dijous, 25 de març de 2010

diumenge, 21 de març de 2010

Dient adéu a l'hivern amb una cursa de raquetes: Snowrunning

Mònica Ardid, Laia Andreu i jo

Em van fer una proposta a principis de setmana que em va semblar d'allò més innovadora... (per mi, és clar). Estava cansada de la duatló encara, però vaig pensar que 10km en raquetes no seria tant. Això no és el que penso ara quan em fan mal fins i tot els braços!

Així, doncs, vaig participar dissabte a l'Snowrunning de Grandvalira, que resulta que era una prova puntuable per la Copa d'Europa (ni idea quan em van apuntar). Una companya em va deixar unes raquetes i el dijous vaig arribar-me fins al Rasos a provar-les. Em va semblar una mica aburrit, la veritat. A més, divendres ja tenia una mica d'agulletes i tot.

Dissabte amb tots els cracks del "mundillu" vam sortir a les 12 del migdia. Al final, amb unes raquetes llogades perquè eren una mica més lleugeres. S'ha de fer el possible per tal d'evitar pes! En fi, donen la sortida i déu meu, com corren. Sembla que no portin raquetes. Anem per pla-baixada com "locus".

Quan arribem a la zona de pujada, allò s'estabilitza, veig la que va 2a i la puc passar. Em trobo bé i no perdo de vista la 1a. Però, pam!, bessons! quin mal!!! He d'aguantar, però com? No estic acostumada als mals musculars. Sense dir mentida, passo 20 minuts de pujada amb aquest p... mal als bessons. Per fi, veig que s'aplana. Coronem i veig la primera, a un 1'30'' aprox i la 3a també, respecte a mi. Comencem a baixar, la neu és tova, baixem per una pista negra negra, ai, que me la fotaré. Baixo i baixo i quan queden 200m per l'arribada veig la 3a. Esprinto però caic, ella també, però jo faig 3 passes i torno a caure. No tinc gens de tècnica, però intento disputar-ho fins al final.

Finalment, tot i el mal gust de boca de baixar un esglaó del podi en l'últim moment, contenta d'haver provat una disciplina nova al costat de cracks de la muntanya. Em sembla que l'any que ve ho tornaré a provar. Al final, vam patir només una hora, jejeje.

dilluns, 15 de març de 2010

CATALUNYA CAMPIONA D'ESPANYA EN DUATLÓ


Dissabte 7:00h: BCN - Caravaca de la Cruz (Murcia), 650km de viatge llarg amb bus.

Dissabte 19:00h: reconeixement del circuit ciclista

Diumenge 7:00: Despertador

Diumenge 10:00: Sortida masculina. Els nois aconsegueixen una fantàstica 3a posició.

Diumenge 12:00: Sortida femenina (89 noies). Ens criden segons el rànquing. "Duatletas a sus puestos" i a córrer. Ens anem col.locant bé i apa a patir. Són 5 km mixtes d'asfalt, passeig i terra. Males sensacions. Vaig ofegada. Encara no he digerit l'esmorzar. Intento aguantar. 19'42'', posició 20.

Transició tan ràpida com puc i comencem a pedalar. Fa pujadeta. De seguida tinc la Neus Cayla amb mi. Ens organitzem i fem relleus curtets. Anem remuntant. Al km. 8-9 (final de la primera volta, són 2 de 10km), s'escapa. Jo enllaço amb un grup de gallegues que tinc davant i la Zuriñe Rodríguez. Intento apretar però les tinc a roda i les gallegues no donen relleus. Aquí em quedo fins al final. Tenim 5 noies al davant i aquí som 5 també. Hi ha molt punts en joc.

Transició i surto a córrer els últims 2,5km en posició 8a, em passa una i l'altra m'està trepitjant els talons. Tinc la Saleta Castro a tocar al davant però no aguanto el seu ritme. Tothom pateix de debó aquí. Per fi, es veu l'arribada. Molt i molt contenta d'haver estat allà i haver pogut disputar amb les millors! Guanyem en noies! I aconseguim punts suficients per guanyar en global!

