dimarts, 25 de febrer de 2014

Entrevista per Avernotrail

Alba Xandri – Mujeres corredoras

La zona del Bergueda es un precioso lugar en Cataluña, donde viven un buen numero de  corredores de montaña  como Nuria Picas, Judit Franch, Dany Tristany, Pau Bartoló o quien os presentamos hoy Alba Xandrí.
Debo confesar que no conocía mucho a Alba, sabia que era buena en carreras de kilómetros verticales, hizo 3ª en la Copa de España  y 4ª en la Copa del Mundo de Verticales el año pasado y en el 2012, pero su paso por el Ironman y el mundo del Triatlon (que confieso me desborda) me eran desconocidos, una pena que talentos como ella nos pasen desapercibidos mientras otros ocupan páginas en los medios. Espero que os guste tanto como a mi.
Os presento a Alba Xandri. 
Alba Xandri
“Nací el 2 de octubre del 78. Yo siempre he hecho deporte, desde pequeña, esquiar, gimnasio, montar en bici, correr más adelante, era una niña muy muy activa, pero no es hasta que termino mis estudios (hice la licenciatura de Traducción e Interpretación) que no decido competir en alguna carrera a pie. Más adelante, vivo dos años en Galicia donde empiezo a hacer triatlón con el Club Triatlón Vigo. Estuve en la selección gallega de duatlón y de triatlón (2000-2001).
Me dediqué al triatlón durante más de un década, competí en los campeonatos europeos de triatlón en 2005 en Suecia, donde gané en mi grupo de edad; en 2007 competí en el Ironman de Nueva Zelanda donde llegué 14ª élite, esto me dio el pasaporte para ir al Ironman de Hawaii en ese mismo año. Como preparación competí en el mítico triatlón de Guadalajara y gané. Un muy buen año. Después, continué con el triatlón, en el 2010 gané el Campeonato de Cataluña de triatlón olímpico y de media distancia. Estuve también seleccionada por la federación catalana de duatlón y triatlón. Con la selección, ganamos el Campeonato de España de duatlón por autonomías. En 2008, quedé 2ª en la Jean Bouin Open, un año donde me metí un poco más a correr.
Foto: Alba Xandri
Foto: Alba Xandri
En 2011, con la selección catalana de raquetas competí en el campeonato europeo. Pero por un virus que tuve durante unos meses no pude terminarlo.
Foto: Alba Xandri
Foto: Alba Xandri
En 2011, hice uno de mis últimos triatlones en mi localidad, el triatlón de media distancia Sailfish, donde quede 3ª. Después, empecé a sentir que necesitaba un cambio de aires y fui dejando la natación y como consecuencia, el triatlón. Empecé a hacer esquí de montaña, esquí de fondo y a correr poco a poco por montaña, sin dejar nunca la bici de carretera, que me apasiona.
El 2012 fue un año de mucha bici y esquí de montaña. La selección catalana de esquí de montaña me seleccionó. Gané el campeonato y la copa de verticales de esquí de montaña, en Cataluña. Quedé 5ª en una copa del mundo de crono vertical con esquí de montaña (mi mejor resultado en esquí). 
También, la selección catalana de ciclismo me llevo al Campeonato de España, y finalicé por sorpresa mía 6ª. A finales de 2012 fui a un vertical que era Copa del Mundo en Finestrat (Benidorm) y llegué 2ª. Un año variopinto pero contenta con los resultados.
xandri4
El seleccionador catalán de carreras de montaña me llamó para la siguiente temporada (2013) y el año pasado me centré un poco más en la carrera a pie y competí en la Copa de España de verticales, quedando 3ª y la Copa del Mundo de verticales, 4ª. Además, también conseguí el subcampeonato español de Triatlón de invierno, en Reinosa (Cantabria). Sin dejar el esquí de montaña, gané otra vez el campeonato y la copa catalana de esquí de montaña, en carreras verticales”
Esta es la entrevista en la que Alba nos cuenta su temporada pasada y sobre todo lo que le espera para este 2014
Un placer compartir charla con Alba, si quieres seguirla, este es el enlace a su web
Suerte en todos tus proyectos!!!
Fotos cedidas por Alba Xandri  de su web

Sellaronda 0 - Béjar 1

Dilluns tarda rebo un wats que diu "no t'ho creuràs, Sellaronda anul·lada". No em va tocar més que remei que creure-m'ho i canviar tot el que tenia planejat, viatge, feina… Havia d'anar a Itàlia a córrer la cursa d'esquí de muntanya Sellaronda, però per problemes meteorològics i perill d'allaus es canvia de data. 

