Gràcies a diferents motius i algunes persones, vaig poder disputar ara fa uns dies la XTERRA Makena Beach Trail Run a Maui, Hawaii. Aquesta cursa té lloc al costat de la gran triatló XTERRA, que es disputa el dia següent.
Tot i la diferència horària, 12 hores, m'adapto molt bé al canvi i el dijous abans de la cursa faig un bon entrenament de córrer (potser massa llarg i tot), però m'activo per poder córrer el dissabte a les 8 del matí. Uns 700 participants ens agrupem allà, 163 dones sortim en la meva cursa, d'uns 11 kilòmetres.
Suposo que tinc un bon dia i els entrenaments que he fet últimament per la muntanya també hi ajuden. És un puja i baixa constant per pista, gairebé tota l'estona. En resum, un trencacames. Sortim a un ritme alt, gespa, pedres i asfalt, no ha passat més d'un kilòmetre i em situo en 4a posició. No tinc bones sensacions però ho dono tot. No sempre tinc l'oportunitat de disputar una cursa així i penso que mantenir el lloc entre les 5 primeres seria genial.
Quan queda una milla (1,6km), entrem a la platja i començo a veure la 4a classificada. Està lluny però em sembla que m'hi estic acostant. A més, s'ha girat. Què vol dir això? Ara toca un petit bosquet on s'han de saltar uns quants troncs i abaixar el cap més d'un cop sinó et vols emportar algun arbre per davant. Ja la tinc! Va, penso, queda poc. Però... m'equivoco, encara queda una platja més, pedres volcàniques i gespa i... Mare meva, la milla més llarga de la meva vida.
Aconsegueixo entrar 3a darrere de Christine Schleiffer i d'Yvonne van Vlerken. Molt contenta.
Tot i la diferència horària, 12 hores, m'adapto molt bé al canvi i el dijous abans de la cursa faig un bon entrenament de córrer (potser massa llarg i tot), però m'activo per poder córrer el dissabte a les 8 del matí. Uns 700 participants ens agrupem allà, 163 dones sortim en la meva cursa, d'uns 11 kilòmetres.
Suposo que tinc un bon dia i els entrenaments que he fet últimament per la muntanya també hi ajuden. És un puja i baixa constant per pista, gairebé tota l'estona. En resum, un trencacames. Sortim a un ritme alt, gespa, pedres i asfalt, no ha passat més d'un kilòmetre i em situo en 4a posició. No tinc bones sensacions però ho dono tot. No sempre tinc l'oportunitat de disputar una cursa així i penso que mantenir el lloc entre les 5 primeres seria genial.
Quan queda una milla (1,6km), entrem a la platja i començo a veure la 4a classificada. Està lluny però em sembla que m'hi estic acostant. A més, s'ha girat. Què vol dir això? Ara toca un petit bosquet on s'han de saltar uns quants troncs i abaixar el cap més d'un cop sinó et vols emportar algun arbre per davant. Ja la tinc! Va, penso, queda poc. Però... m'equivoco, encara queda una platja més, pedres volcàniques i gespa i... Mare meva, la milla més llarga de la meva vida.
Aconsegueixo entrar 3a darrere de Christine Schleiffer i d'Yvonne van Vlerken. Molt contenta.
3 comentaris:
Només puc dir bravisimo campiona, crack o fora de serie, estas desmostran que estas en un punt molt alt i segueix aixi, ara ja conquerin altres paisos, es brutal el que estas fent sensacional, disfrutau molt, una abraçada molt gran i ens veiem
Alba, res més que felicitar-te per tot el que estas fent!!
Tota una campiona noia, moltes felicitats per la feina feta i la que et queda per fer, que veig que ja t'en vas a l'altra punta de món a buscar reptes!!!
Una abraçada!
Àlex, tu sempre deixant-me aquí dalt... i tu Anna, també. Sort n'hi ha de la gent del voltant que et dóna ànims. Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada