dissabte, 9 d’abril de 2011

SEMPRE QUE HA PLOGUT, HA PARAT

Ja han passat bastantes setmanes des que vaig penjar el cartell de "descans". I molt ha plogut: un descans total de més de 2 setmanes, un començament lent i progressiu, una setmana al sud d'Espanya, una altra paradeta i tornar a entrenar de mica en mica.

Tot aquest temps de parada/descans m'ha fet adonar de moltes coses que potser el meu dia a dia "frenètic" m'havia fet oblidar. Tot canvia, evoluciona, i nosaltres també. No vull escriure filosofia barata, però sí és cert que durant aquest temps me n'he adonat que el més valuós que tenim és la pròpia vida, que ens podem llevar cada dia és un regal i que cada dia s'ha d'intentar viure amb una intensitat única, cosa que sempre he procurat fet. Hem de ser feliços cada dia.

I volia aprofitar també per donar les gràcies de tot cor als que s'han preocupat per mi setmana rere setmana, dia rere dia. Quan s'està "fotuda", l'empatia és un valor que no té preu.


La meva setmana a Andalusia va ser un altre regal també... i així va ser...

Sierra de Cazorla, Úbeda (Patrimoni de la Humanitat), Sierra de Grazalema (per mi un dels paratges més bonics de l'Andalusia que conec) i allà la gran ruta amb bici: Zahara de la Sierra - Puerto de las Palomas - El Bosque - Ubrique - Benaocaz - Puerto Pedro Ruiz - Grazalema - Zahara de la Sierra (90km). Una ruta que molt i molt recomanable, amb 2000m de desnivell, fantàstica. Es fa una mica llarga, ja que no estic en forma, però és molt bonica. I acabem aquesta setmaneta a Sevilla, gran ciutat del "tapeo".


8 comentaris:

SUSAGNA (SU) ha dit...

Aquestes paraules han fet caure unes quantes llàgrimes dels meus ulls. Tens tota la raó amb tot el que dius però sempre ens adonem quan alguna cosa ens passa. No ser com som tant masoques, pq sempre em de pica contra una pared per veure les coses.

Un petonet molt i molt gran. No vull ser passada però ho torno a dir m'alegro moltíssim de q tot vagi millor.

laura ha dit...

ei albeta... tens tota la raó però de totes formes, crec que sempre has valorat lo bo que tens, oi? el que passa és que quan van maldades ho magnifiquem :)
tu segueix com sempre... i si podem valorar una mica més el que tenim, millor! això ens ajudarà a ser més feliços!
un petonàs!

Anònim ha dit...

Una reflexió molt interessant i certa que dubto que deixi indiferent a ningú.
Ànims i Salut!

Carol ha dit...

Alba paraules sabies i com diuen per Ikea no és més feliç qui més te sino qui menys necessita!!! molts ànims en la teva recuperació i pensa que a les curses et trobem molt a faltar, la Susagna i jo ja t'esperem pq ens fotis els teus pals!!! Petons guapa i a veure si pujo un dia i ens veiem amb la Laureta tb que ja va sent hora!!

Anònim ha dit...

Del tot ben certes, les teves paraules. Molts ànims, poc a poc, i cuida't. :)

lluis ha dit...

Ànims i a seguir endavant Albeta!. Sovint li exigim massa al cos i aquest arribat un punt és queixa. El mateix Gomez Noya reconeix una parada total de més de dos mesos a final de temporada, potser tindriem de seguir aquests exemples per deixar regenerar el cos de manera natural.
Ara a per nous objectius!!

Alex ha dit...

Eo una reflexió que ho diu tot, sincerament no valorem la vida, i s´ha de cuidar, aixó et fa reflexionar i canviar , pero l´esperit de lluitadora que portes dintre et fara que surtis endavant i que guanyis, per torna a ser l´alba de sempre i amb moltes més forces.A fer bondat que es el més importan i ja tornaras al camp de batalla per guanya un altre cop anims i a tope campiona i ja saps si necesites alguna cosa no ho dubtis pas que per aqui estarem entesos GO,GO,GO,GO

Alba ha dit...

GRÀCIES A TOTS VOSALTRES QUE M'HEU ANIMAT.

Una abraçada!!!