deixaven veure ni sentir el mal temps.

Començava a esquiar, doncs, en 2a posició, però amb poc marge respecte a la 3a. La transició va ser molt caòtica. El lloc era molt petit i els voluntaris escassejaven. No em trobaven els esquís i jo esperant, mentre els segons anaven passant. Em sembla que no m’havia calçat mai unes botes d’esquiar tan ràpid com aquest dia.

El tram d’esquí de fons van dissenyar-lo per les pistes d’esquí alpí! Si volien emoció, ho van aconseguir. Si volien que els participants abandonessin i caigudes de “vídeos de primera”, també! Eren tres voltes pujant i baixant per una pista d’esquí de fons. En la primera baixada, amb massa confiança, vaig caure i vaig trencar l’esquí. Per sort, em va aguantar i només em va passar l’Ana, que anava 2a. Satisfeta, molt satisfeta, després d’una cursa així. Llàstima de la desqualificació del Ricard, que va aconseguir la 4a posició absoluta!

Ana Casares, Maider Gaztañaga i jo