Vertical a Organyà

Dissabte al matí, diluvia a Berga, no para, el radar metereològic costa d'interpretar, teòricament no hi plou encara, però això és una il·lusió.

A les 5 en punt donen la sortida, tots junts, del III Arruix de Santa Fe, 258 inscrits, 213 hi participen. No para de ploure, però com que plou per tothom, doncs caminet amunt. Són 4,5 km, de 540m a 1210m. Comencem pujant suau per pista, però després ja és corriolet (que s'ha convertit en riuet!). M'ho passo bé, ho estic disfrutant, costa avançar perquè és estret, però algun cop demano pas; altres cops, em conformo amb aquell pas. Ja queda menys per arribar a dalt. Arribo 2a darrere de la Sílvia, que està en un molt bon moment de forma. Felicitats campiona!

Contentes amb els embotits i el formatge d'Organyà

Superant les pors... (II Vertical de Meranges)

Aquests últims dies, apart de treballar bastant, he fet vàries coses. Baixar amb bici no ha estat mai lo meu, però aquest cop vaig agafar el toro per les banyes (o més aviat la bici) i Mal pas avall. Ben acompanyada, això sí. No fos que em fes enrere.

La por és un sentiment desagradable de temença que sorgeix per la percepció d'un perill, encara que aquest no sigui real. Aquesta por també la tenia diumenge abans de començar a fer la cursa. Tornava a estar en una cursa de córrer, tot i saber que no m'hi jugava res, tenia por. Però por a què? a fer-ho malament? a pujar de pulsacions? a què? un cop més tocava agafar el "toro" per les banyes.

Així que vaig participar en el II Vertical de Meranges. Després de fer una bona volta el dissabte amb bici amb les cracks de la Sílvia i la Mireia, em vaig animar a fer aquesta cursa. El meu estat de forma no és el més òptim actualment, però de ganes i il·lusió no me'n falten i suposo que per això no va anar del tot malament. Vaig passar-m'ho bé i no va ser agònic. Fins a la pròxima!!!

Abans de sortir amb la Sílvia, la Mavi i l'Àlex

Podi amb Laura Orgué i Sílvia Leal.

III Cicloturista Montsec-Montsec

Foto de Terres de l'Ebre (passat cap de setmana)

Només fa 3 anys que fan aquesta cicloturista i ja van arribar a més de 500 participants i això que no és pas ben fàcil: gairebé 3000m de desnivell (2885m segons el meu pulsòmetre), 150km i 4 ports: port d'Àger, coll d'Ares, coll de Montllobar i alt de Fontllonga, sortint i arribant a Balaguer.

Vaig arribar 3a (però 2a segons el temps real): vaig compartir els primers kilòmetres amb la Susagna, després vaig disfrutar molt els primers dos ports, però més endavant em vaig quedar sola durant forces kilòmetres i finalment amb un grup que només tirava un i ningú volia col·laborar a anar una mica més ràpid, coses que passen... A vegades tens la sort d'estar en un grup que et porten ràpid, i a vegades no!

Finalment, de tornada cap a casa, parada al forn d'Artesa per acabar de carregar forces i cap al concert dels Manel!!!!!

XXV Marxa cicloturista Terres de l'Ebre

Ahir vaig participar en aquesta marxa, després d'algun temps sense posar-me dorsal, això era com un repte. Com sempre comentem, aquestes marxes tot i tenir el nom de "cicloturista", és una competició. A mi em van sortir 154 km, amb gairebé 2000m de desnivell. Hi ha algun portet, molt bonic, però és bastant puja i baixa i pla, amb un entorn típic de la Terra Alta i el Baix Ebre (vinyes amb un verd que fa mal d'ulls, els Ports de Beseit, pobles tranquils amb gent animant, l'Ebre...). Som uns 140 participants i una temperatura ideal.

De Tortosa a Mòra d'Ebre (passat per Pinell de Brai) es va anar fent en grup (52km), amb algun estira i arronsa per les pujadetes i baixadetes; des d'allà a la Fatarella (536m, punt més alt de la ruta), les coses ja van començar a canviar. Érem molt poques noies, però la que va quedar 2a i jo anàvem molt iguals. Després, coll del Moro i Bot i la pujada a coll Ventós. Quin tram més bonic! vistes espectaculars dels ports. El paisatge encara em distreu i el fet d'intentar aguantar el grup de 7 nois amb qui vaig també.

Però a Benifallet, quan queden uns 30km i el coll de Som, ui ui ui, m'he quedat sense aigua, les cames ja no poden i em quedo sola fins a l'arribada, amb el vent de cara. Bufff!!! Mira que m'agraden els paisatges de vinyes però ara les vull perdre de vista i arribar a Tortosa. Sí, ja hi sóc. Contenta de poder tornar a portar un dorsal :))))), 5h01 i 1a fèmina (30a de la general).

Relaxant-se amb música

A vegades ve de gust escoltar música que et deixi descansar mentalment, que només et faci companyia, i sobretot després d'estar cansada d'un dia de feina i d'un entrenament a sota de la pluja. Dues cançonetes, doncs, del grup irlandès Villagers.