BONES FESTES!!!

PORT AINÉ: seguint el camí...

L'esport és il·lusió, motivació, ganes de superar-se, gaudir, treball, esforç, recompensa, però alguns cops l'esport és fracàs, desmotivació, desil·lusió. Quan ens decepcionem a través de l'esport o la competició, un ha de ser fort per continuar entrenant i lluitant pels seus objectius. Si us sóc sincera, no és fàcil, però tal i com em van dir a aquest món hem vingut a patir, a suar i a desmostrar-se a un mateix que poca cosa ens espanta,; quan toca aixecar el cap, és quan un demostra la seva qualitat de corredora de primera que no es doblega.

Així que després de la penalització de 3 minuts que se'm va imposar al Campionat d'Espanya de crono d'esquí de muntanya, toca treure el cap de sota l'ala i seguir endavant. A Port Ainé el passat dissabte, amb molt mal temps, vaig disputar aquesta cursa. Per sorpresa meva, vaig aconseguir la 2a posició femenina. Vaig donar-ho tot, però en el control de material a l'arribada, no tenia les ulleres de sol (material obligatori) i segons el reglament de la Federació Espanyola, em van correspondre aquests "magnífics" 3 minuts de penalització, que em van portar a la 6a posició. Decepcionada.

Per sort, una cursa és una cursa i el més important és el camí per arribar-hi. Una cursa pot sortir bé, malament, et poden desqualificar, et poden penalitzar, pot impressionar-te de com ho has fet, però... els entrenaments, la gent amb qui els has compartit, aquest llarg camí és la il·lusió. Cada dia creixem i aprenem!!! Així que ja tinc ganes de tornar a fer més metres, de continuar aquest camí...

XV Nocturna al Pas de la Casa

Estic molt contenta. A vegades les sensacions ens enganyen?! Em sembla que sí. Ahir al migdia em trobava cansada i amb poques ganes de córrer; un cop al Pas de la Casa i d'esquiar una mica per allà, continuava igual. Vam haver de fer una llarga cua per recollir dorsal i allà ja havia decidit que faria d'espectadora. Un cop ens toca, els cables se'm creuen i agafo el dorsal.

Es dóna la sortida femenina a les 18:00, una de les noies surt a tope, no intento seguir-la ja que aquest no és el meu ritme, de mica en mica, per sorpresa meva, em vaig acostant i aconsegueixo passar-la. Continuo al mateix ritme i paro el crono amb 22'43''.

La segona pujada la plantejo diferent, tinc un coixí de segons de la primera pujada respecte a la segona classificada, intento mantenir el mateix ritmet tota l'estona, 22'48''.

I guanyo! Aquest triomf em dóna molta satisfacció i altes dosis de motivació per continuar entrenant sobre neu.

http://www.elperiodicdandorra.ad/esports/16003-albos-i-xandri-vencen-en-la-nocturna-del-pas-de-la-casa.html

ALPS + Cronovallter "Lorpen - Esports Vivac"

Què més puc demanar? Després de 5 dies pels Alps italians, de disfrutar molt entrenant i del viatge, ahir debuto en cronos amb esquí de muntanya i comparteixo podi amb la Mireia Miró i la Marta Riba. Dues pujades cremant-ho tot de 350m de desnivell cadascuna. Dur, explosiu, emocionant.

http://corremonts.cat/index.php?module=news&type=user&func=display&sid=53
http://www.feec.es/marc-pinsach-i-mireia-mir%C3%B3-simposen-la-cronovallter

SKIMO

Això ja ha començat: a fer pells, a aprendre bé la tècnica i a sumar metres...

Pas de la Casa