dilluns 30 de gener de 2012

La CRONONIU

Dissabte, Campionat de Catalunya de curses vertical d'esquí de muntanya, a les 17:30 sortida de Cap de Comella (La Molina) fins al refugi de Niu d'Àliga, 830m de desnivell, començant amb pla seguit d'una pala una mica complicada i pujada força constant fins al davant del refugi. Tot per pista, degut a la manca de neu.

Em situo al davant, intentant trobar una bona traça a seguir ja pensant en la pala; un cop allà, pugem com podem. A partir de mitja cursa, em començo a trobar bé, agafo el meu ritme i disfruto de veritat. D'aquesta manera, campiona de Catalunya, cosa inesperada a principis de temporada.
http://www.feec.cat/nil-cardona-i-alba-xandri-campions-de-catalunya-de-curses-verticals-d%E2%80%99esqu%C3%AD-de-muntanya

dissabte 21 de gener de 2012

Font Blanca- Vertical Arinsal

Sortida femenina


Comença l'any i em puc treure l'espina clavada del Campionat d'Espanya a Port-Ainé. Crec que l'entrenament i el camí que he fet aquestes últimes setmanes m'han portat fins aquí. Combino alguns tocs d'intensitat amb la passió per passar-m'ho bé fent el que faig. Combino les meves vacances als Dolomites amb entrenaments d'esquí de muntanya i dues curses de Sant Silvestre. La primera, abans de marxar, a Sant Julià de Lòria (Andorra), ja una clàssica en el meu calendari, fent 2a i un cop a Itàlia, un 5000m a Bolzano, la BoClassic, fent 18'58'' i aconseguint també la 2a posició. Curses que al ser tan curtes em donen una mica de qualitat.

Dolomiti

Ahir a les 10h línia de sortida amb totes les pros de diferents nacionalitats penso que això no és una cursa de les que he fet per aquí amb esquís de muntanya, es percep la professionalitat i que aquí no venim a jugar, això és una "competi". Uiuiui... Sortim i gas amunt. Sortim corrent, i no paren, que no es cansen? (penso jo). Comencem a situar-nos i al cap d'uns minuts de cursa, em col·loco en la 6a posició. Són 550m de desnivell positiu, però semblen molts més... aquí no hi ha descans, no val despistar-se. L'austríaca del davant sembla afluixar però no puc passar-la. Continuem pujant i veig que el grup que ve per darrere no està tan lluny. Finalment, apreto les dents i aconsegueixo aquesta 6a posició en aquesta prova Copa del Món d'esquí de muntanya, celebrada a Arcalís (Andorra).


dilluns 9 de gener de 2012

diumenge 25 de desembre de 2011

dimarts 20 de desembre de 2011

PORT AINÉ: seguint el camí...

L'esport és il·lusió, motivació, ganes de superar-se, gaudir, treball, esforç, recompensa, però alguns cops l'esport és fracàs, desmotivació, desil·lusió. Quan ens decepcionem a través de l'esport o la competició, un ha de ser fort per continuar entrenant i lluitant pels seus objectius. Si us sóc sincera, no és fàcil, però tal i com em van dir a aquest món hem vingut a patir, a suar i a desmostrar-se a un mateix que poca cosa ens espanta,; quan toca aixecar el cap, és quan un demostra la seva qualitat de corredora de primera que no es doblega.

Així que després de la penalització de 3 minuts que se'm va imposar al Campionat d'Espanya de crono d'esquí de muntanya, toca treure el cap de sota l'ala i seguir endavant. A Port Ainé el passat dissabte, amb molt mal temps, vaig disputar aquesta cursa. Per sorpresa meva, vaig aconseguir la 2a posició femenina. Vaig donar-ho tot, però en el control de material a l'arribada, no tenia les ulleres de sol (material obligatori) i segons el reglament de la Federació Espanyola, em van correspondre aquests "magnífics" 3 minuts de penalització, que em van portar a la 6a posició. Decepcionada.



Per sort, una cursa és una cursa i el més important és el camí per arribar-hi. Una cursa pot sortir bé, malament, et poden desqualificar, et poden penalitzar, pot impressionar-te de com ho has fet, però... els entrenaments, la gent amb qui els has compartit, aquest llarg camí és la il·lusió. Cada dia creixem i aprenem!!! Així que ja tinc ganes de tornar a fer més metres, de continuar aquest camí...