dimarts, 13 de maig del 2014

Vertical Quiri


El 1r vertical de la temporada, el 1r de la copa catalana, 1a vegada que jo el feia, tot i ser la seva 7a edició, i 1a posició. Tot de primera! ;)
Em va agradar molt, variat i divertit. 4,7km  i 870m +


dissabte, 3 de maig del 2014

Duatló de la Segarra i molt més...

Ja comencen a ser uns quants els anys que porto en la competició. Fa temps que vaig iniciar-me en les duatlons i triatlons i sempre he callat, perquè, com ja sabeu els que em coneixeu millor, no m’agraden les controvèrsies. Però som ara ja moltes les que callen duatló rere dualtó, triatló rere triatló.

Ahir, en la duatló de la Segarra, cursa en què no hi ha ni premis econòmics ni de cap tipus, vaig poder tornar veure de primera mà com algunes noies se salten el reglament. Està prohibit en el sector de bicicleta que les noies vagin a roda dels nois, i a l’inrevés també. I jo em pregunto: per què ho fan de “xupar” roda algunes noies de nois? No saben el reglament o simplement se’l passen pel forro? Els valors de l’esport han desaparegut i només importa guanyar?

Personalment, ho trobo una manca de respecte vers les altres participants. Fer trampa no és exactament el que ens van ensenyar quan érem petits a l’escola, oi? I la segona part de la història ve quan et diuen... I per què no ho fas tu? Encara que volgués, no puc, no ho trobo ètic, no forma part de la meva forma de veure la competició i no estaria tranquil·la amb mi mateixa.

Parlen de canviar reglaments, que les noies surtin separades dels nois, o bé que tothom pugui anar a roda sense distinció de sexes, o més jutges de la Federació en el circuit (ahir no sé on eren, per cert). Tot i aquests canvis, manquen uns valors en algunes persones que no sé si els han perdut o potser ja mai els han tingut. Allò que es deia “que guanyi la millor”, potser s’hi hauria d’afegir “i sense fer trampes!”.


dilluns, 21 d’abril del 2014

CICLOTURISME: De Berga a Valderrobres

Han sigut 4 dies de bones pedalades de Berga a Valderrobres (Teruel) amb el Ricard. Bons paisatges, un bon solet, una mica més de coneixement del nostre territori i bona companyia han fet d'aquestes mini vacances una experiència més inoblidable.

La nostra ruta 

Dia 1- Berga-Gargallà-Pantà de Sant Ponç-Freixinet-Su-Torà-St.Ramon-Cervera-Talavera-Albió-Vallfogona de Riucorb (128km)



Dia 2- Vallfogona de Riucorb-Conesa-Forès-Sarral-Montblanc-Poblet-coll de l'Arena-Prades-La Morera de Montsant (95km)



Dia 3- La Morera de Montsant-Escaladei-La Torroja del Priorat-El Lloar-Mòra d'Ebre-Miravet- coll pic de l'Àliga-El Pinell de Brai-Bot-Arnes (97km)


Dia 4- Arnes-Toll del Vidre-Beceite-Valderrobres (30km)

divendres, 21 de març del 2014

La meva escola



Els meus petitons i tota l'escola m'esperaven dijous a la tarda a l'entrada del centre per sorprendre'm amb una gran rebuda, cridant "Aaaalba, Aaaaalba!". Quina il·lusió! No sabia ni com baixar del cotxe, amb pell de gallina i el cor ben accelerat vaig apropar-me a ells i només podia dir que "GRÀCIES!!!!".  De ben segur, un record que guardaré per sempre més.

dimecres, 12 de març del 2014

Copa d'Espanya de Triatló d'hivern ( :)

Una bona volta per les Espanyes durant aquests últims mesos m'ha regalat la Copa d'Espanya de Triatló d'hivern. Qui m'ho hagués dit a Ansó? Quan vaig desmuntar un pal mentre esquiava i vaig perdre les opcions a estar davant. O quan la nit abans diluviava. O a Reinosa? Quan vaig trencar l'esquí i encara vaig poder acabar dignament al podi. A Béjar? Quan de camí cap allà, rebíem un correu dient que s'havia fos gairebé tota la neu. Finalment, a Isaba, aquest últim cap de setmana, amb el Triatlón Valle del Roncal, el temps ens oferia un triatló d'hivern de veritat.

Els viatges no han estat a prop, les Espanyes són molt grans, sort dels companys de viatge que ho han fet més agradable: el Sebastià, el Joan i el Ricard. L'esport no és sempre competir, la competició dura ben poc, mentre que les hores que acompanyen l'abans i el després de cursa són moltes.