diumenge, 26 de desembre de 2010

BON NADAL, BON SANT ESTEVE, BON ANY NOU I MOLT BONES FESTES A TOTHOM!!!


Aquesta setmana ha estat ben variada: manuals de Nadal a l'escola, patge, nadales, tió, sopars, torrons, neules, grans àpats, regals, família i curses. Quin munt d'activitats! Cadascú celebra el Nadal a la seva manera i aquesta ha estat la meva.

El dia 23 al vespre Sant Silvestre de Sant Julià de Lòria, 2,350m "a tope": "Abdeslam Louah, per fi, va saber que és ser el guanyador de la Sant Silvestre laurediana. Un fixe en les darreres edicions, el marroquí havia estat tercer l'any passat i segon al 2008; ahir va superar els andorrans Marcos Sanza i David Francome, segon i tercer, respectivament. En noies el podi va ser 100% català: Alba Xandri, va fer podi amb un tercer lloc, superada només per Laia Andreu i la olímpica a Vancouver en esquí de fons Laura Orgué, la guanyadora." (El Periòdic d'Andorra, 24-12-2010).

Avui, dia de Sant Esteve, hem anat a córrer la Cursa entre Ponts de Roda de Terra, una altra cursa explosiva per mi, 5km molt ràpids gràcies a la meva llebre!

dissabte, 18 de desembre de 2010

A punt per l'hivern: tancant i encetant temporades

Estem a punt d'entrar a l'hivern i aviat esperem que la neu torni. Ahir vam dir adéu a una temporada de triatló molt bona. La Susagna recollia ahir el premi a la millor sub-23 de la lliga catalana de triatló i jo, el de campiona de Catalunya de triatló.

Tanquem una temporada i n'inicio una de ben diferent, la de la raquetes de neu...
Posada en escena de la Selecció Catalana de Raquetes de Neu
En una data tan assenyalada com el proper dia de Reis, començarà la temporada de curses per la Selecció Catalana de Raquetes de Neu de la FEEC. La cita: la Ciaspolada (Fondo, Itàlia), un dels referents a nivell continental d’aquest esport. Un any més les expectatives són màximes.
De fet, els motors de la selecció es van posar en marxa en una mini concentració que va tenir lloc al Berguedà a finals de novembre, on hi van participar els corredors Pere Aurell (AE Diedre), Mònica Ardid (UA Terrassa SE), Laia Andreu (UE Vic), Sílvia Leal (CE Solsonès), Xavi Espiña (CE Guissonenc), Francisco García Vílchez (UA Terrassa SE) i Alba Xandri (AE Mountain Runners del Berguedà).
A banda dels anteriorment citats, en la temporada d’enguany formaran part de la selecció Xavier Zapater (UE Matadepera) i Just Sociats (CE Bandolers). A tots ells els desitgem molta sort en aquesta nova temporada, que seguirem de manera exhaustiva.
Informació elaborada per l'Àrea de Comunicació de la FEEC

diumenge, 12 de desembre de 2010

Mitja marató de l'Espirall

Avui he corregut a Vilafranca. He tingut un bon dia i així han anat les coses...

Surto a darrere de la 1a, però al passar el primer kilòmetre a 3'38'', ja me n'adono que anem massa ràpid. Vaig regulant i agafant el meu ritme, passo el km 10 amb 40'59''. És una carretera ben ondulada, entre vinyes a banda i banda i es veu Montserrat. Arribem al punt de retorn i allà em passa la 2a classificada, ella porta llebre i m'hi enganxo fins el km. 18. Anem alguns kilòmetres per sota a 4'/km. Massa ràpid, però aguanto. Finalment, al km. 18 em quedo i arribo al final amb 1h25'44''; 11'' millor que la meva marca?! 3a classificada

Doncs, una mitja i un "entreno" de qualitat més!

dissabte, 4 de desembre de 2010

Comença la temporada de neu


Una temporada de neu que ha començat molt d'hora...
Avui m'he estrenat amb 25 kilometrets a La Llose (la foto, però, és de l'any passat a La Moura on feia un fred que congelava l'ànima i els cabells!). Avui, una neu perfecta, amb fred, però un solet que ha fet l'esquiada molt agradable.

dilluns, 22 de novembre de 2010

Raquetes de neu


Ara fa 8 mesos em van animar a participar en una prova de raquetes de neu a Andorra. Em va sortir força bé, en vaig quedar satisfeta, tot i recordar que portava els bessons "a les orelles".

