diumenge, 25 d’octubre de 2009

10km urbans de Manresa

Aquest matí he anat a fer aquests 10km que ja vaig fer l'any passat. Males sensacions des de ben al principi, mal de quadríceps... 39'46'' i 8a classificada. Una cursa amb molt de nivell femení on Barrachina ha guanyat i Morató, segona. He corregut amb un company fins al km. 8 on començava la pujada i on hi havia un canvi de circuit respecte l'any anterior. Com que tot té una explicació, m'imagino que els 60km de bici d'ahir no em van fer cap bé, sinó tot el contrari. En fi, no sempre et trobes com voldries... Una cursa i un cap de setmana més!


"Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences. Has de pregar que el camí sigui llarg, que siguin moltes les matinades que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, i vagis a ciutats per aprendre dels que saben. Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca. Has d'arribar-hi, és el teu destí, però no forcis gens la travessia... I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes." (M'encanta!)

dissabte, 24 d’octubre de 2009

Un bon lloc per carregar piles després d'una temporada de triatló

Ahir vaig anar d'excursió amb "els meus" nens i "les meves" nenes al Món Sant Benet. No era per carregar piles, sinó per acabar d'exhaurir-les ;), però vaig descobrir un lloc ideal per una altra ocasió per desconnectar, menjar bé, a prop de casa. No sabia ben bé si aquesta excursió resultaria o no, però em va sorprendre positivament el lloc, l'entorn, el personal i les activitats. Amb els nens vam fer un taller de fer pa medieval i vam visitar el monestir. Totalment recomanable. Hi ha un treball molt important i ben fet de restauració.

La nota del dia ens la va donar, però, en Ferran Adrià que casualment corria per allà. Un dels nens li va demanar: "I tu qui ets????". I ell sense pèls a la llengua, com que havia sentit que els hi deiem, als nens, que era un famós, va dir: "El Messi!". El nen, però, un dels més "futbolerus" de la classe, es va partir, jejejeje.

dilluns, 19 d’octubre de 2009

Garmin Barcelona Triathlon -Incursió en l'èlit-



Què és una incursió? Doncs, una penetració momentània en un lloc nou o poc habitual. Exacte! Definició que em va perfecte. No sé encara ben bé com però ahir a les 7:55 del matí estava en el calaix de sortida dels 30 triatletes d'èlit que competien a la Triatló Garmin de Barcelona (triatló amb més inscrits a Espanya fins al moment, 3700 participants). Cagada? Doncs, potser necessitava una paraula més forta o contundent per definir la sensació que tenia allà en aquell moment. Però s'ha de fer tot en aquesta vida, no?

Sortim amb uns 20min de retard. Temps suficient per mirar el mar i les onades que són surferes de veritat. Com es cargolen! Va, doncs, "prepareu-vos", ens diuen. I apa cap a l'aigua. Estic predisposada a patir i a donar-ho tot per passar aquelles onades. Passo la primera, la segona... però la tercera.... sento la gent que crida des de la platja "AIIIIIIIIIIII" i no la passo. Em tira enrere. Només veig aigua i aigua. Torno a nedar. Quan em sembla que ja he passat totes les onades, me n'adono que estic sola. On són? Vaig última? Em sembla que sí! però és igual ja que els de la 2a sortida (5' després), ja m'agafen. Quina mala mar!!! Això no para. Què llarg se m'està fent! No sé pas on vaig. No veig ni les boies. Finalment, últim punt de gir cap a la platja i tampoc veig cap on és la sortida de l'aigua. Necessitaré lentilles noves? o és aquesta mala mar? Va, poso peu a terra ferma. Per fi! No sé quan he tardat. Millor així.

Agafo la bici i penso que avui més que mai he de recuperar temps en la bici. Pedalo amb totes les ganes del món. Molts "moscardons" se m'enganxen. Cada cop n'hi ha més. En fi, què hi farem? Relleus? Què és això? M'ho passo bé igualment. A més, com que són 3 voltes, veig que amb les primeres em creuo cada cop més o menys al mateix lloc. Això vol dir que estic anant com elles!

I arriben els 10km de cursa a peu. Començo a córrer i un bessó m'avisa tot dient-me "Vull pujaaarrr", però no el deixo ;) Agafo un ritme que espero aguantar fins al final. Veig que vaig a 3'45''-3'50''. És un recorregut molt bonic. De fet, a mi m'agrada molt córrer per Barcelona. Passem pel Parc de la Ciutadella, pel costat del mar, Arc de Triomf... Acabo molt més satisfeta del que m'esperava. El genoll no m'ha fet mal. I arribo a meta 4a amb un temps de 2h08. Una triatló i una experiència més al sac!!!

