Sant Silvestre -Sant Julià de Lòria-

El dissabte vaig pensar que 2200m no em perjudicarien molt el peu i em treurien una miqueta "el mono" de córrer. Així que vaig anar a Andorra a fer una mica de compres i a córrer. Va parar de ploure durant la cursa i no feia gens de fred. Per tant, condicions perfectes (per ser Andorra, és clar). Super cracks van prendre part en la cursa; els guanyadors van ser José Luís Blanco i Eva Arias.

Per sorpresa meva, avui miro les classificacions, i vaig fer 3a amb un temps de 8'46''.

BONES FESTES!

Una mica a l'atzar he agafat quatre fotos de bons moments esportius i viatgers d'aquest any 2009. Us desitjo un bon Nadal i un bon any 2010: ple, molt ple, de salut i felicitat!

FASCITIS PLANTAR

Àrees freqüents de dolor

En "el meu món", se sent molt sovint aquest tecnicisme: FASCIA PLANTAR. Molts en parlen, però realment són tants els que la pateixen? o és que quan tenim mal a un peu ja directament, sense diagnòstic mèdic, fem servir aquestes meravelloses paraules per designar el dolor?

Avui he indagat en el tema i sí que és una lesió recurrent entre corredors. Evidentment hi he dedicat una mica de temps perquè em fa mal la part externa del peu i no puc ni córrer. La inflamació de la fascia plantar fa que tinguis dolor a diferents zones del peu. La meva és la menys freqüent (només un 5%), però com que m'agrada ser original...

Què puc fer? Molta paciència, massatges, estiraments, gel i no anar a córrer, ja que és un mal que un cop escalfat, desapareix i, és clar, la lesió es va agreujant.

A veure si el tió em caga una bona recuperació!

Salut!

A veure si sumem metres a l'aigua...

Aquesta setmana he pogut fer una mica més de bici, gràcies al pont i al bon temps. Però he fet molta natació (per ser jo, és clar), més de 13000m. A veure si sóc capaç de mantenir una freqüència uns mesos més i arribo als triatlons una mica millor que l'any passat.

Ah, i afegeixo un conte que vam treballar a classe l'altre dia... El trobo molt bonic.

Hi havia una vegada una típula que voleiava les nits d'estiu en un jardí preciós. Una d'aquelles nits, la llum de la lluna il·luminava de ple una libèl·lula. La típula se la va mirar amb enveja: com li agradaria de tenir quatre ales!
Llavors, de sobte, va aparèixer un mussol i es va cruspir la libèl·lula. La típula va aprendre que havia de ser feliç amb el que tenia: LA VIDA

km231

http://www.ajarbucies.cat/radio/km231/programes/km23112.MP3

Afegeixo aquí un programa de ràdio de música d'en Pep Botifoll (http://kilometre231.blogspot.com/). Tant ell com la seva parella l'Eva Montero, apart de les seves feines, es dediquen també a l'atletisme. En el minut 32 d'aquest programa fan un incís sobre el meu blog i l'última cançó que vaig penjar. Una abraçada des de Berga per a tots dos! Molta sort amb el programa! És genial!

I algunes fotos més de dissabte:

I una mica de premsa:
http://www.atletisme.com/amplianoti.php?id=091210125302
http://www.naciodigital.cat/elripolles/noticia/10071/victoria/alba/xandri/club/trialo/sant/joan/duatlo/solsones
http://www.regio7.cat/esports/2009/12/11/freixer-xandri--semporten-triomf-cursa-del-solsones/58731.html
http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/-/112920.html

I Duatló de muntanya del Solsonès: el meu debut en duatló de muntanya!

A la primera transició

Tros pla de la bici

Super pujada dels últims 3,5km

He tingut una setmana molt cansada a la feina i he estat molt xafada, amb poca energia. Per això, des de dimecres que no faig gairebé res. Em vaig apuntar en la meva primera duatló de muntanya i, tot i que, he de dir que el circuit de btt no era tècnic, estava ben nerviosa aquest matí. Això de fer una cosa nova sempre té la seva singularitat.

Així, doncs, avui cap al pantà de Sant Ponç que era on tenia lloc aquesta duatló. Hem començat corrent 3,5km i les noies han sortit molt fortes. Però s'havia d'aguantar el "tirón" i així ho he fet. He arribat 1a a la transició. Agafo la btt i a pedalar (22km). A veure si no caic, penso. Hi ha una pujadeta llarga i allà ja em passa una noia. Sé qui és i no hi tinc res a fer. M'enganxo, però se m'escapa. Més endavant, em passa una altra. Buffff.... com en saben d'anar en btt... Quan comença el pla, ho dono tot i atrapo aquesta última que m'ha passat. Pedalo i arribo a boxes, 2a, a 1'30'' de la 1a. Em diuen que l'agafaré, però penso que estan bojos que no es pot recuperar això en 3,5km.

Corro el millor que sé i puc. I la començo a veure. Està moooooolt lluny... Vaig "a tope". Sort que avui no portava pulsòmetre perquè en la pujada que he hagut de caminar i posar mans als genolls, el peto. Arribem al tram de pla i la continuo veient. Veig que li retallo però encara està lluny. Queda un 1km més o menys, i ella fa un canvi de ritme, jo també i una mica més. Quan queden uns 100m, l'agafo i allà esprinto. He guanyat! Aquest triomf sí que no me l'esperava. Estic molt i molt contenta.

A més a més, aquesta ha estat la primera cursa corrent per al meu nou club de triatló: Sant Joan de les Abadesses.

Gràcies Laureta per deixar-me la teva bici!!! I a tots els que m'heu animat tant!!!

86a Jean Bouin

L'any passat deia que això de les sèries no servien per res i, a més, afegia que, com que havia deixat de nedar i d'anar en bici, no sabia si compensava això. Però ara puc ben dir que quan ens centrem en un sol esport, els temps surten molt millor. Ara que torno a nedar i anar en bici, fins i tot, el dia abans d'una cursa, els temps no surten com un voldria.

El diumenge vaig córrer la Jean Bouin. És una cursa que tot i ser el 3r cop que la corro, sé, que si puc, hi tornaré. És com la Marató de Barcelona; carrers principals de la capital, com la Gran Via, s'omplen de gent. És una sensació única córrer per aquests carrers, amb 6000 corredors més.

Ara bé, la cursa en sí va ser dura de veritat. Tot i voler sortir a poc a poc, els primers 4 kms els vaig passar massa ràpid i ho vaig pagar de valent al Paral·lel, que encara que no ho sembli puja una miqueta. En fi, que la marca deixa molt que desitjar: 40'15'' (10a), comparat amb els 38'52'' (2a) de l'any passat. Però com sempre contenta quan valoro tota la situació i el que estic fent actualment.

Pedalant per Catalunya

Corcà, amb una llum fantàstica de matí

Boira típica de la Noguera

Com que el fred no acaba d'arribar i com que no tinc temps entre setmana, he fet dos cap de setmana amb una mica de bici:

El passat cap de setmana, pedalant pel Berguedà, Bages i Vallès Occidental: Berga - Sallent - Artés - Navarcles - Talamanca - Terrassa - Viladecavalls (94km).

Aquest cap de setmana, pedalant pel Bages: Navarcles - Calders - L'Estany - Artés - Navarcles (67km)

I pedalant per la Noguera: Les Avellanes - Coll d'Àger - Àger - Corçà - Coll d'Àger - Les Avellanes (52km)

Rutes ben variades i totes recomanables, excepte el tram de Terrassa a Viladecavalls.

S'ha acabat la temporada de triatló 2009

Avui he començat la temporada de neu. Amb condicions bastant dolentes, amb la Laura hem anat a fer una mica de pells a la Masella, fins al Cap del Bosc. Ens hem tret el "gusanillu" com a mínim.