Doncs, gràcies a aquesta cursa i alguna altra coseta, aquest proper 2011, si tot va bé, formaré part de la selecció catalana de raquetes de neu per participar en el Campionat d'Europa i en la Copa d'Europa. Suposa per mi una nova motivavió, bastant per aprendre i una experiència diferent.
Salut i mooolts kms sobre neu!!!

diumenge, 14 de novembre de 2010

Això va de santuaris... i fer kilòmetres



A vegades, pensem que coneixem cada pam de carretera asfaltada de la Catalunya on vivim, però l'altra dia una carretereta em va sorprendre. Surts de Berga, i a Montmajor agafes direcció Solsona i just abans d'arribar al Forn d'Aigua d'Ora, hi ha un trencant que posa "Sant Feliu de Lluelles", són uns 6 o 7 km de carretera molt secundària que et porta a la que va de Gargallà a Berga. Surten uns 55 kilòmetres.

I aquí poso també el Santuari de Lourdes de la Nou de Berguedà, ja que al Berguedà tenim el noste Mortirolo que és una pujada des del pantà de la Baells direcció la Nou. Em sembla que no són més de 3 kilòmetres, però són de pujada de veritat, progressius de menys a més.

Apa, doncs, a fer kilòmetres que el fred està a punt d'arribar!

dijous, 4 de novembre de 2010

XTERRA Makena Beach Trail Run


Gràcies a diferents motius i algunes persones, vaig poder disputar ara fa uns dies la XTERRA Makena Beach Trail Run a Maui, Hawaii. Aquesta cursa té lloc al costat de la gran triatló XTERRA, que es disputa el dia següent.

Tot i la diferència horària, 12 hores, m'adapto molt bé al canvi i el dijous abans de la cursa faig un bon entrenament de córrer (potser massa llarg i tot), però m'activo per poder córrer el dissabte a les 8 del matí. Uns 700 participants ens agrupem allà, 163 dones sortim en la meva cursa, d'uns 11 kilòmetres.

Suposo que tinc un bon dia i els entrenaments que he fet últimament per la muntanya també hi ajuden. És un puja i baixa constant per pista, gairebé tota l'estona. En resum, un trencacames. Sortim a un ritme alt, gespa, pedres i asfalt, no ha passat més d'un kilòmetre i em situo en 4a posició. No tinc bones sensacions però ho dono tot. No sempre tinc l'oportunitat de disputar una cursa així i penso que mantenir el lloc entre les 5 primeres seria genial.

Quan queda una milla (1,6km), entrem a la platja i començo a veure la 4a classificada. Està lluny però em sembla que m'hi estic acostant. A més, s'ha girat. Què vol dir això? Ara toca un petit bosquet on s'han de saltar uns quants troncs i abaixar el cap més d'un cop sinó et vols emportar algun arbre per davant. Ja la tinc! Va, penso, queda poc. Però... m'equivoco, encara queda una platja més, pedres volcàniques i gespa i... Mare meva, la milla més llarga de la meva vida.

Aconsegueixo entrar 3a darrere de Christine Schleiffer i d'Yvonne van Vlerken. Molt contenta.

diumenge, 17 d’octubre de 2010

Mitja Marató Puigcerdà



Fred, 3 graus, molt vent, però amb ganes de disfrutar del solet. Surto suau, amb ganes de passar-m'ho bé i no "agonitzar". Me'n surto prou bé, ja que trobo dues bones llebres que em porten uns 14 kilòmetres i em paren una miqueta el vent. Arribo amb 1h28, satisfeta, ja que el perfil no és pla i hi ha trams de terra. Cursa recomanable per aquells/es que vulguin fer una mitja marató diferent.

diumenge, 10 d’octubre de 2010

I Cursa de muntanya Castellar de n'Hug


Una cursa més i de muntanya... i lo millor de tot és que m'ho vaig passar d'allò més bé... Ja coneixia una part del recorregut; m'esperava patir molt i va ser tot el contrari.

Primer, es baixaven uns 4 kilòmetres i després amunt amunt (uns 800m de desnivell, pujant per una pista), passant a prop d'on neix el riu Llobregat; jo intentant no anar massa de puntetes ja que no volia portar els bessons a les orelles.
S'acaba la pista i ens enfilem uns metres fins arribar al Tossal d'Orriols. Ara sí que toca caminar, impossible córrer, mans als genolls i corono. Llàstima de la boira perquè les vistes són fantàstiques des d'allà.

No hi ha molts participants i arribo a dalt amb una hora i 3 minuts i em diuen que vaig 4a de la general, a 32'' del 3r. Ja sé que no l'agafaré i que segurament em passaran alguns dels que porto al darrere. Però m'és igual, ja que m'ho estic passant molt bé. Suposo que després del patiment de la setmana passada de Santpedor, això era un regal.

Anem baixant per un corriol i ja es veu Castellar de n'Hug; 1h24, 6a de la general i 1a fèmina. Un recorregut bonic que aconsello, de 14,5km, seguint pista i punts blaus en el corriol.

diumenge, 3 d’octubre de 2010

Cursa Penya Blaugrana Santpedor

Aquesta cursa sempre cau al voltant del meu aniversari i mai hi vaig amb les millor condicions. Però no em puc queixar. Vaig quedar 3a. La guanyadora va ser la Txell Calduch que torna a estar "a tope" després de només 5 mesos d'haver tingut una preciositat de nen.

Vaig sortir massa ràpida i ho vaig pagar de valent. Aquests 10 quilòmetres es van fer molt i molt llargs...

Ara a recuperar-me ben aviat!!! Salut, TEMPS i bons entrenaments!

dilluns, 27 de setembre de 2010

Volta la Maria -Cursa de muntanya d'Avià-


Aquest diumenge vaig participar a la Volta a la Maria, cursa de muntanya a Avià, de 15km. Molt ben organitzada i a 4 km de casa meva. Sempre que es pot, s'ha d'intentar córrer a casa; no només per potenciar l'esport, sinó per la calor que et transmeten tots els coneguts, amics i família que estan allà aquell dia.

Sabia que les coses no serien fàcils, una gran corredora Lucía Martínez Montesinos competia. Es va sortir molt ràpid pels carrers del poble, passem el primer kilòmetre per sota a 4', buffff... "Aquest ritme no l'aguantaré", penso. Ens comencem enfilar per una pista de terra i després corriol. Vaig collada, però aguanto. Quan arriba un tros més planer, veig que agafo aire i, fins i tot, crec que puc anar més ràpid. Demano pas i començo a tirar una mica més. Em vaig distanciant i començo a disfrutar, al meu ritme. És una cursa molt maca i no ho dic perquè sigui casa meva: corriolets, cascada d'aigua, vistes del Baix Berguedà, plans amb vaques... Arribo al cap d'una hora aprox. a dalt i ara tocarà baixar. Baixada de cabretes, però amb ganes aviat seré abaix. Disfruto i tot baixant.

Alguns nois em passen a la baixada. Però jo endavant! Queda poc ja, arribem a la pista on entreno sovint, última apretada i ja arribo al poble. Em giro i no vaig cap noia. Motivada, arribo amb un somriure a la meta. 1a fèmina i 18a general.

dissabte, 25 de setembre de 2010

L'escalada

Esport nou, sensacions noves, experiències noves i molt per aprendre.

El món de la triatló, com molts cops he explicat, em fa vibrar. La natació ha estat sempre un repte; la bicicleta, una passió i la carrera a peu, una forma de superació. I quan els ajunto tots tres? Es converteix en un esport que m'ha donat molt. Altres disciplines... la BTT, un altre repte; l'esquí de fons... una forma de gaudir de l'hivern fent esport.

