CANVI DE RUMB

A partir d'ara, em podeu trobar a:

www.bike2reality.wordpress.com

NitPirineu i tanco temporada

Tanco la temporada amb la NitPirineu… Molt contenta de guanyar-la al costat de tots els "vertikaleros"… Gràcies a tots (família, amics…), que m'heu acompanyat una temporada més!

Marató de muntanya de Berga

Per mi, aquest diumenge va ser una cursa mental sobretot, d'aguantar i arribar a meta. Feia temps que no patia d'aquesta manera… Però, sempre hi ha un però…, córrer a casa és un plus i gracies a tots/es pels ànims!

Cyclocourch

El 17 d'agost: Crono a l'estació d'esquí de Courchevel. Aprofitant que vam passar una setmana de vacances per Suïssa, a la tornada vam fer aquesta cursa: 17,5 km i 1200m de desnivell. Una pujada fantàstica i curiosament, tot i haver fer Sierre Zinal la setmana anterior, em vaig trobar molt i molt bé i 1a!

http://www.courchevel.com/cyclocourch/editorial.php?Rub=102

Cursa de SIERRE-ZINAL (Suïssa)

El passat 10 d'agost : Top 20 (18a) en la mítica Sierre-Zinal, per sobre de les meves expectatives. Algú va dir que per fer aquesta cursa s'ha de pujar com el campió del món de vertical, córrer en pla com el millor en pista i baixar com el dimoni… i quina raó! Ha estat la cursa més llarga que mai he fet en muntanya (ja sé que 31 kms per molts ara no és res) i una amb les millors vistes, cims de 4000m. Un bon record, segur.

Article Avernotrail

Avernotrail: Test de zapatillas (Clica aquí)

Zapatillas Gram Gravel de Haglöfs – prueba de material

 JULIO 16, 2014 DE MEMPHISMADRID

Hoy vamos con la prueba de las zapatillas Gram Gravel de Haglöfs, las cuales hemos probado durante casi 200km por las sierras del Bergueda en Cataluña de la mano deAlba Xandri, triatleta y corredora de montaña, pero empecemos viendo las características de las zapatillas.

COPA DEL MÓN: VK Val d'Isère i VK Canazei i CAMP. D'ESPANYA (León)

11 de juliol:

"Avui, Copa del món de Vertical a Val d’Isère amb la Selecció Catalana (sempre contenta de poder-ne formar part). Un vertical amb unes bones rampes (fins al 63%) i arribant a 2800m i a 2 graus. Les “bones sensacions” me les vaig oblidar a casa, però el “disfrutar i continuar aprenent” estan aquí amb mi. Una 10a posició que m’ha fet patir de debò".

18 de juliol:

"Continua la Copa del món, avui a Canazei (Dolomites). Molt satisfeta amb l'onzena posició, millorant el temps de l'any passat i amb un dia i unes vistes de postal. Gràcies pels ànims!"

27 de juliol:

"Campionat d’Espanya de Vertical (Palacios de Sil, León). Ensumo el podi, però, com diu una companya, no he esnifat prou! Medalla de xocolata lluitada  amb una molt bona Selecció Catalana"

Pedalant pel Pallars Sobirà

Bon port: 977m desnivell / li donen 216 de coeficient / 15,8 km / 18% màx.

Port més suau: 30km des de Llavorsí / Últims 4 kms durs

Pujant cap al Llac de Sant Maurici

Vertical dels Isards / Casamanya Extrem / Vertical de l'Arp

Fa dos caps de setmana, vaig estar per terres andorranes per córrer el "Repte Vertical": dissabte, el Vertical dels Isards i diumenge, la Casamanya Extrem. Dues curses molt boniques que et porten a les cotes altes del principat d'Andorra.

Aquest cap de setmana, per anar afinat la forma, vaig córrer el Vertical de l'Arp a Sorribes, que forma part del "Circuit Fer", i que puja fins al Refugi de l'Arp, situat a l'estació d'esquí de fons de Tuixent La Vansa. Ben organitzat i paella entre amics.