Per tant, com cada any en aquesta època toca fer balanç de la temporada de triatló, que tot i la lesió al genoll que em va apartar unes setmanetes de la competició, he tornat a disfrutar, gràcies sobretot a la gent que he tingut al voltant, com feia temps que no ho feia:

- Half Challenge Maresme (1,9km-90km-20km) -- 13a classificada
- Triatló Sprint de Calafell (750m-20km-5km) -- 1a classificada
- Triathlon de Garotxes (Capcir, França) (1,9km-90km-19,6km) -- 1a classificada
- Triatló distància "B" Banyoles (Campionat de Catalunya) (2,2km-70km-20km) -- 2a classificada
- Triatló Sprint de Vilanova (750m-20km-5km) -- 6a classificada
- Garmin Barcelona Triathlon (1,5km-40km-10km) -- 4a classificada
- Triatló Ironterra (1,3km-60km-14km) -- 1a classificada

I també hauria d'afegir algunes curses com una Quebrantahuesos o una Mitja Marató a Girona, on vaig passar una molt bona estona.

Una cançó que em relaxa, m'inspira, m'agrada...

Bateig de la bici

Avui he sortit a estrenar la bici que m'he comprat. Hem fet 80km i què bé m'ho he passat! Estava motivada perquè ens hem mullat, feia fred... però és que quan s'estrena material és una altra història. Ara sí que puc dir que una bici que pesa poquet i amb unes bones rodes, es nota de veritat. Hem anat xinu-xanu, però on he volgut apretar ho he fet amb ganes i molts cops sense treure el plat.

(En la foto es pot apreciar un xic la nevada de fons que ja tenim aquí).

Més fotos de l'IRONTERRA

IRONTERRA

Platja del Trabucador

Ahir, últim dia d'octubre, vaig participar en l'última triatló de la temporada a St. Carles de la Ràpita: 1,4km nedant, 60km de btt i 14km de carrera a peu. Era una triatló una mica atípica ja que no hi havia transicions. Vam sortir nedant a les 10h amb unes condicions perfectes. Apart d' una mica d'"agobiament" infundat al principi, quedo molt satisfeta amb el meu parcial de natació. Ara portava uns dies nedant de forma bastant seguida i això sempre es nota.

A les 11h, comença la cursa en btt per terra compactada, totalment pla i gens tècnic. Per tant, a rodar! En el primer grup que vaig, al cap d'uns 20km, els perdo en un punt de gir amb bastanta sorra i on he de posar el peu perquè un de davant cau. En fi, em quedo amb un altre grup i bàsicament un noi i jo anem fent relleus. 60kms es fan una miqueta llargs, però els disfruto.

Després d'unes 2 hores de no fer res, sortim a les 15h, carrera a peu. Mare meva! Això sí que és dur! En comptes de dinar, 14km per la sorra compactada també. Em trobo força bé fins al km. 10 on em ve "flatu". Aguanto com puc i arribo a meta més que satisfeta. He guanyat l'Ironterra!!!

Natació 0:20:46

BTT 2:04:33

Cursa a peu 1:01:59

Total 3:27:20

10km urbans de Manresa

Aquest matí he anat a fer aquests 10km que ja vaig fer l'any passat. Males sensacions des de ben al principi, mal de quadríceps... 39'46'' i 8a classificada. Una cursa amb molt de nivell femení on Barrachina ha guanyat i Morató, segona. He corregut amb un company fins al km. 8 on començava la pujada i on hi havia un canvi de circuit respecte l'any anterior. Com que tot té una explicació, m'imagino que els 60km de bici d'ahir no em van fer cap bé, sinó tot el contrari. En fi, no sempre et trobes com voldries... Una cursa i un cap de setmana més!

"Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences. Has de pregar que el camí sigui llarg, que siguin moltes les matinades que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, i vagis a ciutats per aprendre dels que saben. Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca. Has d'arribar-hi, és el teu destí, però no forcis gens la travessia... I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes." (M'encanta!)

Un bon lloc per carregar piles després d'una temporada de triatló

Ahir vaig anar d'excursió amb "els meus" nens i "les meves" nenes al Món Sant Benet. No era per carregar piles, sinó per acabar d'exhaurir-les ;), però vaig descobrir un lloc ideal per una altra ocasió per desconnectar, menjar bé, a prop de casa. No sabia ben bé si aquesta excursió resultaria o no, però em va sorprendre positivament el lloc, l'entorn, el personal i les activitats. Amb els nens vam fer un taller de fer pa medieval i vam visitar el monestir. Totalment recomanable. Hi ha un treball molt important i ben fet de restauració.