Però ara ha arribat a la meva vida l'escalada. Curiosament, m'ha agradat i hi vull tornar cada cop que provo una via. Serà l'adrenalina que m'enganxa? La tranquil·litat de l'entorn? El "risc"?

dissabte, 11 de setembre de 2010

II Cursa de Muntanya de Vic (11 de setembre)

Avui, dia de la Diada de Catalunya, he participat en la II Cursa de muntanya de Vic, de 20km. No l'he disfrutat com hauria d'haver-ho fet... Tot i anar primera, el patiment inicial per no haver escalfat, les llagues dels dits dels peus que m'han fet mal durant força estona i la por a que em vingués una "pàjara" han fet que em quedés amb una mica de mal gust de boca.

Sort que l'esport sempre d'alguna forma o altra et dóna una recompensa; l'esport sempre és una forma d'aprendre dels altres i d'un mateix i una forma de celebrar la Diada.

És una cursa amb 800m de desnivell positiu, pujant dues vegades a la Creu de Gurb, amb molta pista i també corriol. Per a la gent de muntanya, no és prou de muntanya. Per als d'asfalt, hi ha bastant corriol. N'hi ha d'haver per tots els gustos.

Bons entrenaments i salut!

diumenge, 5 de setembre de 2010

XXV Triatló de Banyoles CCT

Encara despertant de la ressaca de la triatló d'ahir... encara assimilant que ahir vaig guanyar i que sóc Campiona Catalana de triatló absoluta.


Ahir a les 15:30 de la tarda, més de 800 participants, entre ells 68 dones ens tiràvem al llac de Banyoles per nedar 1500m en aigües tranquil·les i temperatura ideal. Es tractava del XXV aniversari d'aquesta triatló, la més veterana de Catalunya. Comencem a nedar i aviat veig les noies que conec que fem el mateix temps nedant. Em situo en aquest grup i em poso a nedar a davant i intento fer-ho el millor que puc. Quan fem el gir a la boia, veig que les primeres em porten una bona avantatge. Em sembla que surto la 16a, i a 5' de les primeres. Irrecuperable? He de fer la millor bici de la meva vida per remuntar posicions.

Agafem la bici, per fer 40km. Aquest circuit me'l conec. Em trobo molt bé i apreto. Ho dono tot. Excepcionalmet està permès anar a roda dels nois i quan em passen el 5è i 6è (els nois sortien 10' després de nosaltres), m'enganxo durant uns 10km, fins que comença la carretera més secundària. Allà, sola, continuo apretant; he passat a bones nedadores i això em motiva. Quan queden uns 5km per Banyoles, veig que vaig direcció Besalú altre cop, no ho entenc i dono mitja volta. Per sort, de seguida veig un grup molt gran de nois que ve per darrere, torno a girar, ja que això vol dir que ja anava en la direcció correcta. M'estresso una mica, però un cop aquest grup m'absorbeix, torno a la concentració. De fet, en aquest punt, dues noies es van perdre.

A Banyoles, hi ha moltíssima gent animant. Arribem a la transició jo i una altra noia juntes. Som les dues primeres. Surto tant ràpid com puc i la passo. Són 10km de carrera a peu. Vaig amb la btt que posa "1a dona". En la zona que t'apartes de Banyoles i segueixes el llac, són quilòmetres de deixar fluir la ment i mantenir un ritme constant. No porto l'entrenament que voldria. Per tant, he de ser cauta. En la zona de més afluència de gent, se'm posa la pell de gallina, vaig primera. Són dues voltes, i torno a la zona de calma, queden 4 quilòmetres i vull guanyar. Cada cop ho veig més a prop, els dos últims quilòmetres vaig cansada, però els ànims de la gent em porten fins a la meta!!!

dimarts, 24 d’agost de 2010

SUD-ÀFRICA amb bici (II)

Dia 7: Klaarstrom - entrada a Bavianskloof (a 20km de Willowmore) (128km)

Vent de cul durant 90km per terreny força pla. Els últims 30km ja els fem en la zona de Bavianskloof. Carretera amb molt bots.

