
diumenge, 25 de desembre del 2011
dimarts, 20 de desembre del 2011
PORT AINÉ: seguint el camí...
L'esport és il·lusió, motivació, ganes de superar-se, gaudir, treball, esforç, recompensa, però alguns cops l'esport és fracàs, desmotivació, desil·lusió. Quan ens decepcionem a través de l'esport o la competició, un ha de ser fort per continuar entrenant i lluitant pels seus objectius. Si us sóc sincera, no és fàcil, però tal i com em van dir a aquest món hem vingut a patir, a suar i a desmostrar-se a un mateix que poca cosa ens espanta,; quan toca aixecar el cap, és quan un demostra la seva qualitat de corredora de primera que no es doblega.
Així que després de la penalització de 3 minuts que se'm va imposar al Campionat d'Espanya de crono d'esquí de muntanya, toca treure el cap de sota l'ala i seguir endavant. A Port Ainé el passat dissabte, amb molt mal temps, vaig disputar aquesta cursa. Per sorpresa meva, vaig aconseguir la 2a posició femenina. Vaig donar-ho tot, però en el control de material a l'arribada, no tenia les ulleres de sol (material obligatori) i segons el reglament de la Federació Espanyola, em van correspondre aquests "magnífics" 3 minuts de penalització, que em van portar a la 6a posició. Decepcionada.
Per sort, una cursa és una cursa i el més important és el camí per arribar-hi. Una cursa pot sortir bé, malament, et poden desqualificar, et poden penalitzar, pot impressionar-te de com ho has fet, però... els entrenaments, la gent amb qui els has compartit, aquest llarg camí és la il·lusió. Cada dia creixem i aprenem!!! Així que ja tinc ganes de tornar a fer més metres, de continuar aquest camí...

diumenge, 11 de desembre del 2011
XV Nocturna al Pas de la Casa
Estic molt contenta. A vegades les sensacions ens enganyen?! Em sembla que sí. Ahir al migdia em trobava cansada i amb poques ganes de córrer; un cop al Pas de la Casa i d'esquiar una mica per allà, continuava igual. Vam haver de fer una llarga cua per recollir dorsal i allà ja havia decidit que faria d'espectadora. Un cop ens toca, els cables se'm creuen i agafo el dorsal.
Es dóna la sortida femenina a les 18:00, una de les noies surt a tope, no intento seguir-la ja que aquest no és el meu ritme, de mica en mica, per sorpresa meva, em vaig acostant i aconsegueixo passar-la. Continuo al mateix ritme i paro el crono amb 22'43''.
La segona pujada la plantejo diferent, tinc un coixí de segons de la primera pujada respecte a la segona classificada, intento mantenir el mateix ritmet tota l'estona, 22'48''.
I guanyo! Aquest triomf em dóna molta satisfacció i altes dosis de motivació per continuar entrenant sobre neu.
divendres, 9 de desembre del 2011
ALPS + Cronovallter "Lorpen - Esports Vivac"
Què més puc demanar? Després de 5 dies pels Alps italians, de disfrutar molt entrenant i del viatge, ahir debuto en cronos amb esquí de muntanya i comparteixo podi amb la Mireia Miró i la Marta Riba. Dues pujades cremant-ho tot de 350m de desnivell cadascuna. Dur, explosiu, emocionant.
http://corremonts.cat/index.php?module=news&type=user&func=display&sid=53
http://www.feec.es/marc-pinsach-i-mireia-mir%C3%B3-simposen-la-cronovallter
http://www.feec.es/marc-pinsach-i-mireia-mir%C3%B3-simposen-la-cronovallter
dijous, 1 de desembre del 2011
dissabte, 19 de novembre del 2011
Bici a Ax-les-Thermes
diumenge, 6 de novembre del 2011
Kilòmetre Vertical Puigcampana (Campionat d'Europa)
En menys de 30 hores, he fet més de 1200 kilòmetres amb cotxe, he corregut el Campionat d'Europa de Kilòmetre Vertical a Finestrat, tot pujant el Puigcampana i gaudint de les magnífiques vistes de Benidorm i del mar. Quin contrast els gratacels amb la muntanya i el mar! Fantàstic! Llàstima que el vent del cim va fer que hagués de baixar ràpid, aquell fred no s'aguantava.