La nota del dia ens la va donar, però, en Ferran Adrià que casualment corria per allà. Un dels nens li va demanar: "I tu qui ets????". I ell sense pèls a la llengua, com que havia sentit que els hi deiem, als nens, que era un famós, va dir: "El Messi!". El nen, però, un dels més "futbolerus" de la classe, es va partir, jejejeje.

Garmin Barcelona Triathlon -Incursió en l'èlit-

Què és una incursió? Doncs, una penetració momentània en un lloc nou o poc habitual. Exacte! Definició que em va perfecte. No sé encara ben bé com però ahir a les 7:55 del matí estava en el calaix de sortida dels 30 triatletes d'èlit que competien a la Triatló Garmin de Barcelona (triatló amb més inscrits a Espanya fins al moment, 3700 participants). Cagada? Doncs, potser necessitava una paraula més forta o contundent per definir la sensació que tenia allà en aquell moment. Però s'ha de fer tot en aquesta vida, no?

Sortim amb uns 20min de retard. Temps suficient per mirar el mar i les onades que són surferes de veritat. Com es cargolen! Va, doncs, "prepareu-vos", ens diuen. I apa cap a l'aigua. Estic predisposada a patir i a donar-ho tot per passar aquelles onades. Passo la primera, la segona... però la tercera.... sento la gent que crida des de la platja "AIIIIIIIIIIII" i no la passo. Em tira enrere. Només veig aigua i aigua. Torno a nedar. Quan em sembla que ja he passat totes les onades, me n'adono que estic sola. On són? Vaig última? Em sembla que sí! però és igual ja que els de la 2a sortida (5' després), ja m'agafen. Quina mala mar!!! Això no para. Què llarg se m'està fent! No sé pas on vaig. No veig ni les boies. Finalment, últim punt de gir cap a la platja i tampoc veig cap on és la sortida de l'aigua. Necessitaré lentilles noves? o és aquesta mala mar? Va, poso peu a terra ferma. Per fi! No sé quan he tardat. Millor així.

Agafo la bici i penso que avui més que mai he de recuperar temps en la bici. Pedalo amb totes les ganes del món. Molts "moscardons" se m'enganxen. Cada cop n'hi ha més. En fi, què hi farem? Relleus? Què és això? M'ho passo bé igualment. A més, com que són 3 voltes, veig que amb les primeres em creuo cada cop més o menys al mateix lloc. Això vol dir que estic anant com elles!

I arriben els 10km de cursa a peu. Començo a córrer i un bessó m'avisa tot dient-me "Vull pujaaarrr", però no el deixo ;) Agafo un ritme que espero aguantar fins al final. Veig que vaig a 3'45''-3'50''. És un recorregut molt bonic. De fet, a mi m'agrada molt córrer per Barcelona. Passem pel Parc de la Ciutadella, pel costat del mar, Arc de Triomf... Acabo molt més satisfeta del que m'esperava. El genoll no m'ha fet mal. I arribo a meta 4a amb un temps de 2h08. Una triatló i una experiència més al sac!!!

Swim 27:23

Bici 0:59:30 / 40,34 km/h

Run 38:04 / 3:49/km

http://www.tv3.cat/videos/1586429

Triatló Sprint de Vilanova

Ja fa unes setmanes vaig decidir apuntar-me a fer aquesta triatló ja que tenia molt mono, després d'estar paradeta pel genoll. És un sprint! Sí sí! però mira quan és té el mono ens apuntem al que faci falta...

Així que avui a les 10h hem sortit les dones (unes 90) i els veterans i cadets masculins, ja que a les 9h ja havien sortit els seniors masculins. Penso que serà una natació amb molts cops i, a més, sense neoprè, però de forma soprenent és neta, com feia temps que no en tenia una. Tot s'ha de dir que estic en un lateral. Em trobo bé i agafo un bon ritme. Sabem ja abans de sortir que hi ha més metres que 750. Em motivo perquè veig el Marc just davant meu. Això vol dir que no ho he fet gens malament aquest cop. Què bé!

