Tal i com diu el títol del meu blog, no necessitem res extraordinari per aconseguir l'impossible, tot i que a vegades si que cal molta paciència i energia! Hi ha dies, com avui, que em pregunto perquè estic cansada si gairebé no he entrenat els dos últims dies. Després quan penso en el que faig al llarg del dia, me n'adono... jejeje.
3 comentaris:
Contra "aquests" no hi ha entreno que serveixí!!!!
Son mes durs que 2 ironman seguits!!!
Anims "profe"!!!
Salutacions desde el Baix Camp.
no pateixis champion, ens passa a tots (crec, a mi almenys em passa)! i a més, aquest hivern està sent molt dur... llarg i fred, crec q això també hi té a veure!
però si ens vols fer pena, talla't un braç o algo... que estàs a tope amigueta meva!! per un dia de "baixón" no ens faràs llàstimeta eh... ;)
una abraçada plena de carinyo!
Ninu, tens raó! no hi ha entreno que serveixi... Records des de Berga
Laureta, tallar-me un braç? jajaja... pensant-ho bé, em tallaré una mica de cuixa, així correré més lleugera... Una abraçada també maca!
Publica un comentari a l'entrada