Aquest passat diumenge vaig estrenar la temporada de triatlons d'hivern, a Ansó, 1a prova de la Copa d'Espanya. El 2010 ja hi vaig participar. Com passa el temps! Llavors en començava a aprendre d'esquí de fons, estil patinador, i encara n'estic aprenent. Un llarg aprenentatge que sembla que no acabarà mai. L'esquí de fons és com la natació: el que val és la tècnica i el saber lliscar. La setmana anterior ja havia participat en la marxa d'esquí de fons "Marxa Pirineus" de Lles a Aransa, per agafar sensacions on vaig arribar a meta en 4a posició.
Després d'uns molt bons anys amb el Club Sant Joan de les Abadesses, torno a casa aquest any i m'estreno amb el Club Triatló Berga en aquesta triatló.
La cursa… El tram de cursa a peu, 7,5 kms, pels carrers d'Ansó, jo i una altra noia, liderem la cursa. Durant el tram de bici, 20kms amb btt però sobre asfalt que ens porten fins a l'estació de Linza es fan durs. Ella no dóna ni un relleu i em comença a pujar la mosca al nas, fins que arribem a un tram de més pendent i allà decideixo atacar. No la vull portar fins dalt.
Un cop a Linza, em calço els esquís i allà comença "la festa". Dubto que les sensacions de la "Marxa Pirineu" em serveixin. Han hagut de palejar tota la nit per poder tenir un circuit de 4,5 km (1,1 km per volta), ja que ha plogut molt en les darreres hores. Han fet molta feina, però aquell circuit és dur, tou, aigua… Només miro de no caure. Per darrere veig a venir la Yolanda, molt forta esquiant, se m'enganxa el pal en una xarxa i desmunto l'empunyadura. M'he de parar diverses vegades per arreglar-la. Veig que em retalla fins que em passa.
Finalment, 2a, contenta i ara a recuperar-se per la següent…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada