divendres, 15 d’agost de 2008

Entrenar per entrenar?

Avui he fet un entrenament com feia dies i dies que no feia. Al matí, ruta en bici: Berga - St. Jaume de Frontanyà - Berga (uns 70 km). I a la tarda 1:15h corrent. No és res de l'altre món, però com que no aconseguia passar dels 50 minuts corrent últimament... En fi, que estic cansada però és una sensació agradable.

No sé ben bé perquè entreno. Simplement entrenar per entrenar? Doncs, en aquest moment sí. Volia anar a la Triatló de Guadalajara el primer cap de setmana del mes que ve, però em sembla que no porto prou rodatge com per fer aquesta distància. Així que m'hauré de buscar algun altre objectiu, ja que jo sóc de les que funciono millor amb un repte, per petit que sigui.

Conec a molta gent que sí que és capaç d'entrenar per entrenar i, fins i tot, millorar, sense competir i sense tenir cap repte a assolir. Per mi això és d'admirar: tenir constància sense una meta. És possible? En els meus pensaments, existeix el fet que aquesta mena d'esportista tingui un cert tipus d'objectiu en el subconscient, sigui el simple fet de millorar en les seves marques personals o de "guanyar" el veí que veu cada dia entrenant.

Bueno, i deixo la pregunta a l'aire: es pot entrenar sense objectiu?

11 comentaris:

Roger ha dit...

holas!!

Molt bon entrenament, si home res de laltre mon... buff.

Io crec que si que es pot entrenar per entrenar jeje perque jo una temporada ho he fet.

apa dons a10 i passa pel meu blog!!!

laura ha dit...

hola albeta,
quina reflexió que ens has fet!!
doncs jo sóc ben al contrari que tu en aquest tema, bé, ja ho saps... jo entreno sense tenir cap objectiu competitiu, només perquè m'agrada i em fa sentir bé el fet de fer esport. però el fet és que quan més bé estàs de forma, més necessites estar millor, és com adictiu... i crec que si que és veritat que inconscientment si que ens motivar anar millorant, ja sigui comparant-te amb tu mateix o amb el veí.
a mi el que no em senta bé és la pressió de competir, però m'agrada veure que el meu entrenament té fruits i que si entreno milloro la meva forma física.
apa! vet aquí el meu parer!

robert mayoral ha dit...

jo soc dels que opino que tot suma, o sigui que sempre milloraràs amb l'entrenament, sempre que no et sobreentrenis o facis allò que no toca...pero està clar que entrenar amb un objectiu a la vista motiva més, i la progressió és molt millor....
per cert, el tema Sables de moment segueix xungo pel esponsors....però seguim treballant....

anna carri ha dit...

Caram Albeta, quines reflexions!!!realment interessants i per parar-t'hi a pensar. Personalment com que no estic, ni "en sueños" al vostre nivell m'ho he d'adaptar a les meves mires i penso que si es deixa de treballar, entrenar, xq no es té objectiu és per alguna cosa, no és dolent, de totes maneres ja torna a venir el moment dels reptes i objectius. Cal treballar i entrenar i viure sempre pel simple fet de fer-ho, i si més a més entremig cau un premi, doncs molt millor!!!sempre és mes agradabla quan després d'una feina hi ha un "regalet", petonets

anna carri ha dit...

Ah!he dit això perquè he estat temps fent coses sense cap objectiu...millor trobar-ne algún d'interessant: et motiva.No se!!!

Alba ha dit...

Roger, ja he passat pel teu blog. Molts bons entrenaments!

Laura, el meu objectiu és fer-te competir un altre cop!!!! És un secret, eh?

Robert, totalment d'acord, tot suma, sempre i quan no facis bogeries

Anna, exacte, millor trobar objectiu i si pot ser que sigui interessant

Carol ha dit...

Bones Alba.
Jo crec que es pot a anar entrenant sense objectius però la paraula a mi ja m'ho diu tot sense objectius, per a mi li falta "xispa".
Crec que és molt més emocionant tenir un punt de referència per poder aixecar el cul del sofà.
Petons i fins aviat.

Ferran Vila ha dit...

Jo sense objectius no funciono. Aquest any amb el punyetero genoll que no hem deija tranquil estic entrenant sense competició a la vista i s'hem fa dur. Aixó sí procuro distreurem, fen el que m'agrda sense programar gens, al menys anar sumant com diu el Robert.

Alba ha dit...

Carol, a veure si ens veiem aviat, abans que s'acabi l'estiu i podem fer una nedada. Molts petons des de Berga

Ferran, ànims amb la lesió del genoll. Records

ninu ha dit...

Entrenar per entrenar???..... crec que es de les coses mes dificils de fer.
Existeix gent que entrena i no competeix MAI... pero MAI!!! Quin gran merit!!!!! I quina gran disciplina que tenen!!!!!!!!
Jo tinc una germana així, esta fortissima corrent a peu, pero molt forta.... i nomes es dedica a correr per la platja... i d´això ja deu fer 15 anys!!!! Quin desperdici de facultats!!!!!!

ninu ha dit...

Uppps, ho sento. que mal educat:

Salutacions.