FASCITIS PLANTAR

Àrees freqüents de dolor

En "el meu món", se sent molt sovint aquest tecnicisme: FASCIA PLANTAR. Molts en parlen, però realment són tants els que la pateixen? o és que quan tenim mal a un peu ja directament, sense diagnòstic mèdic, fem servir aquestes meravelloses paraules per designar el dolor?

Avui he indagat en el tema i sí que és una lesió recurrent entre corredors. Evidentment hi he dedicat una mica de temps perquè em fa mal la part externa del peu i no puc ni córrer. La inflamació de la fascia plantar fa que tinguis dolor a diferents zones del peu. La meva és la menys freqüent (només un 5%), però com que m'agrada ser original...

Què puc fer? Molta paciència, massatges, estiraments, gel i no anar a córrer, ja que és un mal que un cop escalfat, desapareix i, és clar, la lesió es va agreujant.

A veure si el tió em caga una bona recuperació!

Salut!

A veure si sumem metres a l'aigua...

Aquesta setmana he pogut fer una mica més de bici, gràcies al pont i al bon temps. Però he fet molta natació (per ser jo, és clar), més de 13000m. A veure si sóc capaç de mantenir una freqüència uns mesos més i arribo als triatlons una mica millor que l'any passat.

Ah, i afegeixo un conte que vam treballar a classe l'altre dia... El trobo molt bonic.

Hi havia una vegada una típula que voleiava les nits d'estiu en un jardí preciós. Una d'aquelles nits, la llum de la lluna il·luminava de ple una libèl·lula. La típula se la va mirar amb enveja: com li agradaria de tenir quatre ales!
Llavors, de sobte, va aparèixer un mussol i es va cruspir la libèl·lula. La típula va aprendre que havia de ser feliç amb el que tenia: LA VIDA

km231

http://www.ajarbucies.cat/radio/km231/programes/km23112.MP3

Afegeixo aquí un programa de ràdio de música d'en Pep Botifoll (http://kilometre231.blogspot.com/). Tant ell com la seva parella l'Eva Montero, apart de les seves feines, es dediquen també a l'atletisme. En el minut 32 d'aquest programa fan un incís sobre el meu blog i l'última cançó que vaig penjar. Una abraçada des de Berga per a tots dos! Molta sort amb el programa! És genial!

I algunes fotos més de dissabte:

I una mica de premsa:
http://www.atletisme.com/amplianoti.php?id=091210125302
http://www.naciodigital.cat/elripolles/noticia/10071/victoria/alba/xandri/club/trialo/sant/joan/duatlo/solsones
http://www.regio7.cat/esports/2009/12/11/freixer-xandri--semporten-triomf-cursa-del-solsones/58731.html
http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/112920.html

I Duatló de muntanya del Solsonès: el meu debut en duatló de muntanya!

A la primera transició

Tros pla de la bici

Super pujada dels últims 3,5km

He tingut una setmana molt cansada a la feina i he estat molt xafada, amb poca energia. Per això, des de dimecres que no faig gairebé res. Em vaig apuntar en la meva primera duatló de muntanya i, tot i que, he de dir que el circuit de btt no era tècnic, estava ben nerviosa aquest matí. Això de fer una cosa nova sempre té la seva singularitat.

Així, doncs, avui cap al pantà de Sant Ponç que era on tenia lloc aquesta duatló. Hem començat corrent 3,5km i les noies han sortit molt fortes. Però s'havia d'aguantar el "tirón" i així ho he fet. He arribat 1a a la transició. Agafo la btt i a pedalar (22km). A veure si no caic, penso. Hi ha una pujadeta llarga i allà ja em passa una noia. Sé qui és i no hi tinc res a fer. M'enganxo, però se m'escapa. Més endavant, em passa una altra. Buffff.... com en saben d'anar en btt... Quan comença el pla, ho dono tot i atrapo aquesta última que m'ha passat. Pedalo i arribo a boxes, 2a, a 1'30'' de la 1a. Em diuen que l'agafaré, però penso que estan bojos que no es pot recuperar això en 3,5km.

Corro el millor que sé i puc. I la començo a veure. Està moooooolt lluny... Vaig "a tope". Sort que avui no portava pulsòmetre perquè en la pujada que he hagut de caminar i posar mans als genolls, el peto. Arribem al tram de pla i la continuo veient. Veig que li retallo però encara està lluny. Queda un 1km més o menys, i ella fa un canvi de ritme, jo també i una mica més. Quan queden uns 100m, l'agafo i allà esprinto. He guanyat! Aquest triomf sí que no me l'esperava. Estic molt i molt contenta.

A més a més, aquesta ha estat la primera cursa corrent per al meu nou club de triatló: Sant Joan de les Abadesses.

Gràcies Laureta per deixar-me la teva bici!!! I a tots els que m'heu animat tant!!!

86a Jean Bouin

L'any passat deia que això de les sèries no servien per res i, a més, afegia que, com que havia deixat de nedar i d'anar en bici, no sabia si compensava això. Però ara puc ben dir que quan ens centrem en un sol esport, els temps surten molt millor. Ara que torno a nedar i anar en bici, fins i tot, el dia abans d'una cursa, els temps no surten com un voldria.

El diumenge vaig córrer la Jean Bouin. És una cursa que tot i ser el 3r cop que la corro, sé, que si puc, hi tornaré. És com la Marató de Barcelona; carrers principals de la capital, com la Gran Via, s'omplen de gent. És una sensació única córrer per aquests carrers, amb 6000 corredors més.

Ara bé, la cursa en sí va ser dura de veritat. Tot i voler sortir a poc a poc, els primers 4 kms els vaig passar massa ràpid i ho vaig pagar de valent al Paral·lel, que encara que no ho sembli puja una miqueta. En fi, que la marca deixa molt que desitjar: 40'15'' (10a), comparat amb els 38'52'' (2a) de l'any passat. Però com sempre contenta quan valoro tota la situació i el que estic fent actualment.