Una cursa més i de muntanya... i lo millor de tot és que m'ho vaig passar d'allò més bé... Ja coneixia una part del recorregut; m'esperava patir molt i va ser tot el contrari.
Primer, es baixaven uns 4 kilòmetres i després amunt amunt (uns 800m de desnivell, pujant per una pista), passant a prop d'on neix el riu Llobregat; jo intentant no anar massa de puntetes ja que no volia portar els bessons a les orelles.
S'acaba la pista i ens enfilem uns metres fins arribar al Tossal d'Orriols. Ara sí que toca caminar, impossible córrer, mans als genolls i corono. Llàstima de la boira perquè les vistes són fantàstiques des d'allà.
No hi ha molts participants i arribo a dalt amb una hora i 3 minuts i em diuen que vaig 4a de la general, a 32'' del 3r. Ja sé que no l'agafaré i que segurament em passaran alguns dels que porto al darrere. Però m'és igual, ja que m'ho estic passant molt bé. Suposo que després del patiment de la setmana passada de Santpedor, això era un regal.
Anem baixant per un corriol i ja es veu Castellar de n'Hug; 1h24, 6a de la general i 1a fèmina. Un recorregut bonic que aconsello, de 14,5km, seguint pista i punts blaus en el corriol.
2 comentaris:
què bé albeta!! el més important és passar-s'ho bé... però si a més guanyes, genial! no?
felicitats campiona!
Sí, és genial, quan, a més, disfrutes a tope en una cursa. Una abraçada i molts ànims aquàtics!
Publica un comentari a l'entrada