La cursa eren 3650m i 1000m positius de desnivell. Apart del tram de la foto on planejava, tot era corriol, pedra i fang (perquè havia plogut bastant), alguna pedra on posar les mans en un tram que era una canal i algun arbust on agafar-me. Amb 50'16'', em col·loco a la 7a posició, em quedo satisfeta, sobretot perquè ho vaig disfrutar de veritat.
dimarts, 1 de novembre del 2011
El Priorat
Bona comarca per pedalar amb tranquil·litat, sense presses, sense cotxes, amb paisatges únics de la Serra de Montsant i la Serra la Llena.
Ruta 1) Vilaplana - La Mussara - Arbolí - Prades - Mont-ral - La Mussara - Vilaplana = 87km / 1810m desnivell positiu
Ruta 2) Cornudella del Montsant - Albarca - Ulldemolins - Margalef - El Molar - Gratallops - Escaladei - Morera de Montsant - Cornudella = 95km / 1900m desnivell positiu
Ruta 3) Ulldemolins - Juncosa - L'Albagés - El Cogul - Granyera de les Garrigues - La Granadella - Bellaguarda - Ulldemolins = 81km / 1235m desnivell positiu (Bona part del recorregut per la comarca de les Garrigues).
dimecres, 26 d’octubre del 2011
Cronoescalada Cremallera 2011 (Núria)
divendres, 21 d’octubre del 2011
Volta la Maria (Avià)
Cursa d'uns 15km pels voltants d'Avià; com ja vaig poder veure l'any passat, tenim un entorn molt bonic!
No em decideixo fins al dijous de córrer la Volta la Maria ja que tinc varis "malets". El dia de la cursa no corro a gust com altres dies, però com que els minutets de pujada que he guanyat els puc invertir en regular el meu ritme, fa que tots els "malets" desapareguin i pugui gaudir i guanyar un altre any aquesta cursa a casa. I què més explicar? Una imatge val més que mil paraules....
dilluns, 10 d’octubre del 2011
XIV Duatló Alta Muntanya de Queralbs - Núria
En altres paraules, la Duatló de Núria, 3a i última prova de les Nutrisport XM Duathlon Series. Com molts ja sabeu, pujada en btt de Queralbs a Fontalba, 11km + Carrera a peu de 16km, pujant al Puigmal, baixant a Núria i remuntant altre cop a Fontalba + Finalment, els mateixos 11kms de btt però en baixada fins a Queralbs.
Mmmm.... Setmana amb un virus que no em deixa estar bé, amb dècimes de febre... m'escolto i finalment, diumenge a les 8 del matí decideixo prendre la sortida i fer només la btt de pujada. No tinc febre i serà un entrenament.
Però... arribo 1a amb la bici i ara no puc abandonar, tot i que les sensacions corrent no acompanyen. Decideixo baixar el ritme i anar fent. Comença a fer molt vent, buffff, cada cop més. Fa força fred, però jo continuo. Ja no em sento les mans. Pujant al Puigmal em passa la que quedarà primera a molt bon ritme, però continuo, ara ja ni se'm passa pel cap abandonar. Corono el Puigmal i avall, pedres i més pedres, no baixem per la ruta habitual, està empolsimat de neu i les pedres patinen una mica.
Arribem als prats i a Núria on hi ha un avituallament i gent animant. Toca tornar a remuntar, allà la Laia m'anima molt i aconsegueixo no desmuntar-me. A uns pocs kilòmetres de Fontalba, em passa la 2a classificada. Toca aguantar, agafo la btt i avall. Els meus pares i el Ricard (3r classificat) m'esperen a Queralbs. Arribo 3a, però aquest calaix del podi té gust a victòria i tot.
dimecres, 28 de setembre del 2011
Sailfish Half Triatló de Berga
LA PELL DE GALLINA em vau fer posar tots/es els que em vau animar tant i vau fer que pogués arribar al 3r graó del podi. Tot i el patiment, el flatu, i no poder saludar com m'hagués agradat i haver de concentrar-me en la "feina", va valdre molt la pena, vaig disfrutar i només us volia dir: GRÀCIES!
Una cursa molt especial per ser a Berga, amb la meva gent. La pressió de córrer a casa estava servida i els nervis d'abans de tirar-nos al pantà estaven a flor de pell. Però de forma màgica en només mullar-me els peus, la meva ment va començar a concentrar-se en la natació. Sense por i sense parar ni un moment, anava avançant i veient "cares" conegudes, el Marc, el Xavi, la Berta.