Casamanya Extrem, arribant a dalt del cim del Casamanya

Vertical dels Isards

A l'arribada del Vertical de l'Arp, amb el Salvi

CARA AMÓN i Arruix Santa Fe

3 caps de setmana i 4 curses: la BRB, la CARA AMÓN (puntuable pel nou circuit de Skyrunner National Series), l'endemà Skyspeed (cursa explosiva de 2') i aquest cap de setmana vertical Arruix Santa Fe. Bones sensacions per seguir endavant!

Cap a Queralt, a la BRB (1a)

CARA AMÓN, pujant a Roies de Cardet (2444m) (3a)

Skyspeed, Taüll (2a)

Arruix Santa Fe, Organyà (1a)

BRB

Aquest diumenge vaig córrer a casa. Feia temps que no ho feia i sempre s'agraeix: els ànims, sentir el teu nom, conèixer el terreny…

La Berga Rasos Berga va tenir la participació més gran de la seva història, ja passen a la 16a edició, i més de 400 participants aquest any. Es tracta d'una sola pujada i una sola baixada, 1600m positius de cop i 1600m negatius, en 25km de cursa; des de Berga es puja al Rasos de Peguera i es torna a baixar per un altre camí. Molt aconsellable per conèixer el Berguedà.

Em vaig trobar bé i la vaig disfrutar.

Un bon entrenament, un lloc especial i el millor material

Gràcies SCOTT RUNNING ESPAÑA

Vertical Quiri

El 1r vertical de la temporada, el 1r de la copa catalana, 1a vegada que jo el feia, tot i ser la seva 7a edició, i 1a posició. Tot de primera! ;)

Em va agradar molt, variat i divertit. 4,7km  i 870m +

Duatló de la Segarra i molt més...

Ja comencen a ser uns quants els anys que porto en la competició. Fa temps que vaig iniciar-me en les duatlons i triatlons i sempre he callat, perquè, com ja sabeu els que em coneixeu millor, no m’agraden les controvèrsies. Però som ara ja moltes les que callen duatló rere dualtó, triatló rere triatló.

Ahir, en la duatló de la Segarra, cursa en què no hi ha ni premis econòmics ni de cap tipus, vaig poder tornar veure de primera mà com algunes noies se salten el reglament. Està prohibit en el sector de bicicleta que les noies vagin a roda dels nois, i a l’inrevés també. I jo em pregunto: per què ho fan de “xupar” roda algunes noies de nois? No saben el reglament o simplement se’l passen pel forro? Els valors de l’esport han desaparegut i només importa guanyar?

Personalment, ho trobo una manca de respecte vers les altres participants. Fer trampa no és exactament el que ens van ensenyar quan érem petits a l’escola, oi? I la segona part de la història ve quan et diuen... I per què no ho fas tu? Encara que volgués, no puc, no ho trobo ètic, no forma part de la meva forma de veure la competició i no estaria tranquil·la amb mi mateixa.

Parlen de canviar reglaments, que les noies surtin separades dels nois, o bé que tothom pugui anar a roda sense distinció de sexes, o més jutges de la Federació en el circuit (ahir no sé on eren, per cert). Tot i aquests canvis, manquen uns valors en algunes persones que no sé si els han perdut o potser ja mai els han tingut. Allò que es deia “que guanyi la millor”, potser s’hi hauria d’afegir “i sense fer trampes!”.

CICLOTURISME: De Berga a Valderrobres

Han sigut 4 dies de bones pedalades de Berga a Valderrobres (Teruel) amb el Ricard. Bons paisatges, un bon solet, una mica més de coneixement del nostre territori i bona companyia han fet d'aquestes mini vacances una experiència més inoblidable.

