Un viatge per Uzbekistan, Tadjikistan i Kirguizistan. Tots tres països són ex-repúbliques soviètiques, independents ara i per resumir-ho molt clarament "deixades de la mà de Déu". El Tadjikistan, on vam passar més dies, és un país amb paisatges espectaculars, que no et deixen indiferent. Si hagués de descriure el país en una única paraula, utilitzaria "hospitalitat" en majúscules. T'ho donen tot sense tenir res. Comparteixen amb tu tot el que tenen sense res a canvi. Una bona lliçó d'humilitat per a qualsevol europeu que visita aquest país, i sobretot en la zona muntanyosa del Pamir que es troba entre una de les zones més pobres del Planeta.
 |
| Els Lades que estan per tot arreu |
Molt sovint et sents incòmode davant de tanta hospitalitat incondicional, no em puc imaginar passejant pel meu país i la gent cridant-nos des de les cases per compartir un tè amb nosaltres, o dormint en una tenda al costat d'una casa de pagès i els propietaris insistint que sopis i dormis a la seva única habitació amb ells, preocupant-se per si passes fred o tens gana, no em puc imaginar que algú vulgui compartir amb tu l'únic tros de pa i de iogurt que tenen per afrontar una jornada dura de treball al camp amb dos europeus que van amb bici. Són situacions dures que et fan adonar dia dia que aquí hem perdut uns valors essencials, uns valors que intentem recuperar però que estem a anys llum d'allà. Són situacions que durant el dia de pedaleig, juntament amb els grans paisatges, t'inviten a pensar i a reflexionar.
 |
| Tadjikistan, llac Iskanderkul |
Uzbekistan i Kirguizistan tampoc et deixen indiferent. L'hospitalitat continua sent un eix molt important en aquests països, sobretot a Uzbekistan. Malgrat això, és un país on es vulneren sovint els drets humans, degut a un presidència gairebé dictatorial. Uzbekistan és conegut per la ciutat de Samarcanda, que també vam visitar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada