La "xispa"

Vertical a Canazei. Recordant que cal molta "xispa" per als verticals

Després d'uns dies de descans total, de mica en mica he tornat a carregar piles a la muntanya i a la platja, fins arribar a la setmana passada on vaig començar a entrenar un altre cop. Aquesta vegada de forma una mica diferent, fent el que em ve de gust cada dia. Fins i tot, sense cap mena de pressió i com un entrenament més, vaig participar a la III pujada de Guardiola i a I Talltendre Vertical, les dues amb bici de carretera. Va bé de tant en tant recordar-li al cos què és la "xispa".

La "xispa" es pot treballar amb sèries, repeticions, a través d'algunes curses... però el que penso és que has de saber patir, i, fins i tot, sent una mica massoques, ens ha d'agradar patir. Si no es pateix, no es poden aconseguir els resultats. La majoria de vegada treballem a nivell físic i psicològic, ja que van agafats de la mà. Si un està molt fort, però no té la "xispa", la motivació de competir i de donar-ho tot, la seva capacitat física li servirà puntualment, però sovint li fallarà. De la mateixa manera, no n'hi ha prou en tenir ganes i motivació, s'ha d'entrenar per aconseguir els reptes que un es proposa, s'ha d'entrenar la resistència, la força, la velocitat, la "xispa". Per tant, la "xispa" en la competició és tan necessària com la "xispa"de la vida.

Podi III pujada de Guardiola

Final Copa d'Espanya i vacances

S'ha acabat una Copa d'Espanya, uns mesos de competició i entrenaments, combinats amb la feina i la família i els amics. Una 5a posició a Brañosera que em va portar a una 3a posició final de la Copa. Poder mantenir-me al podi era el que volia.

Ara toca posar-hi un parèntesi, ja que la Copa del Món encara no s'ha acabat. Toca parar i recuperar-se, agafar forces i ganes per tornar a obrir més endavant un final de temporada. Toca agafar aire i escoltar-se el cos que està demanant a crits unes vacances, un temps sense obligacions, uns dies sense pensar en el cronòmetre, els desnivells, les curses, les posicions, els punts acumulats... 

No vull tornar a córrer com vaig fer-ho la setmana passada a Brañosera. Era una cursa per disfrutar, un entorn nou, un perfil diferent, una temperatura agradable, però jo no podia, estava cansada en tots els sentits d'aquesta paraula. Per tant, toca fer vacances!!!! :)

Al pantà de Sau... Gràcies Marc (www.aquaterraclub.com) pel fantàstic dia i per la foto!

Vídeo CARA AMÓN

Tot i que ja fa uns dies, penjo el vídeo "refrescant" d'aquesta cursa.

Creu de Fumanya

Des de Guardiola de Berguedà, agafem el trencant del Jou i ens incoporem a la carretereta que puja de Cercs (a on ho indica l'altimetria, gairebé al km. 4) i fins a la Creu de Fumanya, més de 1000m de desnivell positiu, cap cotxe i paisatges berguedans. :))))

DOLOMITES Vertical Km i Skyrace

A Canazei, Itàlia, Campionat d'Europa de km vertical i d'Skyrace. El divendres corro el km vertical, sortint amb les millors i intentant donar el millor que tinc. És una cursa molt vertical, on els pals són necessaris. Tot i no estar habituada a utilitzar-los, crec que és una bona opció. El temps ens acompanya i les sensacions força, també. Aconsegueixo una discreta 16a posició, anant de menys a més, que em complau. 

Dissabte, dia de descans i diumenge, debuto en una Skyrace. Objectiu: acabar-la i disfrutar. No estic cansada i disfruto molt de la cursa. No sempre pots pujar una muntanya com el Piz Boè en ple cor dels Dolomites. Una cursa alpina i tècnica que disfruto. Què més puc demanar?

Sortida Skyrace

Acabant la baixada de l'Skyrace (1700m de desnivell)

Km vertical (arribant a meta)

Skyrace: paso Forcella