"A estirar las garras mañana!", ens va dir un autòcton de Hecho (Huesca) el dia abans. I és el que vam intentar fer...
7,5km a peu pel poble d'Ansó: A les 10:30h, "cámara de llamadas" per a les 39 noies, i a córrer! Sortim 8' abans que els nois. Inma Pereiro (la guanyadora de 6 edicions, inclosa aquesta) marca un fort ritme. Un grupet de 4 la seguim de prop. És un circuit d'asfalt i adoquins, amb pujada i baixada. Quan queden 2,5km em porten massa "collada", les deixo marxar i arribo a la transició a un minut de les tres primeres i a uns segons de la 4a.
20km de bici: pujada a l'estació de Linza des d'Ansó. Agafo el meu ritme, sense anar super forçada, però amb moltes ganes. És una pujada de les que em van bé i m'agraden, d'asfalt. Tothom està obligat anar en BTT, però. Al cap d'uns kms estic en 2a posició. Ara sí que estic motivada. Ja sé que em passaran esquiant però almenys estic donant tot el que puc en la bici i corrent. Trobo a la Inma P. a la transició. He fet el millor parcial de bici.
10km esquí de fons: Ara ve lo bo! Són 3 voltes. A la primera vaig petada, petadíssima. Tècnica? no en tinc! i força? sembla que tampoc! Al final de la primera volta, em passen 2 noies. Sé que me'n passarà una altra. I no tarda a fer-ho. A la 3a volta, demano quan em porta la del darrere i em diuen 3'. Buffff! i és l'Anna Serra que esquia molt i molt bé. Apreto i se'm va acostant. Últim pujador, última baixada i última recta, veig la seva cama de reüll. Queden 20m, esprintem com boges i arribo abans que ella. He fet 5a i estic molt i molt satisfeta.
Esprint final
A les 9h30 aprox. ens donen la sortida primer a les noies, comencem fent esquí de fons (patinador) i... com hi van! Fa molt poc que faig skàting, però avui noto que no aconsegueixo fer-ho bé de cap manera. Són dues voltes d'uns 5km i les primeres m'han tret uns 5'. No em puc queixar (penso ara). 
Agafo la btt, són uns 10km també, i aquí comença la jungla de veritat. No és ciclable. Al cap de 500m ja estic amorrada a terra. Va, m'aixeco, tornem-hi! Impossible pedalar. Decideixo empentar la bici. Veig que tothom va fent el mateix. És una mica pesadet, però s'ha de fer. Quan arribo al tros que es pot pedalar, porto gel i neu a sota les sabates, i de cap manera puc posar-me els pedals automàtics. Torno a caure. Una bona m... Cada 2-3 pedalades, perdo el peu del pedal. En la 2a volta, el circuit es converteix en més ciclable i a mi això encara em perjudica més. Ara entenc perquè la majoria van amb bambes. S'ha de pagar la novatada... Em treuen 10' les de davant. No tinc ni sensació d'estar competint. 
Per fi, em poso les meves bambes i corro tant bé com sé els 5km. Tot i que també me l'he ben fotut corrent, passo 4 noies i disfruto finalment. Quedo 7a. Ja tinc al meu sac un triatló blanc i uns quants morats!!! 