Dia 8: Pel Bavianskloof, fins a la granja de Sandvlakte (63km) Aquí en aquesta zona, com passa molt sovint a Sudàfrica, durant kilòmetres no hi ha res ni ningú. Per tant, la següent parada avui seria a prop. I sort que era "a prop", perquè era una carretera de bots i més bots. A Sandvlakte, el granger ens portarà demà amb 4x4 fins a Patensie, ja que és una zona tècnica de btt i amb molta probabilitat de trobar búfals i rinoceronts (tot i que ni rastre d'ells l'endemà)

Dia 9: Sandvlakte - Patensie (85km amb 4x4). Paisatge molt bonic, tres colls, muntanyes verdes, es nota que ens acostem al mar.
Patensie - Humansdorp - Jeffrey's Bay - Humansdorp (80km) Jeffrey's Bay és l'estrella d'avui; és la capital mundial del surf i no té absolutament res a veure amb on érem. Hem canviat de país? Estem a Austràlia? Ho sembla! Des de la costa, es pot veure una ballena que de tant en tant ens ensenya una aleta.


Dia 10: Humansdorp - Stormsriver village (90km)

Des d'ahir que ja ens trobem en una zona completament diferent, la Garden Route. És la carretera que segueix tota la costa sud des de Port Elizabeth. Contrasta el seu verd i la seva vegetació exuberant amb l'aridesa del Karoo. Avui dia de molt vent de cara.

Dia 11: Stormsriver village - Plettenberg Bay (96km)
La ruta de la costa va carregada de tràfic, decidim agafar la carretera vella que ens porta per llocs solitaris. La primera parada és el parc de Stormsriver Mouth. Tot i ser un lloc turístic, és un punt de la costa amb roques que despunten cap al mar. Aquí les carreteres les fan sense mirar el terreny? Pujada a trossos del 20%. Següent parada: Nature's Valley. Fem un portet per arribar aquí i baixadaaa fins al mar. Hi ha una llacuna que està separada del mar per un fil prim de sorra. No tant turístic, residencial.

Dia 12: Plettenberg Bay - Knysna (50km)
Això s'acaba, avui toca una mica de trànsit, per asfalt. A Knysna fem una escapadeta fins a la Paradise Isle i The Heads. Totalment aconsellable disfrutar de les vistes des de The Heads, on l'aigua de l'oceà entra cap a la badia de Knysna.

La línia vermella marca la ruta aproximadament:

Com diuen en afrikaans, LEKKER! (bonic!)

SUD-ÀFRICA amb bici (I)

País de contrastos: blancs i negres, rics i pobres, desert i mar... És un país africà amb molta influència americana i europea. I ara amb el futbol d'aquest any, una mica més conegut. És un país de grans extensions, amb una població similar a la d'Espanya però amb una extensió el doble de gran, amb una gran riquesa natural i animal i amb una barreja de gent i llengües que fa que Sud-àfrica sigui única.
Amb poc més de 1000km amb bici vam experimentar part del Karoo i de la Garden Route, dues grans zones d'aquest país.

Dia 1: Stellenboch - Franzchhoek (35km)

Primer dia i amb moltes ganes de pedalar. Comencem amb un dia de retard perquè la companyia aèria es va deixar les bicis a Amsterdam. Arriben a mig matí a Ciutat del Cap, agafem un tren fins a Stellenboch per evitar el gran volum de tràfic i, com que a les 6 ja és fosc, podem pedalar només fins a Franzchhoek, terra de vins. Pedalem amb força trànsit.

Dia 2: Franzchhoek - Robertson (115km)

Comencem amb un portet entre boires i baboons. És especial. Veig les meves primeres dues zebres. Agafem carretera secundària de terra, molt rural.

