dimecres, 29 d’agost de 2012

Curses d'estiu

Pujada de Guardiola

Transllena
Després del viatge, tornen les curses d'estiu. Només arribar ens espera la Pujada de Guardiola a la collada de Sobirana. Tot i estar encara cansada, sorprenentment, milloro el temps de l'any anterior.

El cap de setmana següent, sense haver-ho previst i aprofitant que estic a la Pobla de Cérvoles, participo a la Transllena i la guanyo. No té lloc a on estava previst degut a l'alt risc d'incendi. La serra de la Llena està tancada i la cursa trancórrer per altres camins i pistes, durant 13,7 kilòmetres.


I per acabar el dissabte passat participo en la Cronoescalada de Planoles al Collet de les Barraques. Una pujada aconsellable i divertida. 

Que no s'acabi l'estiu...

divendres, 17 d’agost de 2012

Els STANs: Altruisme en essència pura

Un viatge per Uzbekistan, Tadjikistan i Kirguizistan. Tots tres països són ex-repúbliques soviètiques, independents ara i per resumir-ho molt clarament "deixades de la mà de Déu". El Tadjikistan, on vam passar més dies, és un país amb paisatges espectaculars, que no et deixen indiferent. Si hagués de descriure el país en una única paraula, utilitzaria "hospitalitat" en majúscules. T'ho donen tot sense tenir res. Comparteixen amb tu tot el que tenen sense res a canvi. Una bona lliçó d'humilitat per a qualsevol europeu que visita aquest país, i sobretot en la zona muntanyosa del Pamir que es troba entre una de les zones més pobres del Planeta. 

Els Lades que estan per tot arreu

Molt sovint et sents incòmode davant de tanta hospitalitat incondicional, no em puc imaginar passejant pel meu país i la gent cridant-nos des de les cases per compartir un tè amb nosaltres, o dormint en una tenda al costat d'una casa de pagès i els propietaris insistint que sopis i dormis a la seva única habitació amb ells, preocupant-se per si passes fred o tens gana, no em puc imaginar que algú vulgui compartir amb tu l'únic tros de pa i de iogurt que tenen per afrontar una jornada dura de treball al camp amb dos europeus que van amb bici. Són situacions dures que et fan adonar dia dia que aquí hem perdut uns valors essencials, uns valors que intentem recuperar però que estem a anys llum d'allà. Són situacions que durant el dia de pedaleig, juntament amb els grans paisatges, t'inviten a pensar i a reflexionar. 

Tadjikistan, llac Iskanderkul
Uzbekistan i Kirguizistan tampoc et deixen indiferent. L'hospitalitat continua sent un eix molt important en aquests països, sobretot a Uzbekistan. Malgrat això, és un país on es vulneren sovint els drets humans, degut a un presidència gairebé dictatorial. Uzbekistan és conegut per la ciutat de Samarcanda, que també vam visitar. 


La sopa que tants dies vam menjar

Tadjikistan, l'autopista del Pamir

Tadjikistan, la vall del Wakhan


Kirguizistan

Camps d'arròs a Uzbekistan
El Kirguizistan és el més deconegut dels tres per nosaltres, un país que després de sortir del Tadjikistan ens va semblar més ric en infrastructures tot i que una bona part de kirguisos encara continuen sent seminòmades, vivint en iurtes a l'estiu i desplaçant-se a zones més càlides durant l'hivern.

Amb aquest viatge deixem enrere 2100 kilòmetres d'aventures a sobre de les nostres bicis... que de segur no oblidarem en molt molt temps.