dilluns, 29 de juny de 2009

TRIATLÓ DE CALAFELL: La btt de 1a classificada i jo

Ahir es va celebrar la primera edició de la Triatló de Calafell, amb 400 participants, 36 d'ells eren noies. Tot un èxit, segons l'organització.

Jo feia dies que m'hi havia apuntat, ja que les inscripcions es van tancar 15 dies abans. Això del triatló està de moda!

Com cada any, acabo fent algun sprint (750m nedant + 20km bici + 5km corrent), tot i que ja sé a priori que no m'agraden i que quan acabo no en vull fer cap més en tota la temporada. És un patiment que no m'acaba d'agradar. Durant tota la setmana passada vaig estar pensant en no fer-la, ja que he tingut una setmana d'aquelles que no pares per diferents motius. Però el dissabte vaig pensar que m'aniria bé fer un break.
Hi ha dues sortides, a les 9h i a les 10h45. Les noies juntament amb altres categories sortim a les 9h. Ens diuen que podem portar neoprè perquè hi ha meduses. Perfecte! A mi m'encanta anar amb neoprè. Em sento molt protegida. Comencem a nedar i al cap d'uns metres ja es veuen les primeres, però estan tan avall que no fan gens de por. Nedant no acabo d'anar bé. Serà perquè fa unes quantes setmanes que gairebé no vaig a la piscina??? Segurament! Surto 7a de l'aigua.

Agafo la bici i em diuen que la primera està a 2 minuts i mig. Buf! Això és molt en un sprint, penso. El circuit son 4 voltes totalment planes. Només hi ha els passos de vianants alçats que et fan frenar una mica i tornar a agafar pedalada. Vaig "a tope" i passo a bastanta gent. Per sorpresa meva, veig nois a roda de noies i també a l'inversa. Això no està al reglament, però més tard m'entero que ho havien permès en aquesta triatló. I jo pedalant sola com una condenada!!!!
Em poso les bambes i em canten que vaig 2a. Començo a córrer i al cap d'un kilòmetre veig que la btt que acompanyava a la 1a classificada em ve a buscar. Em diu que la 1a s'ha saltat una volta en bici. Ale! Quin "subidon" més guai! La btt que porta el cartellet de 1a classificada és un regal a tots els entrenaments que has fet!!!!! És una sensació que he experimentat molts poc cops però és fantàstica.

Vaig controlant les que em venen per darrere i acabo guanyant aquesta triatló!!!! :))))))))
XANDRI, ALBA 01:06:24
natació 00:13:26 bici 00:32:48 36,59km/h córrer 00:20:10


diumenge, 21 de juny de 2009

QUEBRANTAHUESOS 2009: Aupa neska!

Ja la tinc feta! Una més! Quina cursa! 8500 participants! 205km! 3700m de desnivell acumulat en pujada! i una mica "cagadeta" per veure què passarà! Porto pocs quilòmetres en pujada, però compact muntat i rodes de la Laura sense perfil...

Em sembla que la crònica hauria de començar la nit abans. Com que són tantes hores pedalant, la crònica és un pèl llarga... (ho sento!). Moltes sensacions i pensaments durant aquestes hores...
Després del viatge fins a Sabiñánigo, ens liem i acabem dormint 4 hores i ja és hora d'esmorzar i d'anar cap a la sortida. Després d'uns petits problemes tècnics, arribem a la sortida només mitja hora abans. Per tant, estem tant enrere que no veiem ni l'arc de sortida. En fi, paciència... donen el tret de sortida i tardem 10 minuts a passar per on marca el xip. Va, ja tinc els dos peus a les cales... ha costat una mica però!

Començo a pedalar amb el Jordi i el Dario, però el Jordi fot la directa i no el veiem. Amb el Dario, anem fent, molt tranquils i anem junts durant més de 100km. La tàctica és arribar al tercer port amb forces. Per tant, no als "tirons" i a les apretades. Empipa una mica el vent pujant el primer port (Somport= 28km/desnivell 822m/2,91%), però es fa força bé, tot i la boira i el xim-xim. El problema ve a la baixada quan fa un fred acollonant: 7 graus i remullant. No tinc tacte a les mans. Vaig molt a poc a poc. El terra moll i no les tinc totes. "Siusplau vull començar a pujar el Marie Blanque!", penso. Començo a pujar (Marie Blanque= 10km/desnivell 715/7,15%) i és al.lucinant la gentada, no puc anar el meu ritme, potser hauré de posar el peu a terra de lo a poc a poc que anem ja que és impossible avançar, però al final arribo a dalt.