Sense fer-se gens llarg, ja em trobava a sobre de la bici pedalant per aquestes carreteres que tants i tants cops hi he passat: Puigreig, Casserres, l'Espunyola. Fins i tot, per als d'aquí té un nom aquesta volta: l'Escalextrix. Regulo, sobretot a la segona volta, no vull passar-me ja que sé que m'espera una carrera a peu força dura.
Una cursa molt especial per ser a Berga, amb la meva gent. La pressió de córrer a casa estava servida i els nervis d'abans de tirar-nos al pantà estaven a flor de pell. Però de forma màgica en només mullar-me els peus, la meva ment va començar a concentrar-se en la natació. Sense por i sense parar ni un moment, anava avançant i veient "cares" conegudes, el Marc, el Xavi, la Berta.
Sense fer-se gens llarg, ja em trobava a sobre de la bici pedalant per aquestes carreteres que tants i tants cops hi he passat: Puigreig, Casserres, l'Espunyola. Fins i tot, per als d'aquí té un nom aquesta volta: l'Escalextrix. Regulo, sobretot a la segona volta, no vull passar-me ja que sé que m'espera una carrera a peu força dura.
21 kilòmetres pels carrers de Berga, no em trobo del tot com voldria, però la gent em porta fins a meta, m'animen sense parar, aquí tinc la recompensa de competir a casa. Entro 3a, molt contenta, satisfeta, agraïda...
Felicitats a tots els berguedans/es que també vau participar, i especialment al Ricard que va fer una gran cursa i es va quedar a pocs segons del podi. Felicitats campió!



http://www.ajberga.cat/ajberga/noticies/detall.php?noticia=219&apartat=
http://www.eltriatleta.es/half-triatlo-de-berga/
http://dbergueda.cat/noticies/noticia.xsp?id=10405
http://www.triatlonchannel.com/mas-resultados-del-fin-de-semana/
http://www.eurotri.com/index.php?r=site/page&id=364&idm=8&idCat=6
http://www.compressport.es/blog/?p=3110
dijous, 22 de setembre del 2011
L'esport és...
En una cursa em va arribar a les meves mans una propoganda que deia el que he escrit més avall. En cadascuna de les paraules m'hi vaig sentir identificada en algun moment o altre durant els anys que porto fent esport i competint.
L'esport és il·lusió, desil·lusió, recompensa, sacrifici, lleure, professió, amistat, rivalitat, constància, perseverança, cansament, recuperació, esforç, voluntat, meta, somni, responsabilitat, compromís, individualitat, equip, superació, capacitat, convivència, integració, rutina, divertiment, repte, objectiu, benestar, cos, ment, anonimat, notorietat, Passió.
dimarts, 13 de setembre del 2011
VERTICALP
- 835m de desnivell positiu (de Molina 1700 a refugi Niu de l'Àliga)
- 4,5km
- 51'14'' (2a classificada i 19a de la general)
- Molt males sensacions prèvies a la cursa
- Bones sensacions durant el vertical
- Molt contenta
Premsa:
"En chicas Oihana Kortazar ha cumplido con las expectativas y ha ganado esta primera edición con un tiempo de 48 minutos 21 segundos seguida de Alba Xandri del club Mountain Runners del Berguedà que ha realizado un km espectacular a 2 minutos 53 segundos de la corredora vasca. "http://www.corredordemontana.com/component/content/article/173-actualidad/4649-oihana-kortazar-y-oier-arriznabarreta-los-mas-veloces-en-el-km-verticalp.html
http://www.compressport.es/blog/
"Sorprendiendo a corredoras en teoría más fuertes, la catalana Alba Xandri conseguía la codiciada segunda plaza, llegando a casi tres minutos de la ganadora."
http://desnivel.com/carreras-y-raids/oihana-kortazar-victoria-con-la-mente-puesta-en-la-copa-del-mundo
http://www.feec.es/participaci%C3%B3-de-luxe-la-verticalp
dijous, 8 de setembre del 2011
Pujada a Sorteny (Campionat d'Andorra de Contra rellotge)
Diumenge a Ordino (Andorra) es va celebrar la 3a i última crono del Campionat d'Andorra. Com que a les altres dues no hi vaig poder anar, aquesta, tot i estar cansada, no hi podia faltar. Va fer un dia de pluja a estones, però tot i així vaig disfrutar d'aquesta crono de 12km d'Ordino a Sorteny. Ens van donar la sortida cada 2 minuts. Els primers 7 kms són relativament plans (un 3% aprox) i després comença la pujada de veritat. Vaig fer un temps de 31'20''. Satisfeta!
dimarts, 23 d’agost del 2011
Coll de Pradell, Vallter 2000, Cross de Llívia... "¿Quién da más?"