La nostra ruta 

Dia 1- Berga-Gargallà-Pantà de Sant Ponç-Freixinet-Su-Torà-St.Ramon-Cervera-Talavera-Albió-Vallfogona de Riucorb (128km)

Dia 2- Vallfogona de Riucorb-Conesa-Forès-Sarral-Montblanc-Poblet-coll de l'Arena-Prades-La Morera de Montsant (95km)

Dia 3- La Morera de Montsant-Escaladei-La Torroja del Priorat-El Lloar-Mòra d'Ebre-Miravet- coll pic de l'Àliga-El Pinell de Brai-Bot-Arnes (97km)

Dia 4- Arnes-Toll del Vidre-Beceite-Valderrobres (30km)

La meva escola

Els meus petitons i tota l'escola m'esperaven dijous a la tarda a l'entrada del centre per sorprendre'm amb una gran rebuda, cridant "Aaaalba, Aaaaalba!". Quina il·lusió! No sabia ni com baixar del cotxe, amb pell de gallina i el cor ben accelerat vaig apropar-me a ells i només podia dir que "GRÀCIES!!!!".  De ben segur, un record que guardaré per sempre més.

Copa d'Espanya de Triatló d'hivern ( :)

Una bona volta per les Espanyes durant aquests últims mesos m'ha regalat la Copa d'Espanya de Triatló d'hivern. Qui m'ho hagués dit a Ansó? Quan vaig desmuntar un pal mentre esquiava i vaig perdre les opcions a estar davant. O quan la nit abans diluviava. O a Reinosa? Quan vaig trencar l'esquí i encara vaig poder acabar dignament al podi. A Béjar? Quan de camí cap allà, rebíem un correu dient que s'havia fos gairebé tota la neu. Finalment, a Isaba, aquest últim cap de setmana, amb el Triatlón Valle del Roncal, el temps ens oferia un triatló d'hivern de veritat.

Els viatges no han estat a prop, les Espanyes són molt grans, sort dels companys de viatge que ho han fet més agradable: el Sebastià, el Joan i el Ricard. L'esport no és sempre competir, la competició dura ben poc, mentre que les hores que acompanyen l'abans i el després de cursa són moltes.

Amb això dono per tancada una altra temporada d'hivern, on m'he dedicat una miqueta més a l'esquí de fons, i pensant en una primavera que portarà dies més llargs i més assolellats.

http://triatlon.org/triweb/index.php/2014/03/11/sebastia-catlla-y-alba-xandri-vencedores-de-la-primera-edicion-de-la-copa-de-espana-de-triatlon-de-invierno/

http://triatlon.org/triweb/index.php/2014/03/11/joan-freixa-y-alba-xandri-se-llevan-la-victoria-en-el-iv-triatlon-de-invierno-valle-de-roncal/

Entrevista per Avernotrail

Alba Xandri – Mujeres corredoras

 FEBRERO 24, 2014 DE MEMPHISMADRID

La zona del Bergueda es un precioso lugar en Cataluña, donde viven un buen numero de  corredores de montaña  como Nuria Picas, Judit Franch, Dany Tristany, Pau Bartoló o quien os presentamos hoy Alba Xandrí.

Debo confesar que no conocía mucho a Alba, sabia que era buena en carreras de kilómetros verticales, hizo 3ª en la Copa de España  y 4ª en la Copa del Mundo de Verticales el año pasado y en el 2012, pero su paso por el Ironman y el mundo del Triatlon (que confieso me desborda) me eran desconocidos, una pena que talentos como ella nos pasen desapercibidos mientras otros ocupan páginas en los medios. Espero que os guste tanto como a mi.

Os presento a Alba Xandri. 

“Nací el 2 de octubre del 78. Yo siempre he hecho deporte, desde pequeña, esquiar, gimnasio, montar en bici, correr más adelante, era una niña muy muy activa, pero no es hasta que termino mis estudios (hice la licenciatura de Traducción e Interpretación) que no decido competir en alguna carrera a pie. Más adelante, vivo dos años en Galicia donde empiezo a hacer triatlón con el Club Triatlón Vigo. Estuve en la selección gallega de duatlón y de triatlón (2000-2001).