Dia 3: Robertson - Anysberg (105km)


Dia molt dur, ja que hi havia trossos de btt de veritat. Comencem el dia tranquil amb asfalt fins a Montague, poblet on s'agrupen artistes i encara terra de vins. Avui és diumenge i la comunitat negra s'agrupa per celebrar la missa. Caminen pels camins per arribar a l'església més propera. Deixem Montague, i agafem una carretera de terra equivocada que ens porta per un coll fins arribar a la carretera bona de terra que travessa l'Ouber Pass, amb rampes del 12%, i fins i tot puntualment del 16%. Això ja és el Karoo. Baixem el coll amb una mica de pluja i arribem a la porta del parc natural d'Anysberg. 25km de mala carretera, amb molta arena, rocs, pedres... S'està fent fosc i no tinc clar que poguem arribar a on volem. El pas de diferents animals ens fa més amè aquest viatge d'avui. Sí, arribem a la zona d'acampada del parc. Nit estrellada!

Dia 4: Anysberg - Calitzdorp (152km)

Un altre gran dia. Carretera de terra, rural, muntanyes al fons, turons, baixem per la gorja anomenada Seweweeksport, patrimoni de la humanitat. Molt bonic, acabem arribant altre cop gairebé de fosc a Calitzdorp.

Dia 5: Calitzdorp - Prince Albert (90km) (més de 2000m de desnivell positiu)


Potser un dels dies més espectaculars. Comencem passant per terra d'estruços. Dia amb més de 2000m de desnivell, fent el Swatberg Pass, un altre patrimoni de la humanitat. Grans vistes.

Dia 6: Prince Albert - Klaarstrom (54km)

El cansament comença a sorgir. Dia fàcil per carretera asfaltada. El lema d'on estem ara és "Take a step back in time...". Sembla que estiguem als anys 50. Només les nostres bicis sembla que desentonin amb l'entorn.

dissabte, 31 de juliol de 2010

TRIATHLON ALPE D'HUEZ

Potser un dels millors resultats d'aquesta temporada...

800 participants, una seixantena de dones, 9h30 del matí, dimecres 28 de juliol, Alps francesos...

2200m de natació en el llac de Verney (Bourg d'Oisans), aigua a 15 graus oficials de temperatura: és fresqueta, però es neda bé. Intento no apretar, ja que queden moltes hores de cursa i no em val la pena guanyar minuts aquí (o potser sí que val la pena... penso més tard).

115km de bici, 3 ports incloent el mític Alpe d'Huez, 3000m de desnivell: Ara comença el joc, ritme constant però no ens podem desgastar. M'hidrato, menjo, però quan arribo als peus de l'Alpe d'Huez, no tinc gaire forces. Porto 100km i unes 4 hores de cursa, em toca treure tot el que tinc per pujar aquelles rampes. Tinc mal d'estómac. Buffff... què dur! em canten que vaig la 10 i això em dóna "vidilla" però què poc que dura! La gent anima, una mica més i arribo a dalt de l'Alpe d'Huez.

22km de carrera a peu, entre 1800m i 2000m d'alçada: poso peu a terra i tinc els quàdriceps com rocs, he de tenir paciència amb l'estómac i intento pensar en altres coses. Em canten que sóc la primera espanyola i que vaig la 9 (realment anava la 10). No puc caminar, penso. És duríssim córrer a 2000m metres, però no puc parar. Tampoc puc ingerir, ja que tot em fa mal. Veig que porto alguns minuts sobre la que em ve darrere. Quan queden 3km, començo a somriure. Això s'acaba i començo a veure la catifa blava de l'arribadaaaaa

Em colo entre les top 10, totes professionals. Estic feta pols, després de 7h22 de cursa, però molt contenta pel meu resultat!!!!

diumenge, 25 de juliol de 2010

X Travessa de La Baells: "disfrutant del viatge..."

Avui m'he llevat inspirada i tot i l'entrenament d'ahir, he anat a fet la Travessa del pantà de la Baells. Una travessa de 1500m (tot i que potser eren uns quants més metres, crec, després de parlar amb alguns nedadors), al costat de casa. Condicions perfectes: bona temperatura de l'aigua, solet, gairebé gens de vent, i bon ambient, més de 60 nedadors a les 11h en punt ens tiràvem a l'aigua.

