dissabte, 3 d’octubre de 2009

Cursa Penya Blaugrana Santpedor


Ahir va ser el meu aniversari!!!! i ho vam celebrar com cal... amb un bon soparet regat amb el seu vi pertinent. Després, una mica de festuki en una jam session. Vam riure, ballar, i fer el burru una miqueta, és clar! que 31 anys no és fan tots els dies....

Avui, però, com puc descriure l'estat del matí? cansada? ressacosa? feta un "cromu"! Tot i així, he anat a la tarda a córrer a Santpedor, 10km (5km en asfalt i 5km per terra, amb una mica de desnivell). Tot baixant de Berga, li dic al Marc que aniré amb ell i el Xavi, ja que no les tinc totes. De fet, agafo dorsal, perquè no m'agrada córrer sense, però la idea inicial era no agafar-lo.

A les 6 en punt donen el tret de sortida. Estem molt enrere. Sortim i em giro un parell de cops a veure si em segueixen, però ja ens hem perdut. Hi ha uns 700 participants. Faig el 1r km suau i després apreto una mica, però sense passar-me. No tinc gaire bones sensacions (què m'esperava?). Passo unes quantes noies i al km. 5 em diuen que vaig 5a. Què bé! "A veure si puc mantenir el ritme", penso. Després d'una baixadeta, comença la pujada i allà passo a la 5a. Veig a la 4a que és l'Eva Montero. La vaig veient fins que al km. 8 i mig, l'agafo. A la baixada d'arribada, però, ella és més forta i tècnicament més bona. Arribem gairebé juntes a meta, 38'26''. Contenta per mi i de tot cor per l'Eva que acaba de sortir d'una lesió i es mereixia aquesta 3a plaça.

5 comentaris:

Ccoll de Pal ha dit...

Hola Alba, que tal? Et vaig veure molt forta dissabte tot i la "resaca" del cumple per cert felicitats, llastima del circuit ja que la distancia no era la correcta, pero lámbient impresionant potser vas decidir de noguanyar per si et feient control antidoping, pero tranquil.la que el ví i el cava son permessos.
Adeu.

ninu ha dit...

Per molts anys!!!!
I que mantinguis aquesta "frescura" a l´hora d´entrenar!!!
Potser algun dia coincidirem en alguna cursa!!!

Salutacions cordials!!!!

Alba ha dit...

Hola! ja m'ho va semblar que faltaven uns metres. Ei, que ja m'hagués agradat guanyar... però tot no pot ser, jejeje. Cuida't i ens veiem a la pròxima!

Ninu, gràcies! a veure si és veritat i coincidim! Molts records

eva ha dit...

Hola Alba,
la veritat és que em vas fer suar de valent a l'últim km i mig. Lo teu si que té mèrit, nedes, fas bici, i a sobre corres súper depressa, i en canvi jo només entreno a córrer.
Ets una màquina.
Necessitaria una adreça per poder-te passar les fotos de dissabte, ja que des del blog no puc passar-te-les.
Eva

Alba ha dit...

Eva, ja he vist que m'havies contestat el correu, ja me les passaràs quan et vagi bé. Ah! i de suar em sembla que et guanyo, eh? Nena, com hi anaves... jejeje. Una abraçada