Me dediqué al triatlón durante más de un década, competí en los campeonatos europeos de triatlón en 2005 en Suecia, donde gané en mi grupo de edad; en 2007 competí en el Ironman de Nueva Zelanda donde llegué 14ª élite, esto me dio el pasaporte para ir al Ironman de Hawaii en ese mismo año. Como preparación competí en el mítico triatlón de Guadalajara y gané. Un muy buen año. Después, continué con el triatlón, en el 2010 gané el Campeonato de Cataluña de triatlón olímpico y de media distancia. Estuve también seleccionada por la federación catalana de duatlón y triatlón. Con la selección, ganamos el Campeonato de España de duatlón por autonomías. En 2008, quedé 2ª en la Jean Bouin Open, un año donde me metí un poco más a correr.

Foto: Alba Xandri

En 2011, con la selección catalana de raquetas competí en el campeonato europeo. Pero por un virus que tuve durante unos meses no pude terminarlo.

Foto: Alba Xandri

En 2011, hice uno de mis últimos triatlones en mi localidad, el triatlón de media distancia Sailfish, donde quede 3ª. Después, empecé a sentir que necesitaba un cambio de aires y fui dejando la natación y como consecuencia, el triatlón. Empecé a hacer esquí de montaña, esquí de fondo y a correr poco a poco por montaña, sin dejar nunca la bici de carretera, que me apasiona.

El 2012 fue un año de mucha bici y esquí de montaña. La selección catalana de esquí de montaña me seleccionó. Gané el campeonato y la copa de verticales de esquí de montaña, en Cataluña. Quedé 5ª en una copa del mundo de crono vertical con esquí de montaña (mi mejor resultado en esquí). 

También, la selección catalana de ciclismo me llevo al Campeonato de España, y finalicé por sorpresa mía 6ª. A finales de 2012 fui a un vertical que era Copa del Mundo en Finestrat (Benidorm) y llegué 2ª. Un año variopinto pero contenta con los resultados.

El seleccionador catalán de carreras de montaña me llamó para la siguiente temporada (2013) y el año pasado me centré un poco más en la carrera a pie y competí en la Copa de España de verticales, quedando 3ª y la Copa del Mundo de verticales, 4ª. Además, también conseguí el subcampeonato español de Triatlón de invierno, en Reinosa (Cantabria). Sin dejar el esquí de montaña, gané otra vez el campeonato y la copa catalana de esquí de montaña, en carreras verticales”

Esta es la entrevista en la que Alba nos cuenta su temporada pasada y sobre todo lo que le espera para este 2014

Un placer compartir charla con Alba, si quieres seguirla, este es el enlace a su web

Suerte en todos tus proyectos!!!

Fotos cedidas por Alba Xandri  de su web

About these ads

Sellaronda 0 - Béjar 1

Dilluns tarda rebo un wats que diu "no t'ho creuràs, Sellaronda anul·lada". No em va tocar més que remei que creure-m'ho i canviar tot el que tenia planejat, viatge, feina… Havia d'anar a Itàlia a córrer la cursa d'esquí de muntanya Sellaronda, però per problemes meteorològics i perill d'allaus es canvia de data. 

I ara què? Queden dues proves per la Copa d'Espanya de Triatló d'hivern i vaig primera. Mmmm… Una de les proves és a Béjar, aquest cap de setmana. A veure quan hi ha? 9 hores? Per Madrid, per Burgos, per Sòria? Són 9 hores, tampoc és tant... M'apunto, només queda desfer la maleta, posar tot el que necessito per un triatló i treure lo d'esquí de muntanya, fer el viatge i córrer. Ah! i comprar uns esquís ja que en vaig trencar un a Reinosa i provar-los, per anar bé. Tinc tres dies, ja que divendres marxo. Descomptant les hores que treballo, temps de sobre… ;)

Divendres marxo, dissabte arribem i no hi ha neu! Un altre circuit de fons nefast? no! Ens informen sobre el canvi de circuits. Se surt amb bici, un port de 12 kms; es corren uns 4 kms de pujada (3 d'asfalt i 1 per muntanya amb neu) i finalment, teòricament 4 voltes i mitja a un circuit de 500m (al final, ni això tenia). Però sort que era tant poc esquiant, encara no sé com no vaig caure?!

