dilluns, 27 de setembre de 2010

Volta la Maria -Cursa de muntanya d'Avià-


Aquest diumenge vaig participar a la Volta a la Maria, cursa de muntanya a Avià, de 15km. Molt ben organitzada i a 4 km de casa meva. Sempre que es pot, s'ha d'intentar córrer a casa; no només per potenciar l'esport, sinó per la calor que et transmeten tots els coneguts, amics i família que estan allà aquell dia.

Sabia que les coses no serien fàcils, una gran corredora Lucía Martínez Montesinos competia. Es va sortir molt ràpid pels carrers del poble, passem el primer kilòmetre per sota a 4', buffff... "Aquest ritme no l'aguantaré", penso. Ens comencem enfilar per una pista de terra i després corriol. Vaig collada, però aguanto. Quan arriba un tros més planer, veig que agafo aire i, fins i tot, crec que puc anar més ràpid. Demano pas i començo a tirar una mica més. Em vaig distanciant i començo a disfrutar, al meu ritme. És una cursa molt maca i no ho dic perquè sigui casa meva: corriolets, cascada d'aigua, vistes del Baix Berguedà, plans amb vaques... Arribo al cap d'una hora aprox. a dalt i ara tocarà baixar. Baixada de cabretes, però amb ganes aviat seré abaix. Disfruto i tot baixant.

Alguns nois em passen a la baixada. Però jo endavant! Queda poc ja, arribem a la pista on entreno sovint, última apretada i ja arribo al poble. Em giro i no vaig cap noia. Motivada, arribo amb un somriure a la meta. 1a fèmina i 18a general.

dissabte, 25 de setembre de 2010

L'escalada

Esport nou, sensacions noves, experiències noves i molt per aprendre.

El món de la triatló, com molts cops he explicat, em fa vibrar. La natació ha estat sempre un repte; la bicicleta, una passió i la carrera a peu, una forma de superació. I quan els ajunto tots tres? Es converteix en un esport que m'ha donat molt. Altres disciplines... la BTT, un altre repte; l'esquí de fons... una forma de gaudir de l'hivern fent esport.

Però ara ha arribat a la meva vida l'escalada. Curiosament, m'ha agradat i hi vull tornar cada cop que provo una via. Serà l'adrenalina que m'enganxa? La tranquil·litat de l'entorn? El "risc"?

dissabte, 11 de setembre de 2010

II Cursa de Muntanya de Vic (11 de setembre)

Avui, dia de la Diada de Catalunya, he participat en la II Cursa de muntanya de Vic, de 20km. No l'he disfrutat com hauria d'haver-ho fet... Tot i anar primera, el patiment inicial per no haver escalfat, les llagues dels dits dels peus que m'han fet mal durant força estona i la por a que em vingués una "pàjara" han fet que em quedés amb una mica de mal gust de boca.

Sort que l'esport sempre d'alguna forma o altra et dóna una recompensa; l'esport sempre és una forma d'aprendre dels altres i d'un mateix i una forma de celebrar la Diada.

És una cursa amb 800m de desnivell positiu, pujant dues vegades a la Creu de Gurb, amb molta pista i també corriol. Per a la gent de muntanya, no és prou de muntanya. Per als d'asfalt, hi ha bastant corriol. N'hi ha d'haver per tots els gustos.

Bons entrenaments i salut!

diumenge, 5 de setembre de 2010

XXV Triatló de Banyoles CCT

Encara despertant de la ressaca de la triatló d'ahir... encara assimilant que ahir vaig guanyar i que sóc Campiona Catalana de triatló absoluta.


Ahir a les 15:30 de la tarda, més de 800 participants, entre ells 68 dones ens tiràvem al llac de Banyoles per nedar 1500m en aigües tranquil·les i temperatura ideal. Es tractava del XXV aniversari d'aquesta triatló, la més veterana de Catalunya. Comencem a nedar i aviat veig les noies que conec que fem el mateix temps nedant. Em situo en aquest grup i em poso a nedar a davant i intento fer-ho el millor que puc. Quan fem el gir a la boia, veig que les primeres em porten una bona avantatge. Em sembla que surto la 16a, i a 5' de les primeres. Irrecuperable? He de fer la millor bici de la meva vida per remuntar posicions.

Agafem la bici, per fer 40km. Aquest circuit me'l conec. Em trobo molt bé i apreto. Ho dono tot. Excepcionalmet està permès anar a roda dels nois i quan em passen el 5è i 6è (els nois sortien 10' després de nosaltres), m'enganxo durant uns 10km, fins que comença la carretera més secundària. Allà, sola, continuo apretant; he passat a bones nedadores i això em motiva. Quan queden uns 5km per Banyoles, veig que vaig direcció Besalú altre cop, no ho entenc i dono mitja volta. Per sort, de seguida veig un grup molt gran de nois que ve per darrere, torno a girar, ja que això vol dir que ja anava en la direcció correcta. M'estresso una mica, però un cop aquest grup m'absorbeix, torno a la concentració. De fet, en aquest punt, dues noies es van perdre.

A Banyoles, hi ha moltíssima gent animant. Arribem a la transició jo i una altra noia juntes. Som les dues primeres. Surto tant ràpid com puc i la passo. Són 10km de carrera a peu. Vaig amb la btt que posa "1a dona". En la zona que t'apartes de Banyoles i segueixes el llac, són quilòmetres de deixar fluir la ment i mantenir un ritme constant. No porto l'entrenament que voldria. Per tant, he de ser cauta. En la zona de més afluència de gent, se'm posa la pell de gallina, vaig primera. Són dues voltes, i torno a la zona de calma, queden 4 quilòmetres i vull guanyar. Cada cop ho veig més a prop, els dos últims quilòmetres vaig cansada, però els ànims de la gent em porten fins a la meta!!!