Triatló "B" de Banyoles (Campionat de Catalunya distància "B")

Estic molt contenta!!! Em vaig plantar ahir en aquesta triatló perquè ja no podia continuar sense competir. Anava mentalitzada que no estava en les meves millors condicions, després de la parada oblida pel genoll. Sabia que el genoll em podia no aguantar, però jo volia anar-hi i... vaig patir i avui estic feta una coca, però vaig disfrutar molt la cursa:

Faig una natació (2200m) horrible! Surto 7a o 8a de l'aigua, a gairebé 10min de la primera. Això, per sort, no ho he sabut fins que he mirat les classificacions. No tinc ni idea de la posició que vaig. Agafo la bici (són uns 70km, 2 voltes de 35 aprox) i a pedalar que en tinc moltes ganes. Passo a força gent i alguna noia. Quan a la 2a volta començo a passar cares conegudes, m'animo i penso que vaig força endavant. Però, d'altra banda, afluixo una mica perquè les meves cametes comencen a notar el cansament i encara em queden 20km de carrera a peu. Faig el millor parcial en bicicleta.

Arribo a la transició i em canten que vaig 2a. En la 1a volta pateixo, però no em vull preocupar per les que em venen per darrere o la que tinc davant i agafo un ritme i anar fent. En la 3a volta, em giro i no veig ningú per darrere (tampoc veig la de davant :). Continuo mantenint el ritme i ara amb ganes d'arribar. Arribo 2a!!!! Què bé!!!!! Què guai que és fer triatlons!!!

Temps total 04:14:28
Natació 00:43:04
Bici 02:08:10 37,45
Carrera 01:23:14

Ha arribat la tardor

Ja ha començat la tardor! Època de canvis en les rutines diàries, marcats pel clima i la llum. Fa dos anys estava a punt de competir a Hawaii, l'any passat estava començant a entrenar per una temporada atlètica que no havia fet mai (amb la Laura a la foto en els primers 10km de la temporada a Sabadell), avui a punt d'anar a la triatló de Banyoles... BONA TARDOR a tots/es!!!

Xavier Novell, sempre un somriure

"Ànims Xavalina!!! segurament k res greu , amb els trotes que ens fotem algun dia llapem però quan una és forta gas a la burra amb poc temps .. això sí!!! fes cas al cos i al metge"

Aquest era l'últim comentari que deixava en Xavi al meu blog. Quina força que sempre desprenien les seves paraules! Amb un somriure sempre el recordarem! Xavi, descansa en pau.

CAP DE SETMANA PRODUCTIU

A vegades 2 dies passen volant, a vegades passen sense res a destacar, i altres cops fas moltes cosetes "normals" però que fan que sigui un cap de setmana diferent i especial:

Animant i fent fotos a la Triatló de Tossa de Mar, el dissabte

Avui, diumenge, Mercat de la Música Viva de Vic, una mica massa passat per aigua

I... entrenant altra vegada de mica en mica i poc a poquet :)

MOLTA TRALLA I POC DESCANS!!!

Triatló d'Ampuriabrava

M'he tornat a posar a entrenar! El genoll continua avisant-me, amb menys mal, però faig força bondat. Sí que ahir vaig fer una bona volteta amb bici, però nedo amb pull-buoy i he trotat només, corrent.

Aquests dies he fet d'espectadora en alguna triatló i què diferent que es veu des de fora. No sabeu pas el mono que m'agafava... Jo tirant fotos en una triatló?!

I el títol d'aquest post? Doncs, que vaig anar a veure un osteòpata que també és fisio i després d'explicar-li els meus últims anys, mentre ell anava anotant cada detall, vaig veure el seu comentari final amb majúscula i tres signes d'admiració al final: MOLTA TRALLA I POC DESCANS!!! (Tindrà raó? Segurament...)

Mirant fotos...

Com que encara no he començat a treballar a gas baix (tot i que dilluns s'acaba la bona vida), he tingut temps avui per mirar fotos que feia temps que no tocava. Avui m'he mirat Austràlia. Un país que recomano, pels seus contrastos i per la seva gent.

Melbourne

Ayers Rock

Queensland

Northern Territory

MOMENTS...

Avui m'han demanat: "I ara què faràs si no pots entrenar???"

Família, amics i coneguts saben que la meva vida des de fa bastants anys gira al voltant de l'esport. Em dóna felicitat. En l'esport, he passat per moments de màxima plenitud, moments on es requereix força mental, moments de patiment, moments de recompensa, moments d'alegria, moments de reptes incomplerts, moments de baixa forma, moments de llàgrimes de felicitat.... Tot són moments que tenen una durada en el meu temps. Són moments que configuren l'experiència de la meva vida.

Jo sóc la propietària d'aquests moments. Quan em sento feliç i motivada, intento que perdurin tant com sigui possible. En canvi, quan no em sento plena, intento que aquests moments es converteixin en flaixos i trobar altres formes d'aconseguir la felicitat: viatjant, un bon llibre, un bon sopar, o, com he fet avui, per exemple, passejant-me en kayak pel pantà de la Baells.

Com deia en Josep Pla: "La felicitat col·lectiva no existeix. Si algun dia la sentiu prometre, no hi perdeu gaire el temps. La felicitat és una qüestió personal, individual". Per tant, un esportista amb una lesió no està en el seu moment feliç, però és ell o ella l'encarregat de buscar-la en un altre àmbit i de segur que la troba!

CARPE DIEM

Ara sí que toca parar de veritat!

Sempre he estat molt de sort amb el tema lesions. Però sembla que això s'ha acabat. Creuo dits i espero que sigui temporalment (molt temporalment). A Islàndia em va començar a fer mal un genoll i ho vaig atribuir al fet que anava amb una bici que no era la meva. El mal va persistir però jo tampoc vaig parar.

Aquest cap de setmana triatló de Puigcerdà, no hi puc anar i de moment 10 dies de parada obligatòria. M'han diagnosticat una tendinitis rotuliana que em ve del cartílag. Ai senyor! Han hagut de passar 3 dies perquè m'ho comenci a creure i decideixi, ara a les 12 de la nit, a escriure això.

Sempre s'ha d'intentar trobar la banda positiva, i quina pot ser aquí? doncs, potser, aquell descans que mai volem fer, ara toca i així deixaré que el cos es regeneri i descansi.

Apa, doncs, tocarà fer cosetes diferents!!!