Dies de vacances, dies d'estiu, dies d'entrenament... La setmana passada: pujada al mític coll Pradell, el més dur del Berguedà, segons molta gent. Feia temps que no se'm passava pel cap posar el peu pujant una rampa!!!!
Pujada també a Vallter 2000, port dur, però com que en aquesta vida tot es pot relativitzar, em va semblar comparat amb Pradell, que era fàcil. :)))
I dissabte IV Cross de Llívia, menys de 8km, però a sota del gran sol de dos quarts d'una del migdia.
dissabte, 13 d’agost del 2011
Pedalant per la Cerdanya
Volta molt xula i tranquil·la per la Cerdanya: Bellver de Cerdanya - Prullans - Lles de Cerdanya - Estació d'esquí de fons - Bellver de Cerdanya - Talltendre - Bellver de Cerdanya. Uns 70km amb uns 2000m de desnivell. La pujada a Talltendre s'ha guanyat la seva fama com una de les més dures de la zona, i amb raó!
diumenge, 7 d’agost del 2011
Pujada ciclista Guardiola de Berguedà

Tot i no saber gaire com enfocar aquesta cursa ja que acabava d'arribar de les vacances, vaig sortir regulant una mica, vam sortir tots els corredors i corredores junts i es va marcar un ritme fort des de ben al principi. Em vaig trobar bé i vaig poder aguantar un ritme progressiu fins al final. Van participar-hi més de 50 corredors i vaig fer 1a noia i 12 de la general. Molt bona organització i molt contenta!
Més fotos de Bolívia
Unes quantes fotos més per veure que es un país únic i de grans contrastos:
1) San Pedro de Atacama. Valle de la Luna. 3r dia de pedalar, hem iniciat el nostre viatge a Calama, però després de no poder creuar un pas per massa neu decidim agafar carretera asfaltada i amb 120km arribem a aquesta turística localitat xilena.
1) San Pedro de Atacama. Valle de la Luna. 3r dia de pedalar, hem iniciat el nostre viatge a Calama, però després de no poder creuar un pas per massa neu decidim agafar carretera asfaltada i amb 120km arribem a aquesta turística localitat xilena.
Després del nostre viatge des de San Pedro de Atacama fins a la Paz (aprox. 1000kms), anem a visitar la Isla del Sol. Pedalem (i empentem la bici) de punta a punta, uns 11 kilòmetres.
dimecres, 3 d’agost del 2011
BOLÍVIA i Xile amb bicicleta
Aquest any ens vam decidir per les Amèriques, i el país escollit: Bolívia i una mica de Xile. Com podria definir Bolívia? Tal i com jo la vaig veure i viure, és un país malhauradament molt pobre (el més pobre de Sud-amèrica), i conseqüentment molt econòmic per als europeus; però amb una gran riquesa paisatgística. I, tot i tenir un índex força alt d'inseguretat ciutadana, vam viure el país d'una forma molt segura i propera als bolivians.
Vam resseguir el país de sud a nord, entrant per Xile, començant a San Pedro de Atacama, i acabant a la Paz, passant per llocs únics en el món per la seva bellesa natural, com el Salar de Uyuni o el llac Titicaca.
Carreteres majoritàriament sense asfaltar. Dies amb poc kilometratge, degut a la dificultat. En total, uns 1200km, 17 dies de pedalar i més de 10000m de desnivell positiu acumulat. I un munt de vivències inoblidables...
diumenge, 26 de juny del 2011
Pel Capcir...
dilluns, 20 de juny del 2011
Triatló "B" de Balaguer... amb B de "veritat"
dimecres, 15 de juny del 2011
Irati Xtrem
Subscriure's a:
Missatges (Atom)