La meva estratègia és clara, donar-ho tot a la bici i al córrer. Em funciona i guanyo! Molt contenta. Un viatge que ha valgut la pena. També felicitar al Joan Freixa que va guanyar en homes.

Al Rasos

Els que diuen que al Rasos de Peguera no es pot esquiar, haurien d'agafar els esquís o les raquetes i baixar fins a Peguera per tornar a pujar fins al punt més alt... A vint minuts de casa, sembla que estàs perduda enmig del no-res, sola envoltada de voltors, observant el contrast de la quietud que es respira allà i el moviment que es veu uns quants centenars de metres més avall, seguint les petjades discretes d'algun animaló que s'ha atrevit a buscar menjar per sobre la neu, les últimes llums del dia que il·luminen les parets de la Gallina Pelada… L'altre dia vaig assistir a una xerrada d'un lingüista que explicava que les emocions s'han de saber explicar en paraules, sinó el teu llenguatge no està prou desenvolupat. Jo crec que aquest senyor, amb tot el meu respecte, hauria de sortir de la civilització, de la seva urbe, per uns moments, uns instants, per veure que no tot es pot explicar amb paraules.

4a Vertical Ski-Pallars

Avui ha tocat tornar a competir nevant, he canviat els esquís de fons pels esquís de muntanya i així he competit en el Campionat d'Espanya de Crono a Espot. Una cursa molt disputada on he entrat finalment en 6a posició. Cursa ben organitzada i disfrutada.

A Teledeporte

Triatlón - Campeonato de España de Invierno

• Triatlón - Campeonato de España de Invierno

Triatlón de Reinosa (Campionat d'Espanya)

Dissabte passat a Reinosa (Cantàbria) tenia lloc el Campionat d’Espanya de Triatló d’Hivern, i 2a prova de la Copa d'Espanya. Aquest any les condicions meteorològiques no van acompanyar-nos: només començar a córrer, un bon ruixat ens queia a sobre; un cop en bici, pluja, vent i neu i, per acabar, ho rematàvem amb vent i neu en el tram de l’esquí de fons.

Els primers 10 kms corrent pels carrers de Reinosa van servir per fer una selecció natural de les millors corredores. Jo acabava aquest parcial en 6a posició, bastant lluny de les dues primeres corredores. Com em deia una companya de cursa, semblaven “galgos”.

La pujada de 25kms a l’estació d’esquí d’Alto Campoo em van donar marge per poder remuntar i arribar a atrapar a la 2a. La concentració en la cursa i la ganes de donar-ho tot sortosament no em deixaven veure ni sentir el mal temps.

Començava a esquiar, doncs, en 2a posició, però amb poc marge respecte a la 3a. La transició va ser molt caòtica. El lloc era molt petit i els voluntaris escassejaven. No em trobaven els esquís i jo esperant, mentre els segons anaven passant. Em sembla que no m’havia calçat mai unes botes d’esquiar tan ràpid com aquest dia.

El tram d’esquí de fons van dissenyar-lo per les pistes d’esquí alpí! Si volien emoció, ho van aconseguir. Si volien que els participants abandonessin i caigudes de “vídeos de primera”, també! Eren tres voltes pujant i baixant per una pista d’esquí de fons. En la primera baixada, amb massa confiança, vaig caure i vaig trencar l’esquí. Per sort, em va aguantar i només em va passar l’Ana, que anava 2a. Satisfeta, molt satisfeta, després d’una cursa així. Llàstima de la desqualificació del Ricard, que va aconseguir la 4a posició absoluta!

Ana Casares, Maider Gaztañaga i jo