dimecres, 28 d’agost de 2013

La "xispa"

Vertical a Canazei. Recordant que cal molta "xispa" per als verticals
Després d'uns dies de descans total, de mica en mica he tornat a carregar piles a la muntanya i a la platja, fins arribar a la setmana passada on vaig començar a entrenar un altre cop. Aquesta vegada de forma una mica diferent, fent el que em ve de gust cada dia. Fins i tot, sense cap mena de pressió i com un entrenament més, vaig participar a la III pujada de Guardiola i a I Talltendre Vertical, les dues amb bici de carretera. Va bé de tant en tant recordar-li al cos què és la "xispa".

La "xispa" es pot treballar amb sèries, repeticions, a través d'algunes curses... però el que penso és que has de saber patir, i, fins i tot, sent una mica massoques, ens ha d'agradar patir. Si no es pateix, no es poden aconseguir els resultats. La majoria de vegada treballem a nivell físic i psicològic, ja que van agafats de la mà. Si un està molt fort, però no té la "xispa", la motivació de competir i de donar-ho tot, la seva capacitat física li servirà puntualment, però sovint li fallarà. De la mateixa manera, no n'hi ha prou en tenir ganes i motivació, s'ha d'entrenar per aconseguir els reptes que un es proposa, s'ha d'entrenar la resistència, la força, la velocitat, la "xispa". Per tant, la "xispa" en la competició és tan necessària com la "xispa"de la vida.

Podi III pujada de Guardiola