Avui, dia de la Diada de Catalunya, he participat en la II Cursa de muntanya de Vic, de 20km. No l'he disfrutat com hauria d'haver-ho fet... Tot i anar primera, el patiment inicial per no haver escalfat, les llagues dels dits dels peus que m'han fet mal durant força estona i la por a que em vingués una "pàjara" han fet que em quedés amb una mica de mal gust de boca.
Sort que l'esport sempre d'alguna forma o altra et dóna una recompensa; l'esport sempre és una forma d'aprendre dels altres i d'un mateix i una forma de celebrar la Diada.
És una cursa amb 800m de desnivell positiu, pujant dues vegades a la Creu de Gurb, amb molta pista i també corriol. Per a la gent de muntanya, no és prou de muntanya. Per als d'asfalt, hi ha bastant corriol. N'hi ha d'haver per tots els gustos.
Bons entrenaments i salut!
2 comentaris:
Hola Alba, de nou felicitats per un triomf!
tu mateixa dius que s'apren en les curses i et regalen experiencies.
desitjo que vagis gaudint i molt de les properes i sense pensar en les "pajares"!
un peto!
annna
Anna, jejeje, això de les "pàjares" forma part de la vida de l'esportista...
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada