PORT AINÉ: seguint el camí...

L'esport és il·lusió, motivació, ganes de superar-se, gaudir, treball, esforç, recompensa, però alguns cops l'esport és fracàs, desmotivació, desil·lusió. Quan ens decepcionem a través de l'esport o la competició, un ha de ser fort per continuar entrenant i lluitant pels seus objectius. Si us sóc sincera, no és fàcil, però tal i com em van dir a aquest món hem vingut a patir, a suar i a desmostrar-se a un mateix que poca cosa ens espanta,; quan toca aixecar el cap, és quan un demostra la seva qualitat de corredora de primera que no es doblega.

Així que després de la penalització de 3 minuts que se'm va imposar al Campionat d'Espanya de crono d'esquí de muntanya, toca treure el cap de sota l'ala i seguir endavant. A Port Ainé el passat dissabte, amb molt mal temps, vaig disputar aquesta cursa. Per sorpresa meva, vaig aconseguir la 2a posició femenina. Vaig donar-ho tot, però en el control de material a l'arribada, no tenia les ulleres de sol (material obligatori) i segons el reglament de la Federació Espanyola, em van correspondre aquests "magnífics" 3 minuts de penalització, que em van portar a la 6a posició. Decepcionada.

Per sort, una cursa és una cursa i el més important és el camí per arribar-hi. Una cursa pot sortir bé, malament, et poden desqualificar, et poden penalitzar, pot impressionar-te de com ho has fet, però... els entrenaments, la gent amb qui els has compartit, aquest llarg camí és la il·lusió. Cada dia creixem i aprenem!!! Així que ja tinc ganes de tornar a fer més metres, de continuar aquest camí...