S'han acabat les vacances, sí! Avui primer dia de feina, però a la tarda... la Laura i l'Ivan han volgut que continués sentint-me com si encara estés de "campo y playa". No m'ho han deixat ni pensar que ja estava a la segona maria (turó a prop de Berga) lligada al biplaça de l'Ivan a punt de saltar. Reia per no plorar... No era la primera vegada que volava en parapent, però sí la primera vegada que l'he disfrutat! Gràcies Ivan! Tindrà raó la Laura dient que ets el millor volador!!!!!????
7 comentaris:
ei... albeta! i tant que l'ivan és el millor!! (bé, un dels millors). o et penses que et deixaria volar amb qualsevol??!! jejeje!!
però la passatgera també era d'èlit! no et pensis pas que tothom ho fa tant bé, tant en l'enlairament com en l'aterratge ho has fet molt bé! ;)
Quines vacances que us heu marcat!!! ;-)
Volar és una de les meves assignatures pendents... Què tal les sensacions?
Laura, quan vegis a l'Eva, dóna-li molts records de l'Anscari i la Bea, de Tarragona.
Salut a dojo!!!
Hola que tal Alba!!!!
Mise, fa uns anys que em mareja amb això del parapent!!!!!!!!!!
Sembla que no cal tan de temps: un bon instructor, gens de por i una tarda.......... cap avall!!!!!
Ja li comentaré i potser (si no es molestia), et demanaré una mica d´informació.........
Salutacions campiona!!!!
Hi!ostres alba acabar les vacances amb un biplaça amb l'ivan ja és la òstia, eh!Ara que no hiha com tenir influències als llocs adeqüats, oi?xo x aqui aquesta escola és fàcil fer un biplaça way, a la tarda i si pot ser a la segona tots els biplaceros tenen els seu puntet que els fa ser fantàstics i bons en la seva aficiò i feina, cada vegada m'apreta més tot axiò potser llavors os podré avançar...pel cel!!!il.lusa de mi!!! :::::DDDDD Records Lau!
Laura, la veritat és que m'afalaga això que em dius venint d'una voladora com tu.
Bea, les sensacions són molt guais. Pot ser relaxant o bé emocionant! al final vam fer un gir (té nom tècnic, però ara no me'n recordo, barrena?) i buff!!! déu ni do!
Ninu, i tant, aquí diuen que és un bon lloc per volar. Parlem quan vulguis
Anna, jo sempre dic que m'agrada tocar de peus a terra, literalment parlant, o sigui, que si t'hi poses, et costarà ben poc avançar-me per l'aire. Amb el "medi aigua" ja en tinc ben bé prou!
Nanit!bones hores, eh!xo tic currant amb collars i histories meves encarregades i mha vingut la inspi ara!!!!un dbte a la nit, te tela! A veure si us deixeu veure més amb la Lau que ni el pèl!!!!o esteu fen ports i portets xq q la lau tigui malalta no vol dir que s'estigui quieta, eh! ja la coneixes o aniràs coneixent!!!!
Ei! Això no ho sabia! Quina enveja: a veure si enganyo el David la pròxima vegada que estigui per aquí i fem una volada :-)
Un petonàs,
Queralt
Publica un comentari a l'entrada