1 BURGOS ACUÑA, ANA 1:06:32
2 PEREIRO GONZALEZ, IMMA 1:08:55
3 LEDESMA CALVET, EVA 1:09:51
4 CAYLA VERA, NEUS 1:10:16
5 BRAVO SOBA, ROSA 1:10:21
6 RODRIGUEZ SANCHEZ, ZURIÑE 1:10:30
7 EPPERS REYNDERS, AGNES KAY 1:10:55
8 CASTRO NOGUEIRA, Mª SALETA 1:10:59
9 XANDRI, ALBA CATALUÑA 1:11:06

CATALUNYA
1 LEDESMA CALVET, EVA 1:09:51 280
2 CAYLA VERA, NEUS 1:10:16 265
3 XANDRI, ALBA 1:11:06 210
4 MARTINEZ GUERRERO, MONTSE 1:12:27 190
5 OLLE, DOLCA 1:14:00 167
6 ROUTIER, CAROL 1:14:23 161
7 GODOY CONTRERAS, ANNA 1:15:50 147
8 ANENTO MORENO, BARBARA 1:17:06 136

dijous, 11 de març de 2010

Un dels millors esprints del triatló



Us falta motivació? Possiblement ja heu vist aquest esprint, però a mi no em deixa de sorprendre. S'ha de veure fins al final! Boníssim. Bevan Docherty, neozelandès, va ser medalla de plata el 2004. El seu lema és "He who wants it most wins".

dissabte, 6 de març de 2010

Duatló de Manresa (5km - 22km - 3km)


Després de tota aquesta setmana fent bondat, els del Sant Joan de les Abadesses van insistir en què participés a la Duatló de Manresa per tal d'agafar punts per al club. Jo no les tenia totes després d'aquests dies de tranquis que he passat, intentant recuperar-me. Quan dijous va semblar que feia una revifalla, ahir excursió a Barcelona amb els nens del cole. Cansament altra vegada. Però avui, després de dormir unes quantes hores, estava a les 3h a Manresa a punt per córrer.

Les noies hem sortit 5' després dels nois. Surten ells i òstiaaaaa.... que no porto el dorsal. Me l'he deixat al cotxe. Seré... Vaig cap a una noia que conec i es mou per tal que l'organització me'n faci un de provisional. Quins nervis! Me'l poso, m'ajuden... i 5 segons i tret de sortida. Bufffff... per poc!

Són 5km per asfalt i terra. L'Isabel Eizmendi agafa un bon ritme i jo m'hi enganxo. Cap allà al km. 2, canvia el ritme i se'n va. Intractable. Miro les de darrere, que venen en grup. He d'intentar aguantar el ritme, tot i que no és pas fàcil.

Arribo a la transició 2a, no veig la bici i la tinc al davant!!! Em diuen que la primera està a 35''. Ara 22 km de bici. En el primer trencant, em passo. He de fer mitja volta. Ja m'han caigut uns quants segons aquí. Què més em passarà avui? Doncs, no tenir bones sensacions a la bici. Però què esperava després de no tocar-la en dies? No sé ni si vaig ràpid ni a poc a poc. No la veig pas i penso que si no l'atrapo, les de darrere que venen fent relleus m'atraparan.

Finalment, arribo a boxes 2a. Dono tot el que tinc en els últims 3km de carrera a peu. Pateixo, i tant que pateixo! Quedo 2a i satisfeta!!! i fem primeres per equips! Ueeeeeeeeee!!!!!!

EIZMENDI PEREZ, ISABEL 1 :04:52 (00:17:49 / 00:38:46 / 00:08:17)
XANDRI SUETI, ALBA 1:06:02 (00:18:26 / 00:39:08 / 00:08:28)
CAYLA VERA, NEUS 01:06:39 (00:19:07 /00:38:57 /00:08:35)

dimarts, 2 de març de 2010

Aprenent a escoltar-me

Estic cansadaaaaa. Serà el canvi d'estació o que encara no he recuperat de la Transju o la feina o quèeee? Fa més d'una setmaneta que em vaig arrossegant. Fa un parell de dies, però, he dit: prou! Toca parar una miqueta i escoltar el cos.

Com és que ens costa parar tant als que fem esport? Ens pensem a vegades que el descans no serveix per res i què equivocats que estem! El cos humà necessita descansar per tal de regenerar i assimilar entrenaments, per tal d'evitar lesions i per tal de trencar psicològicament també amb el nostre dia a dia esportiu. Ens pensem que quan parem perdem la forma física de cop i volta, però molts estudis parlen que com a mínim necessitem tres setmanes per perdre l'estat físic. Evidentment ens costarà un o dos o tres dies tornar a arrencar, però el cos és com una màquina que també s'ha d'escalfar, ja que sinó s'espatlla.

Per tant, a escoltar el cos!!!! ahir descans actiu, avui també i demà descans total i a veure com va...

els esforços en la competició?

la feina?