Duatló de la Segarra i molt més...

Ja comencen a ser uns quants els anys que porto en la competició. Fa temps que vaig iniciar-me en les duatlons i triatlons i sempre he callat, perquè, com ja sabeu els que em coneixeu millor, no m’agraden les controvèrsies. Però som ara ja moltes les que callen duatló rere dualtó, triatló rere triatló.

Ahir, en la duatló de la Segarra, cursa en què no hi ha ni premis econòmics ni de cap tipus, vaig poder tornar veure de primera mà com algunes noies se salten el reglament. Està prohibit en el sector de bicicleta que les noies vagin a roda dels nois, i a l’inrevés també. I jo em pregunto: per què ho fan de “xupar” roda algunes noies de nois? No saben el reglament o simplement se’l passen pel forro? Els valors de l’esport han desaparegut i només importa guanyar?

Personalment, ho trobo una manca de respecte vers les altres participants. Fer trampa no és exactament el que ens van ensenyar quan érem petits a l’escola, oi? I la segona part de la història ve quan et diuen... I per què no ho fas tu? Encara que volgués, no puc, no ho trobo ètic, no forma part de la meva forma de veure la competició i no estaria tranquil·la amb mi mateixa.

Parlen de canviar reglaments, que les noies surtin separades dels nois, o bé que tothom pugui anar a roda sense distinció de sexes, o més jutges de la Federació en el circuit (ahir no sé on eren, per cert). Tot i aquests canvis, manquen uns valors en algunes persones que no sé si els han perdut o potser ja mai els han tingut. Allò que es deia “que guanyi la millor”, potser s’hi hauria d’afegir “i sense fer trampes!”.