Swim 27:23
Bici 0:59:30 / 40,34 km/h
Run 38:04 / 3:49/km

diumenge, 11 d’octubre de 2009

Triatló Sprint de Vilanova



Ja fa unes setmanes vaig decidir apuntar-me a fer aquesta triatló ja que tenia molt mono, després d'estar paradeta pel genoll. És un sprint! Sí sí! però mira quan és té el mono ens apuntem al que faci falta...

Així que avui a les 10h hem sortit les dones (unes 90) i els veterans i cadets masculins, ja que a les 9h ja havien sortit els seniors masculins. Penso que serà una natació amb molts cops i, a més, sense neoprè, però de forma soprenent és neta, com feia temps que no en tenia una. Tot s'ha de dir que estic en un lateral. Em trobo bé i agafo un bon ritme. Sabem ja abans de sortir que hi ha més metres que 750. Em motivo perquè veig el Marc just davant meu. Això vol dir que no ho he fet gens malament aquest cop. Què bé!

Agafo la bici i a pedalar. No tinc gaire bones cames avui, però intento donar tot el que puc. Passo a gent i més gent, i alguns nois se m'enganxen a darrere. A la primera de les dues voltes ja veig que la majoria de les que tinc davant van xupant roda de nois. Això em fot una mica de mala lluna. Què passa amb el reglament? I els jutges on són? És igual, jo continuo a la meva. Faig el millor parcial de fèmines. Estic contenta.

Arribo a la T2, i em poso a córrer. Potser una mica massa ràpid ja que m'entra "flatu". M'acaba marxant al cap d'una estona. Passo una noia, però no m'estresso ja que l'altra està a uns 20'' (massa endavant per atrapar-la en 2 km que queden) i la de darrere no crec que m'atrapi: acabo fent 19'20''. Finalment, arribo 6a després d'haver sortit 15a de l'aigua, i hauria d'estar contenta, però avui estic una mica decepcionada ja que no totes juguem al mateix joc.

Ah! però això no ha deixat pas que amb el Marc i la Marta ho celebréssim amb un bon dinar! mmmmmmmm.....

dissabte, 10 d’octubre de 2009

dimarts, 6 d’octubre de 2009

XIV Escalada Ciclista al Santuari de Falgars

Aquest diumenge es va recuperar la pujada a Falgars des de la Pobla de Lillet. Una pujada molt bonica, tant per l'entorn com pel tipus de desnivell. Amb un % mitjà del 6,4 i un desnivell de 459m, aquesta escalada de segur que anirà agafant popularitat en els pròxims anys, sobretot, gràcies a les ganes dels organitzadors. Aquest any ja vam ser 53 participants!

dissabte, 3 d’octubre de 2009

Cursa Penya Blaugrana Santpedor


Ahir va ser el meu aniversari!!!! i ho vam celebrar com cal... amb un bon soparet regat amb el seu vi pertinent. Després, una mica de festuki en una jam session. Vam riure, ballar, i fer el burru una miqueta, és clar! que 31 anys no és fan tots els dies....

Avui, però, com puc descriure l'estat del matí? cansada? ressacosa? feta un "cromu"! Tot i així, he anat a la tarda a córrer a Santpedor, 10km (5km en asfalt i 5km per terra, amb una mica de desnivell). Tot baixant de Berga, li dic al Marc que aniré amb ell i el Xavi, ja que no les tinc totes. De fet, agafo dorsal, perquè no m'agrada córrer sense, però la idea inicial era no agafar-lo.

A les 6 en punt donen el tret de sortida. Estem molt enrere. Sortim i em giro un parell de cops a veure si em segueixen, però ja ens hem perdut. Hi ha uns 700 participants. Faig el 1r km suau i després apreto una mica, però sense passar-me. No tinc gaire bones sensacions (què m'esperava?). Passo unes quantes noies i al km. 5 em diuen que vaig 5a. Què bé! "A veure si puc mantenir el ritme", penso. Després d'una baixadeta, comença la pujada i allà passo a la 5a. Veig a la 4a que és l'Eva Montero. La vaig veient fins que al km. 8 i mig, l'agafo. A la baixada d'arribada, però, ella és més forta i tècnicament més bona. Arribem gairebé juntes a meta, 38'26''. Contenta per mi i de tot cor per l'Eva que acaba de sortir d'una lesió i es mereixia aquesta 3a plaça.