dilluns, 15 de febrer del 2010

La Transjurassienne


Ja torno a ser a Berga. Sembla que hagin passat molts dies i només he estat 4 dies fora per córrer la Transjurassienne. Una cursa a prop de Ginebra i que forma part del calendari de curses d'esquí de fons Worldloppet. Durant la cursa hem passat per entorns molt bonics francesos i suïssos, propis de postal: avets nevadíssims que gairebé no poden aguantar el pes de la neu. Una gran nevada que fa que miris on miris només veus blanc.

Arribem divendres i neva sense parar i fa mooooolt fred, -12/-14 graus. Ui ui ui, el dissabte continuen igual les temperatures i diumenge, dia de la cursa, marca el termòmetre -10. M'han regalat 4 graus! La veritat és que els meus peus i mans és el que em fa patir més de la cursa.

Són 54 km de cursa i, com que el patinador no és el meu fort, només em falta el fred! Però per sort comencem la cursa amb una mica de solet i al cap de pocs kms ja em sento mans i peus. Bé! bé! Començo a patinar i som-hi que m'espera una bona matinal. Tenim tot tipus de temps: una mica de solet, nevant... Vaig amb por ja que mai he fet aquesta distància. Però porto un bon parafinatge i això m'ajuda.Vaig dosificant i parant en tots els avituallaments: ara una barreta, ara un te ben calent. La qüestió és no "apajarar-me". Passo la famosa "pujada del ministre" i hi ha molt ambient: gent amb esquelles, fent molt de soroll. Hi ha també un embús que fa que no pugui anar al meu ritme. Però és igual, vaig a passar-m'ho bé.

Quan queden uns 20km, començo a pensar que se'm farà llarg, però al cap de 5-6km tinc una mica de "subidon" i començo a remar amb més ganes. Arribo molt contenta amb 3h58. Molt millor del que m'havia imaginat i molt contenta d'haver fet la Transjurassienne! Ara tocarà recuperar-me que déu ni do com et deixa el cos!

4 comentaris:

Alex ha dit...

Enorabona, d´aqui poc tindras un estil perfecte, ja que tot el que fas t´amoldes perfectament, ets una crack, bravo,bravo, ara una mica de suavitat i a continuar com tu saps, salut i kilometres ens veiem

laura ha dit...

enhorabona alba! déu ni do aq hivern com hi vas, eh! no pares! un petó molt fort! muaaaa!!

Ferran Vila ha dit...

Auquest tipus de cursa tenen que ser divertidissimes. Aquest any ja vaig tard, però pel proper m'he de possar les piles amb el fons, cada día ho vec mes divertit, i veien als que en sabeu es veu tan facil, je,je. Enhorabona i salut.

Alba ha dit...

Àlex, gràcies per aquests elogis. Amb el fons es necessiten molts ànims a vegades: falta de tècnica i fred, quina combinació!

Laura, ja tinc ganes que arribi la primavera però. Una abraçada!!!

Ferran, va, doncs, anima't que així tindràs uns quants "trastus" més, jejeje... És divertit, ja veuràs. Molts records