Tornem a baixar i comença la llaaaaarga pujada de 30km al Pourtalet (28,7km/desnivell 1279m/4,46%). És suau, però llarguíssima. Allà em motivo perquè em trobo amb molta força i passo a molta gent (tots els que m'han passat baixant, és clar!). Cada cop em trobo millor i crec que ara ja puc apretar que és l'últim port de veritat. Què guai! Com disfruto! La gent et fa sentir com si estessis competint el Tour, potser em criden mil vegades "Aupa neska!". I arribo a dalt!

Va, només queda l'Hoz de Jaca (2,29km/ desnivell 183m/7,96%) i la Laura em va dir que no era res. Baixo i baixo (un paisatge espectacular) i comença la pujadeta a aquest últim port, de seguida arribo a la zona encimentada i ja estic a dalt. Ara sí que només queda baixada i pla. Al pla estic encara amb forces i tibo amb 2 nois més per aconseguir agafar un grup molt gran que està una mica més endavant, miro el temps i estic contenta, a veure si puc baixar de 7h30 i sí! 7h24!
Moltes felicitats a tots els de per aquí que també van córrer i acabar (ja que erem uns quants)!!!

XANDRI, ALBA
2428 de 8485
8 cat L fem de 66
Mitja de 27,68
7:24:23
Amb la Mercè, la tarda abans

diumenge, 14 de juny de 2009

No m'agrada el binomi "Patum i entrenar"

Setmana de Patum és igual a setmana de poc entrenament, però encara he pogut "colar" alguna sortideta en bici.

  • Pujada al Rasos de Peguera des de Berga
    18km de pujada / 1221m desnivell / % mitjà: 7,4 / % màxim: 12

  • Volta Berga - Solsona - ctra de la Llosa del Cavall - La Mina - Berga
    96 km / desnivell acumulat 1295m
Amb la Laura, l'any passat

dijous, 11 de juny de 2009

BONA PATUM!!!

Ja hi tornem a ser. És Corpus i a Berga es respira un aire diferent. Tots els berguedans i berguedanes deixen les seves activitats rutinàries per gaudir de la festa de la Patum durant aquests 5 dies. Hi ha molta disbauxa, moviment, soroll... però a la majoria se'ls posa la pell de gallina o el cor batega una mica més fort quan el dimecres se senten les primeres notes de Patum a la plaça. Com a berguedana, us desitjo una MOLT BONA PATUM!

dissabte, 6 de juny de 2009

Pedalant per casa

Gósol des del Coll de Josa

Si voleu fer un dia una ruta maca, us recomano una que he fet avui: Berga (670m) - St. Llorenç de Morunys - Coll de Port (1670m) - Tuixent - Josa - Coll de Josa (1620m) - Gósol - Coll de la Trapa (1321m) - Saldes - Guardiola - Cercs - Berga. Són 121km i aproximadament hem contat uns 2500m de desnivell. SALUT I KMS!!!

dijous, 4 de juny de 2009

A descansar...

Avui he descansat. De fet, ho necessitava. El meu cos, com mai, m'ho estava demanant a crits. Sóc una mica obstinada i a vegades em costa escoltar-lo, sobretot quan he descansat fa només 3 dies.
He competit durant dos caps de setmana seguits amb dues curses que tampoc són de passeig i amb molts pocs descansos. Així que avui, apart de treballar, no he tocat ni aigua ni bici ni bambes.
Abans d'ahir vaig córrer una mica per muntanya (i tinc agulletes) i ahir vaig fer 85km en bici, i... avui no m'aguantava! (de fet, no m'aguanto!)
El descans és molt important dins dels cicles d'entrenament. De fet, són necessaris per a poder millorar i aconseguir el màxim rendiment. Però perquè la majoria de nosaltres no fem cas a aquesta premisa? Segurament estem "enganxats" a l'esport i està comprobat que l'alliberació d'endorfines fa que tinguem encara més energia i més ganes de "fotre-li canya". Pot acabar sent un cercle viciós... per això, a descansar! (i sense remordiments!)