He començat a córrer i aquest cop tinc ganes de fer-ho bé en la marató. No sé ni on arribaré ni quina marca aconseguiré. Ahir vaig estar amb en Joan Lleonart del CAM i vam estar parlant de preparar la Marató de Sevilla. Bé, no ho tinc clar, si Barcelona o Sevilla.
El Joan em va motivar però a la vegada em va treure el temps que tenia al cap. Fer sub 3h amb els temps que tinc en 10km i mitja marató? Impossible. Ara em tocarà fer sèries com mai he fet per poder baixar els meus 3h14 i….. el que em sap més greu: deixar de nedar (ara que tornava a agafar ganes a l’aigua). O sigui que ja em puc mentalitzar que s’ha acabat això de sortir a trotar cada dia i de nedar!
5 comentaris:
nena! no hi ha res impossible! i menys per algú com tu... aquest joan lleonart no et coneix ;)
jo aposto per tu! crec que pots baixar de les 3h.
à n i m s ! ! (i a fer sèries!)
Ei guapa, estic completament dacort amb la Laura...encara no s'ha inventat allò que per tu pot ser un impossible si tu t'ho proposes!!! Jo també aposto per tu!! Endavant que tu pots!!
Laureta, gràcies pels ànims. La veritat és que em va motivar el Joan, però l'atletisme són fabes contades!
Anna, gràcies també. Entrenarem i a veure què passa. Esperem que no em lesioni que això sí que és important
Ara que està de moda fer apostes si t'ho curres que segur que sí crec que pots estar sobre 3'07 aproximadament, tot i que tan de bó sigui meys. Sort!!
Gràcies, de moment no vull pensar en el temps fins després de fer una mitja marató, ja que sinó m'estresso sola. A veure què tal em va...
Publica un comentari a l'entrada