I ara què? Queden dues proves per la Copa d'Espanya de Triatló d'hivern i vaig primera. Mmmm… Una de les proves és a Béjar, aquest cap de setmana. A veure quan hi ha? 9 hores? Per Madrid, per Burgos, per Sòria? Són 9 hores, tampoc és tant... M'apunto, només queda desfer la maleta, posar tot el que necessito per un triatló i treure lo d'esquí de muntanya, fer el viatge i córrer. Ah! i comprar uns esquís ja que en vaig trencar un a Reinosa i provar-los, per anar bé. Tinc tres dies, ja que divendres marxo. Descomptant les hores que treballo, temps de sobre… ;)

Divendres marxo, dissabte arribem i no hi ha neu! Un altre circuit de fons nefast? no! Ens informen sobre el canvi de circuits. Se surt amb bici, un port de 12 kms; es corren uns 4 kms de pujada (3 d'asfalt i 1 per muntanya amb neu) i finalment, teòricament 4 voltes i mitja a un circuit de 500m (al final, ni això tenia). Però sort que era tant poc esquiant, encara no sé com no vaig caure?!

La meva estratègia és clara, donar-ho tot a la bici i al córrer. Em funciona i guanyo! Molt contenta. Un viatge que ha valgut la pena. També felicitar al Joan Freixa que va guanyar en homes.





diumenge, 16 de febrer de 2014

Al Rasos

Els que diuen que al Rasos de Peguera no es pot esquiar, haurien d'agafar els esquís o les raquetes i baixar fins a Peguera per tornar a pujar fins al punt més alt... A vint minuts de casa, sembla que estàs perduda enmig del no-res, sola envoltada de voltors, observant el contrast de la quietud que es respira allà i el moviment que es veu uns quants centenars de metres més avall, seguint les petjades discretes d'algun animaló que s'ha atrevit a buscar menjar per sobre la neu, les últimes llums del dia que il·luminen les parets de la Gallina Pelada… L'altre dia vaig assistir a una xerrada d'un lingüista que explicava que les emocions s'han de saber explicar en paraules, sinó el teu llenguatge no està prou desenvolupat. Jo crec que aquest senyor, amb tot el meu respecte, hauria de sortir de la civilització, de la seva urbe, per uns moments, uns instants, per veure que no tot es pot explicar amb paraules.

dissabte, 8 de febrer de 2014

4a Vertical Ski-Pallars

Avui ha tocat tornar a competir nevant, he canviat els esquís de fons pels esquís de muntanya i així he competit en el Campionat d'Espanya de Crono a Espot. Una cursa molt disputada on he entrat finalment en 6a posició. Cursa ben organitzada i disfrutada.


A Teledeporte

dijous, 6 de febrer de 2014

Triatlón de Reinosa (Campionat d'Espanya)

Dissabte passat a Reinosa (Cantàbria) tenia lloc el Campionat d’Espanya de Triatló d’Hivern, i 2a prova de la Copa d'Espanya. Aquest any les condicions meteorològiques no van acompanyar-nos: només començar a córrer, un bon ruixat ens queia a sobre; un cop en bici, pluja, vent i neu i, per acabar, ho rematàvem amb vent i neu en el tram de l’esquí de fons.

Els primers 10 kms corrent pels carrers de Reinosa van servir per fer una selecció natural de les millors corredores. Jo acabava aquest parcial en 6a posició, bastant lluny de les dues primeres corredores. Com em deia una companya de cursa, semblaven “galgos”.

La pujada de 25kms a l’estació d’esquí d’Alto Campoo em van donar marge per poder remuntar i arribar a atrapar a la 2a. La concentració en la cursa i la ganes de donar-ho tot sortosament no em deixaven veure ni sentir el mal temps.

Començava a esquiar, doncs, en 2a posició, però amb poc marge respecte a la 3a. La transició va ser molt caòtica. El lloc era molt petit i els voluntaris escassejaven. No em trobaven els esquís i jo esperant, mentre els segons anaven passant. Em sembla que no m’havia calçat mai unes botes d’esquiar tan ràpid com aquest dia.


El tram d’esquí de fons van dissenyar-lo per les pistes d’esquí alpí! Si volien emoció, ho van aconseguir. Si volien que els participants abandonessin i caigudes de “vídeos de primera”, també! Eren tres voltes pujant i baixant per una pista d’esquí de fons. En la primera baixada, amb massa confiança, vaig caure i vaig trencar l’esquí. Per sort, em va aguantar i només em va passar l’Ana, que anava 2a. Satisfeta, molt satisfeta, després d’una cursa així. Llàstima de la desqualificació del Ricard, que va aconseguir la 4a posició absoluta!


Ana Casares, Maider Gaztañaga i jo