M'he posat en un lateral, no volia cops... I els primers metres he mirat a veure com em trobava. Semblava tenir bones sensacions i a partir dels 500m aprox. he començat a tirar una mica més. Veia un o una que m'anava al darrere, però no em passava. I els altres grupets estaven més endavant o mes enrere. Però allà només jo i aquest/a. Anem a ritme i quan deuen faltar uns 300m, veig a una noia que deu ser junior, ja l'he vist a la sortida. Fem un canvi de ritme, i no sé si disputar l'esprint a una nena... de fet, estar allà per competir, oi?

En fi, que tot i no saber la posició, no disputo l'esprint (probablement ella hagués arribat abans de totes maneres). No em deixa de sorprendre com de joves són sempre els nedadors. Sortim una a darrere de l'altra, ella primera, jo segona i em giro per saber qui era el que em seguia i era l'Iris, que neda molt millor que jo, però que volia algú que l'orientés. En fi, una bona matinal!
Amb l'Iris

En el diploma que ens han donat, hi ha aquesta frase de Matt Biondi (nedador americà):
"Hi ha massa èmfasi en l'èxit i en el fracàs i molt poc en com la persona progressa a través de l'esforç. Disfruta del viatge: disfruta de cada moment i deixa de preocupar-te per la victòria i la derrota."

dimarts, 20 de juliol de 2010

Pailhères

Desnivell: 1216m
% mitjà: 7,9%
Port que van coronar els del Tour el diumenge i jo també! :)

Tant si es puja per Ax-les-Thermes com per Usson, es considera un dels ports durs del Pirineu. En algunes revistes o pàgines web, el consideren com el Tourmalet. Jo hi afegiria que també és un dels més bonics del Pirineu. La pujada per Usson és panoràmica gairebé durant tots els kilòmetres.

dimecres, 14 de juliol de 2010

XTERRA FRANCE

El meu primer Xterra
Quan sabem fer una cosa, ens costa agafar-nos a fer una de nova. Aquest cop, però, vaig agafar el toro per les banyes i m'hi vaig llençar de cap. És el meu primer any amb btt i la meva tècnica deixa molt que desitjar, però no va ser motiu suficient perquè no m'apuntés al Xterra França. Els Xterra són comparables als Ironmans, triatlons més curts (olímpics) però amb btt. Es tracta també d'un circuit europeu i d'un d'internacional i els millors van al campionat del món a Maui (Hawaii), a l'octubre de cada any.

Així, diumenge, a les 2 del migdia, amb un sol de justícia, a Xonrupt (Gerardmer), 358 participants (42 fèmines) ens tiràvem a un llac per fer una volta de 1500m. Un indret molt bonic a la comuna de Vosges; boscos, llacs, vaques, poblets caracteritzen la zona. Així, doncs, natació fàcil i sense cansar-me, ja que lo bo estava per arribar. Fins ara, tot és molt bucòlic. Surto bé i força endavant. Els participants són menys bons nedadors que en la triatló normal.


El circuit de bici, 37km, molt tècnics, gairebé tot corriol i amb un desnivell acumulat de més de 1400m. Les pujades les vaig fent, però a les baixades la gent em passa volant. Al km. 7 sento bum!: literalment, un tio se m'ha emportat per davant en un tros de molts rocs. M'aixeco. La bici està bé. El meu genoll comença a sagnar... Ara sí, que serà dur. Estic feta un nyap. Vaig fent i intento pedalar sempre que puc. Al cap de 3 hores, arribo a la transició.
Ara quedem 10km de "trail", que diuen ells. Puja i baixa, tros d'asfalt i amunt agafant-me pels arbres, ara avall. Són dues voltes i em trobo bé. Per fi, veig el llac, estic a punt de creuar la línia de meta i de ser una finisher d'un Xterra. Sí!!!!!