dissabte, 31 de juliol de 2010

TRIATHLON ALPE D'HUEZ

Potser un dels millors resultats d'aquesta temporada...

800 participants, una seixantena de dones, 9h30 del matí, dimecres 28 de juliol, Alps francesos...

2200m de natació en el llac de Verney (Bourg d'Oisans), aigua a 15 graus oficials de temperatura: és fresqueta, però es neda bé. Intento no apretar, ja que queden moltes hores de cursa i no em val la pena guanyar minuts aquí (o potser sí que val la pena... penso més tard).

115km de bici, 3 ports incloent el mític Alpe d'Huez, 3000m de desnivell: Ara comença el joc, ritme constant però no ens podem desgastar. M'hidrato, menjo, però quan arribo als peus de l'Alpe d'Huez, no tinc gaire forces. Porto 100km i unes 4 hores de cursa, em toca treure tot el que tinc per pujar aquelles rampes. Tinc mal d'estómac. Buffff... què dur! em canten que vaig la 10 i això em dóna "vidilla" però què poc que dura! La gent anima, una mica més i arribo a dalt de l'Alpe d'Huez.

22km de carrera a peu, entre 1800m i 2000m d'alçada: poso peu a terra i tinc els quàdriceps com rocs, he de tenir paciència amb l'estómac i intento pensar en altres coses. Em canten que sóc la primera espanyola i que vaig la 9 (realment anava la 10). No puc caminar, penso. És duríssim córrer a 2000m metres, però no puc parar. Tampoc puc ingerir, ja que tot em fa mal. Veig que porto alguns minuts sobre la que em ve darrere. Quan queden 3km, començo a somriure. Això s'acaba i començo a veure la catifa blava de l'arribadaaaaa

Em colo entre les top 10, totes professionals. Estic feta pols, després de 7h22 de cursa, però molt contenta pel meu resultat!!!!

diumenge, 25 de juliol de 2010

X Travessa de La Baells: "disfrutant del viatge..."

Avui m'he llevat inspirada i tot i l'entrenament d'ahir, he anat a fet la Travessa del pantà de la Baells. Una travessa de 1500m (tot i que potser eren uns quants més metres, crec, després de parlar amb alguns nedadors), al costat de casa. Condicions perfectes: bona temperatura de l'aigua, solet, gairebé gens de vent, i bon ambient, més de 60 nedadors a les 11h en punt ens tiràvem a l'aigua.

M'he posat en un lateral, no volia cops... I els primers metres he mirat a veure com em trobava. Semblava tenir bones sensacions i a partir dels 500m aprox. he començat a tirar una mica més. Veia un o una que m'anava al darrere, però no em passava. I els altres grupets estaven més endavant o mes enrere. Però allà només jo i aquest/a. Anem a ritme i quan deuen faltar uns 300m, veig a una noia que deu ser junior, ja l'he vist a la sortida. Fem un canvi de ritme, i no sé si disputar l'esprint a una nena... de fet, estar allà per competir, oi?

En fi, que tot i no saber la posició, no disputo l'esprint (probablement ella hagués arribat abans de totes maneres). No em deixa de sorprendre com de joves són sempre els nedadors. Sortim una a darrere de l'altra, ella primera, jo segona i em giro per saber qui era el que em seguia i era l'Iris, que neda molt millor que jo, però que volia algú que l'orientés. En fi, una bona matinal!
Amb l'Iris

En el diploma que ens han donat, hi ha aquesta frase de Matt Biondi (nedador americà):
"Hi ha massa èmfasi en l'èxit i en el fracàs i molt poc en com la persona progressa a través de l'esforç. Disfruta del viatge: disfruta de cada moment i deixa de preocupar-te per la victòria i la derrota."

dimarts, 20 de juliol de 2010

Pailhères

Desnivell: 1216m
% mitjà: 7,9%
Port que van coronar els del Tour el diumenge i jo també! :)

Tant si es puja per Ax-les-Thermes com per Usson, es considera un dels ports durs del Pirineu. En algunes revistes o pàgines web, el consideren com el Tourmalet. Jo hi afegiria que també és un dels més bonics del Pirineu. La pujada per Usson és panoràmica gairebé durant tots els kilòmetres.

dimecres, 14 de juliol de 2010

XTERRA FRANCE

El meu primer Xterra
Quan sabem fer una cosa, ens costa agafar-nos a fer una de nova. Aquest cop, però, vaig agafar el toro per les banyes i m'hi vaig llençar de cap. És el meu primer any amb btt i la meva tècnica deixa molt que desitjar, però no va ser motiu suficient perquè no m'apuntés al Xterra França. Els Xterra són comparables als Ironmans, triatlons més curts (olímpics) però amb btt. Es tracta també d'un circuit europeu i d'un d'internacional i els millors van al campionat del món a Maui (Hawaii), a l'octubre de cada any.

Així, diumenge, a les 2 del migdia, amb un sol de justícia, a Xonrupt (Gerardmer), 358 participants (42 fèmines) ens tiràvem a un llac per fer una volta de 1500m. Un indret molt bonic a la comuna de Vosges; boscos, llacs, vaques, poblets caracteritzen la zona. Així, doncs, natació fàcil i sense cansar-me, ja que lo bo estava per arribar. Fins ara, tot és molt bucòlic. Surto bé i força endavant. Els participants són menys bons nedadors que en la triatló normal.


El circuit de bici, 37km, molt tècnics, gairebé tot corriol i amb un desnivell acumulat de més de 1400m. Les pujades les vaig fent, però a les baixades la gent em passa volant. Al km. 7 sento bum!: literalment, un tio se m'ha emportat per davant en un tros de molts rocs. M'aixeco. La bici està bé. El meu genoll comença a sagnar... Ara sí, que serà dur. Estic feta un nyap. Vaig fent i intento pedalar sempre que puc. Al cap de 3 hores, arribo a la transició.
Ara quedem 10km de "trail", que diuen ells. Puja i baixa, tros d'asfalt i amunt agafant-me pels arbres, ara avall. Són dues voltes i em trobo bé. Per fi, veig el llac, estic a punt de creuar la línia de meta i de ser una finisher d'un Xterra. Sí!!!!!



dilluns, 5 de juliol de 2010

Oh là là

PLATEAU DE BEILLE
Distància: 16km
Desnivell: 1245m
Alçada: 1780m
%: 7,78%
Opinió personal: DUR, no hi ha descans.

TRIATHLON ARIÈGEOIS
Per definir-ho amb poques paraules, una triatló olímpica, molt ben organitzada, al departament de l'Ariège, a Mercus (al costat de Foix). Es neda en un pantanet, aigua 17 graus, però agradable. Bicicleta amb uns 600m de desnivell, amb una petita rampa del 12%, i carrera a peu amunt i avall, dura després del recorregut ciclista trencacames.


Des de la meva experiència personal, la natació (1,5km) va ser lenta, potser per la manca d'entrenament o potser perquè també hi havia més metres? El primer va fer 25'. La bici (40km)va ser perfecte per mi. El tipus de terreny que s'adapta a mi. I la carrera a peu (10km)... un infern. Feia molta calor i no vaig aconseguir trobar el ritme en cap moment. Finalment, bon gust de boca i contenta d'haver pogut disputar una triató a França.