Islàndia és un país fascinant: glaceres, volcans, mars de lava, aigües termals, fiords... És un indret perdut al nord on encara pots percebre una pau provinent de la natura. El temps és molt feréstec i m'atreveixo a dir que els autòctons, encara més.És un país per fer cicloturisme??? Tot i no semblar-ho a priori, la resposta és afirmativa, després d'haver-ho portat a terme i d'haver vist altres intrèpids desafiant la pluja i el vent.
Així, doncs, comença un viatge ple d'aventures de 10 dies i 1000km. Voltem Islàndia en sentit horari.
DIA 1: Reykjavik - Geiser (104km, amb 10km de ctra. de grava). 11 graus.
Sortim amb solet de la capital i arribem amb pluja. Serà un dels pocs dies que veiem el sol.
Tram espectacular entre els llacs de Thingvallavatn a Laugarvatn.
El parc nacional de Thingvellir (formacions de roca volcànica) és una de les parades obligatòries.
DIA 2: Geiser - Hverravellir (100km, amb 80km de terra)
Pujades puntuals del 14%.
Visita al guèiser i a la imponent cascada de Gulfoss. A partir d'aquí, comença el tram de terra. Un dels millors dies del viatge. Gairebé res de pluja i vistes de les llengües de la glacera Langjökull i del llac Hvitárvatn.
DIA 3: Hveravellir - Varmhllid (115km, 80km de terra)
Etapa menys dura que l'anterior, molt planera, només coll de 6km abans d'arribar a Varmhllid.
Paisatges amb ovelles i cavalls. Es continua veient la glacera que ja deixem enrere.
DIA 4: Varmhlid - Akureyri (100km, tot asfalt)
Dia fàcil després del "trote" dels dies anteriors, tot i que pluja i pneumàtic petat.
Vall verda i bonica després d'un primer port, al km. 60.
Ens refem del fred a les piscines d'aigües termals, 43 graus!
DIA 5: Akureyri - Reykjahlid(Myvatn) (110km, asfalt)
Sortida amb un bon portet d'un 8%. Un cop a dalt, comença el vent. De camí, cascada preciosa. És un país de saltants d'aigua per tot arreu.
A 20km de l'arribada, tenim el regal: vent de cul i el llac Myvatn, llac amb cràters i formacions de lava. Ni una gota avui.
DIA 6: Reykjahlid(Myvatn) - Egilstadir = en bus. Paisatge desèrtic i pla.
Egilstadir - Djupivogur (86km, 30km terra)
Molta molta pluja.
Port intermig, tot i la pluja, es podia apreciar la bellesa de la vall d'Öxi, amb neus perpètues i cascades per tot arreu. Baixades del 17%.
DIA 7: Djupivogur -Höfn (104km asfalt)
Temps fantàstic durant 30km i després pluja molt intensa fins a Höfn. Paisatge de fiords.
Temps fantàstic durant 30km i després pluja molt intensa fins a Höfn. Paisatge de fiords.
Temps fantàstic durant 30km i després pluja molt intensa fins a Höfn. Paisatge de fiords.
Per sort, unes altres piscines termals ens han recuperat del fred!
DIA 8: Höfn - Hof (118km asfalt)
Primers 20km amb vent de cara, 1h i mitja per fer-los. Vent de força 8.
Dia espectacular: el llac Jökulsarlón amb els icebergs i la glacera més gran d'Europa de fons: Vatnajökull.
DIA 9: Hof - Kirkjubaejarklustur (90km asfalt)
Dia molt bonic també. El temps ens ha acompanyat. Vistes de la glacera.
DIA 10: Kirkjubaejarklustur - Vik (74km asfalt)
Una de les etapes més dures. Vent de força 15. Mai abans havia pedalat amb un vent lateral tan intens. Fins i tot, baixo de la bici un parell de vegades. També comença a ploure. Dia que no es veu res de res. Els últims 20km sense pedalar, amb vent de cul, anem a 45km/h.
Acabem aquí la nostra aventura, completant el dia següent els últim kms fins a la capital en bus, on disfrutarem dels plaers de la vida, com un bon sopar de cuina islandesa!
9 comentaris:
Carai quines vacances!!!! que guapa la foto de la glacera, com mola fer sortidetes amb alforges i apa vinga!!! Un petonàs nena, per cert no se si fer la tri de puigcerdà t'he ist apuntada!! però es que el dissabte tinc la olimpica a banyoles tu que en penses, que domines més el tema???
Ostres quins records!!!!!
Jo l'any pasat vaig anar-hi i vaig fer una ruta semblant, això si, amb cotxe!!! Ens va enganxar millor temps que a tu pel que he llegit, però els últims dos dies deu-n'hi-do!!!!
Felicitats pel viatge i l'experiència!!!!
Salut!
K GUAI !!!! bufff espero que t'enportessis d'allà milers d'emocions i vivències per recordar-ho tota la vida.
au!....SALUT
Carol, ja saps que jo també en faig de vegades de bestieses d'aquest tipus. Costa rendir el 100% en totes dues curses. No hi ha prou temps per recuperar-te. Però has de saber tu si et ve molt de gust, endavant!!!!
Isma, cada cop conec més gent que ha anat a Islàndia. Records!
Xevi, i tant! d'això me n'he emportat un sac ple (bé, una alforja plena). Salut i kms!
Quina enveja de viatge!!!
Trovo a faltar fotos..... a veure si en pots penjar unes quantes..... si et queden forçes!!!!
Benvinguda!!
albetaaaa!! hi ha coses que de debò valen la pena eh ;)
ara descansa bé, i d'aki 4 dies a tornar-hi, q aq viatget segur q t'ha sentat molt bé.
un petonet a tu i un al teu genoll, muaaaaaa!
Ninu, sí sí, aquesta setmana en penjo unes quantes més! Records des del Berguedà
Laura, gràcies maca! ara mateix amb gel a veure si això millora. Una abraçada
Les emocions intenses són les que més perduren, ja fa 10 anys de la meva volta i la recordo com ahir... Islàndia val molt la pena.
Cuida't el rotulià que jo el vaig patir i costa.
Lluís, tens tota la raó, un viatge sempre perdura, i si hi ha emocions, encara més.
No recordava que havies tingut això al genoll també. Ja parlarem alguna estona!
Publica un comentari a l'entrada