dilluns, 22 de novembre del 2010

Raquetes de neu


Ara fa 8 mesos em van animar a participar en una prova de raquetes de neu a Andorra. Em va sortir força bé, en vaig quedar satisfeta, tot i recordar que portava els bessons "a les orelles".

Doncs, gràcies a aquesta cursa i alguna altra coseta, aquest proper 2011, si tot va bé, formaré part de la selecció catalana de raquetes de neu per participar en el Campionat d'Europa i en la Copa d'Europa. Suposa per mi una nova motivavió, bastant per aprendre i una experiència diferent.
Salut i mooolts kms sobre neu!!!

diumenge, 14 de novembre del 2010

Això va de santuaris... i fer kilòmetres



A vegades, pensem que coneixem cada pam de carretera asfaltada de la Catalunya on vivim, però l'altra dia una carretereta em va sorprendre. Surts de Berga, i a Montmajor agafes direcció Solsona i just abans d'arribar al Forn d'Aigua d'Ora, hi ha un trencant que posa "Sant Feliu de Lluelles", són uns 6 o 7 km de carretera molt secundària que et porta a la que va de Gargallà a Berga. Surten uns 55 kilòmetres.

I aquí poso també el Santuari de Lourdes de la Nou de Berguedà, ja que al Berguedà tenim el noste Mortirolo que és una pujada des del pantà de la Baells direcció la Nou. Em sembla que no són més de 3 kilòmetres, però són de pujada de veritat, progressius de menys a més.

Apa, doncs, a fer kilòmetres que el fred està a punt d'arribar!

dijous, 4 de novembre del 2010

XTERRA Makena Beach Trail Run


Gràcies a diferents motius i algunes persones, vaig poder disputar ara fa uns dies la XTERRA Makena Beach Trail Run a Maui, Hawaii. Aquesta cursa té lloc al costat de la gran triatló XTERRA, que es disputa el dia següent.

Tot i la diferència horària, 12 hores, m'adapto molt bé al canvi i el dijous abans de la cursa faig un bon entrenament de córrer (potser massa llarg i tot), però m'activo per poder córrer el dissabte a les 8 del matí. Uns 700 participants ens agrupem allà, 163 dones sortim en la meva cursa, d'uns 11 kilòmetres.

Suposo que tinc un bon dia i els entrenaments que he fet últimament per la muntanya també hi ajuden. És un puja i baixa constant per pista, gairebé tota l'estona. En resum, un trencacames. Sortim a un ritme alt, gespa, pedres i asfalt, no ha passat més d'un kilòmetre i em situo en 4a posició. No tinc bones sensacions però ho dono tot. No sempre tinc l'oportunitat de disputar una cursa així i penso que mantenir el lloc entre les 5 primeres seria genial.

Quan queda una milla (1,6km), entrem a la platja i començo a veure la 4a classificada. Està lluny però em sembla que m'hi estic acostant. A més, s'ha girat. Què vol dir això? Ara toca un petit bosquet on s'han de saltar uns quants troncs i abaixar el cap més d'un cop sinó et vols emportar algun arbre per davant. Ja la tinc! Va, penso, queda poc. Però... m'equivoco, encara queda una platja més, pedres volcàniques i gespa i... Mare meva, la milla més llarga de la meva vida.

Aconsegueixo entrar 3a darrere de Christine Schleiffer i d'Yvonne van Vlerken. Molt contenta.