dilluns, 28 de juny del 2010

X Triatló de Puigcerdà: pluja, calamarsa i més pluja

Sort que era una triatló esprint! Va ploure, va caure pedra, 13 graus de temperatura, llamps i trons, 12 atesos a l'hospital per hipotèrmia... Temps d'estiu?! Sí que va ser dur, però com que sabia que duraria només una hora, doncs a aguantar...

Sortim amb l'últim raig de sol que il·lumina l'aigua. Al fons, un cel negre i els primers trons comencen a sentir-se. Fem un minut de silenci per la mort del Quim Raich. Ningú gosa trencar aquest silenci. Ens col·loquem al pontó alineats. Donen tret de sortida i ens tirem a l'aigua. Comença a ploure molt fort i quin desconcert! Veig a gent que comença a abandonar sortint pels vorals del llac. Mentrestant, rebo un cop de peu a la boca-nas. Quin mal! Em toco i no tinc sang. Doncs, continuo. Males sensacions. No estic gens concentrada. La serenor que es respirava abans de tirar-nos a l'aigua s'ha convertit en una lluita de soroll i cops. Últim tram i ja estic fora!

Surto i em diuen que tinc la 1a a 2'30'' i vaig 9a. Faig la transició amb calma i cap a la Collada, on s'havia de pujar durant 5 km. Fa vent de costat al pla, plou, plou i plou. Això no pararà. Hi ha rius d'aigua. No sé on s'han ficat les altres; potser han abandonat, ja que al coronar a dalt ja veig a les dues primeres juntes. Baixo amb calma. Planeja altra vegada i en l'última pujada les torno a veure. Arribem a la transició molt juntes. La 1a està a 15''.

Comencen els 5km de carrera a peu. Començo a córrer al costat de la 2a, durant uns 2 km anem juntes, però ella va a buscar la 1a. El ritme és massa alt. La falta de sèries en els entrenaments o potser el cross fa que no tingui la xispa suficient. Jo també m'acosto a la 1a, però més progressivament. Queda poquet ja. La que anava 2a guanya i jo entro a un segon de la 2a. Contenta de poder estar allà davant amb aquesta distància esprint.

3 comentaris:

annna ha dit...

Quin temps va fer, una passada!
Encara dona més mérit a la feina que vas estar fent, ah i wapetona a la foto eh!!!!!

petons

Anònim ha dit...

Moltes felicitats Alba ets increible quan la majoria de nosaltres anem de capa caiguda en aquestes alçades de la temporada tu no pares de fer podis i estic convençut que si no es per la pluja guanyes sense patir, si tens algun secret com per exemple alguna font amb màgica al Berguedà, comenta- ho que farem una escapadeta. Records desde Sabadell, campiona.

Alba ha dit...

Anna, això de wapetona? Totes feiem cara de fred!!!! PETONS!!!

Anònim de Sabadell, doncs, sí que tenim una font màgica... el proper dia et dic on és ;) Records i salut!