A la primera transició
Tros pla de la bici
Super pujada dels últims 3,5km
He tingut una setmana molt cansada a la feina i he estat molt xafada, amb poca energia. Per això, des de dimecres que no faig gairebé res. Em vaig apuntar en la meva primera duatló de muntanya i, tot i que, he de dir que el circuit de btt no era tècnic, estava ben nerviosa aquest matí. Això de fer una cosa nova sempre té la seva singularitat.
Així, doncs, avui cap al pantà de Sant Ponç que era on tenia lloc aquesta duatló. Hem començat corrent 3,5km i les noies han sortit molt fortes. Però s'havia d'aguantar el "tirón" i així ho he fet. He arribat 1a a la transició. Agafo la btt i a pedalar (22km). A veure si no caic, penso. Hi ha una pujadeta llarga i allà ja em passa una noia. Sé qui és i no hi tinc res a fer. M'enganxo, però se m'escapa. Més endavant, em passa una altra. Buffff.... com en saben d'anar en btt... Quan comença el pla, ho dono tot i atrapo aquesta última que m'ha passat. Pedalo i arribo a boxes, 2a, a 1'30'' de la 1a. Em diuen que l'agafaré, però penso que estan bojos que no es pot recuperar això en 3,5km.
Corro el millor que sé i puc. I la començo a veure. Està moooooolt lluny... Vaig "a tope". Sort que avui no portava pulsòmetre perquè en la pujada que he hagut de caminar i posar mans als genolls, el peto. Arribem al tram de pla i la continuo veient. Veig que li retallo però encara està lluny. Queda un 1km més o menys, i ella fa un canvi de ritme, jo també i una mica més. Quan queden uns 100m, l'agafo i allà esprinto. He guanyat! Aquest triomf sí que no me l'esperava. Estic molt i molt contenta.
A més a més, aquesta ha estat la primera cursa corrent per al meu nou club de triatló: Sant Joan de les Abadesses.
Gràcies Laureta per deixar-me la teva bici!!! I a tots els que m'heu animat tant!!!
5 comentaris:
Dic el de sempre que ets una crac i moltes felicitats, ara a practicar una mica la bici de muntanya i aixi ja no tens rivals, ja que tot el que fas arrases, i aixo que anaves cansada com sempre es a dir quan vagis a punt que tremolin, que ens coneixem alba, ho portes dintre. Cuidat i a vore si ens veiem algun dia enorabona un altre cop a tope
Ostres Alba felicitats!!!
M'has fet sentir una mica la sensació de luitar per guanyar... cosa que a mi no em passa mai, però ha de ser la llet!!!!!
Petons!
Isma
Ostres Alba quina canya nena!!! Moltes felicitats, un debut genial eh!!!!!! però clar amb la bici de la Tous de la Laura no m'extranya jajjaja no home jo ni que anes amb la millor bici del món faria els temps que fas tu!!!un peto mooolt fort, ens veiem a Pallejà??? tot i que veure'ns és un dir...
wapa!! a mi ja em va bé que li treguis la carbonilla a la bici, que ultimament té una mica de complexe de "bici de paseo", ja no se'n recordava de què és un dorsal... jajajaja!! enhorabona champion!! ets la meva ídol! muaaaa!!
Àlex, gràcies! quina casualitat que avui t'he vist, eh?
Isma, gràcies! doncs, què bé que a partir del meu mini relat hagis pogut sentir això. Records
Carol, Laura, gràcies nenes! és veritat que la bici de la Laureta va super bé. Moltes felicitats a totes dues per la mitja!!!
Publica un comentari a l'entrada