Sort que era una triatló esprint! Va ploure, va caure pedra, 13 graus de temperatura, llamps i trons, 12 atesos a l'hospital per hipotèrmia... Temps d'estiu?! Sí que va ser dur, però com que sabia que duraria només una hora, doncs a aguantar...
Sortim amb l'últim raig de sol que il·lumina l'aigua. Al fons, un cel negre i els primers trons comencen a sentir-se. Fem un minut de silenci per la mort del Quim Raich. Ningú gosa trencar aquest silenci. Ens col·loquem al pontó alineats. Donen tret de sortida i ens tirem a l'aigua. Comença a ploure molt fort i quin desconcert! Veig a gent que comença a abandonar sortint pels vorals del llac. Mentrestant, rebo un cop de peu a la boca-nas. Quin mal! Em toco i no tinc sang. Doncs, continuo. Males sensacions. No estic gens concentrada. La serenor que es respirava abans de tirar-nos a l'aigua s'ha convertit en una lluita de soroll i cops. Últim tram i ja estic fora!
Surto i em diuen que tinc la 1a a 2'30'' i vaig 9a. Faig la transició amb calma i cap a la Collada, on s'havia de pujar durant 5 km. Fa vent de costat al pla, plou, plou i plou. Això no pararà. Hi ha rius d'aigua. No sé on s'han ficat les altres; potser han abandonat, ja que al coronar a dalt ja veig a les dues primeres juntes. Baixo amb calma. Planeja altra vegada i en l'última pujada les torno a veure. Arribem a la transició molt juntes. La 1a està a 15''.
Comencen els 5km de carrera a peu. Començo a córrer al costat de la 2a, durant uns 2 km anem juntes, però ella va a buscar la 1a. El ritme és massa alt. La falta de sèries en els entrenaments o potser el cross fa que no tingui la xispa suficient. Jo també m'acosto a la 1a, però més progressivament. Queda poquet ja. La que anava 2a guanya i jo entro a un segon de la 2a. Contenta de poder estar allà davant amb aquesta distància esprint.