diumenge, 21 de juny de 2009

QUEBRANTAHUESOS 2009: Aupa neska!

Ja la tinc feta! Una més! Quina cursa! 8500 participants! 205km! 3700m de desnivell acumulat en pujada! i una mica "cagadeta" per veure què passarà! Porto pocs quilòmetres en pujada, però compact muntat i rodes de la Laura sense perfil...

Em sembla que la crònica hauria de començar la nit abans. Com que són tantes hores pedalant, la crònica és un pèl llarga... (ho sento!). Moltes sensacions i pensaments durant aquestes hores...
Després del viatge fins a Sabiñánigo, ens liem i acabem dormint 4 hores i ja és hora d'esmorzar i d'anar cap a la sortida. Després d'uns petits problemes tècnics, arribem a la sortida només mitja hora abans. Per tant, estem tant enrere que no veiem ni l'arc de sortida. En fi, paciència... donen el tret de sortida i tardem 10 minuts a passar per on marca el xip. Va, ja tinc els dos peus a les cales... ha costat una mica però!

Començo a pedalar amb el Jordi i el Dario, però el Jordi fot la directa i no el veiem. Amb el Dario, anem fent, molt tranquils i anem junts durant més de 100km. La tàctica és arribar al tercer port amb forces. Per tant, no als "tirons" i a les apretades. Empipa una mica el vent pujant el primer port (Somport= 28km/desnivell 822m/2,91%), però es fa força bé, tot i la boira i el xim-xim. El problema ve a la baixada quan fa un fred acollonant: 7 graus i remullant. No tinc tacte a les mans. Vaig molt a poc a poc. El terra moll i no les tinc totes. "Siusplau vull començar a pujar el Marie Blanque!", penso. Començo a pujar (Marie Blanque= 10km/desnivell 715/7,15%) i és al.lucinant la gentada, no puc anar el meu ritme, potser hauré de posar el peu a terra de lo a poc a poc que anem ja que és impossible avançar, però al final arribo a dalt.

Tornem a baixar i comença la llaaaaarga pujada de 30km al Pourtalet (28,7km/desnivell 1279m/4,46%). És suau, però llarguíssima. Allà em motivo perquè em trobo amb molta força i passo a molta gent (tots els que m'han passat baixant, és clar!). Cada cop em trobo millor i crec que ara ja puc apretar que és l'últim port de veritat. Què guai! Com disfruto! La gent et fa sentir com si estessis competint el Tour, potser em criden mil vegades "Aupa neska!". I arribo a dalt!

Va, només queda l'Hoz de Jaca (2,29km/ desnivell 183m/7,96%) i la Laura em va dir que no era res. Baixo i baixo (un paisatge espectacular) i comença la pujadeta a aquest últim port, de seguida arribo a la zona encimentada i ja estic a dalt. Ara sí que només queda baixada i pla. Al pla estic encara amb forces i tibo amb 2 nois més per aconseguir agafar un grup molt gran que està una mica més endavant, miro el temps i estic contenta, a veure si puc baixar de 7h30 i sí! 7h24!
Moltes felicitats a tots els de per aquí que també van córrer i acabar (ja que erem uns quants)!!!

XANDRI, ALBA
2428 de 8485
8 cat L fem de 66
Mitja de 27,68
7:24:23
Amb la Mercè, la tarda abans

8 comentaris:

Alex ha dit...

Eo felicitats,enorabona no tinc adjectius, un temps brutal!!!! si senyor, veig que has regulat es el millor ja que si no es paga al final, i 8 de dones top ten, estas feta tota una crack, ara a recuperar-se i pensabt en el proxim repte. Cuidat molt ens veiem crack

(c) Amat Artigas Towle. ha dit...

7h 24min està molt bé! Ja et vaig dir que l´acabaries! Proper objectiu?
Una abraçada i a recuperar!

Amatstrong

Anna ha dit...

Moltes felicitats bonica!
No em puc imaginar estar 7h damunt d'una bici ni borratxa... be, de fet per això ets on ets i jo on soc, jejeje!!
No hi entenc res, però et conec i sé que ets una màquina i que mai poses el llistó baix.
La meva admiració cap a tu i les teves gestes és incondicional!!
Un petonàs preciosa!

Joan ha dit...

El Pourtalet va ser matador¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡

Joan :-))

ninu ha dit...

Hola Alba!!

LA quebranta per tu es bufar i fer ampolles..... només cal veure el tiempazo que has fet......

Com a espetacle val la pena fer-la!!!
M´en alegro que tu passesis tan i tant be!!

Salutacions cordials.

Ferran Vila ha dit...

Felicitata crack, a mi això de que sigui tan multitudinaria no m'aacava d'animar a anar-hi, sense hacer-hi estat es veu molt agobiant. Salut.

annna ha dit...

Ondia Alba, la Quebranta!!!!
Moltes felicitats i pel temps en que l'has aconseguida, buff!!!
Bé, ja sabem que ets "inquebratle"!!!!
Ara, a per la següent, i que sigui tant fructifera com aqta, xq aqta s'ho val!!!! tantes hores, i tant durilla, i llarga i tot plegat...
de nou felicitats i una abraçada!

Alba ha dit...

GRÀCIES!!!!

Alex, Amat, ara no tinc repte... però ja em coneixeu i alguna cosa o altra se'm passarà pel cap. Una abraçada!!!!

Anna, jo anant borratxa tampoc m'ho imagino, 7h en bici, jejeje!!!
Cuida't maca!

Joan, sí que tens raó que pot arribar a ser matador si has apretat gaire abans. Arribes allà amb molts kilòmetres ja

Ninu, "bufar i fer ampolles" no, eh? Que encara m'estic recuperant... Una salutació berguedana!

Ferran, jo també m'ho pensava, però és menys del que pinta, de veritat. Si t'animes algun any, ja t'ho explicaré millor. Cuida't!

Anna, m'agrada això d'"inquebratle"... jejeje. Una abraçada!