Agafo la bici i a pedalar. No tinc gaire bones cames avui, però intento donar tot el que puc. Passo a gent i més gent, i alguns nois se m'enganxen a darrere. A la primera de les dues voltes ja veig que la majoria de les que tinc davant van xupant roda de nois. Això em fot una mica de mala lluna. Què passa amb el reglament? I els jutges on són? És igual, jo continuo a la meva. Faig el millor parcial de fèmines. Estic contenta.

Arribo a la T2, i em poso a córrer. Potser una mica massa ràpid ja que m'entra "flatu". M'acaba marxant al cap d'una estona. Passo una noia, però no m'estresso ja que l'altra està a uns 20'' (massa endavant per atrapar-la en 2 km que queden) i la de darrere no crec que m'atrapi: acabo fent 19'20''. Finalment, arribo 6a després d'haver sortit 15a de l'aigua, i hauria d'estar contenta, però avui estic una mica decepcionada ja que no totes juguem al mateix joc.

Ah! però això no ha deixat pas que amb el Marc i la Marta ho celebréssim amb un bon dinar! mmmmmmmm.....

Avui és el gran dia per a molts/es!

XIV Escalada Ciclista al Santuari de Falgars

Aquest diumenge es va recuperar la pujada a Falgars des de la Pobla de Lillet. Una pujada molt bonica, tant per l'entorn com pel tipus de desnivell. Amb un % mitjà del 6,4 i un desnivell de 459m, aquesta escalada de segur que anirà agafant popularitat en els pròxims anys, sobretot, gràcies a les ganes dels organitzadors. Aquest any ja vam ser 53 participants!

Cursa Penya Blaugrana Santpedor

Ahir va ser el meu aniversari!!!! i ho vam celebrar com cal... amb un bon soparet regat amb el seu vi pertinent. Després, una mica de festuki en una jam session. Vam riure, ballar, i fer el burru una miqueta, és clar! que 31 anys no és fan tots els dies....

Avui, però, com puc descriure l'estat del matí? cansada? ressacosa? feta un "cromu"! Tot i així, he anat a la tarda a córrer a Santpedor, 10km (5km en asfalt i 5km per terra, amb una mica de desnivell). Tot baixant de Berga, li dic al Marc que aniré amb ell i el Xavi, ja que no les tinc totes. De fet, agafo dorsal, perquè no m'agrada córrer sense, però la idea inicial era no agafar-lo.

A les 6 en punt donen el tret de sortida. Estem molt enrere. Sortim i em giro un parell de cops a veure si em segueixen, però ja ens hem perdut. Hi ha uns 700 participants. Faig el 1r km suau i després apreto una mica, però sense passar-me. No tinc gaire bones sensacions (què m'esperava?). Passo unes quantes noies i al km. 5 em diuen que vaig 5a. Què bé! "A veure si puc mantenir el ritme", penso. Després d'una baixadeta, comença la pujada i allà passo a la 5a. Veig a la 4a que és l'Eva Montero. La vaig veient fins que al km. 8 i mig, l'agafo. A la baixada d'arribada, però, ella és més forta i tècnicament més bona. Arribem gairebé juntes a meta, 38'26''. Contenta per mi i de tot cor per l'Eva que acaba de sortir d'una lesió i es mereixia aquesta 3a plaça.

Triatló "B" de Banyoles (Campionat de Catalunya distància "B")

Estic molt contenta!!! Em vaig plantar ahir en aquesta triatló perquè ja no podia continuar sense competir. Anava mentalitzada que no estava en les meves millors condicions, després de la parada oblida pel genoll. Sabia que el genoll em podia no aguantar, però jo volia anar-hi i... vaig patir i avui estic feta una coca, però vaig disfrutar molt la cursa:

Faig una natació (2200m) horrible! Surto 7a o 8a de l'aigua, a gairebé 10min de la primera. Això, per sort, no ho he sabut fins que he mirat les classificacions. No tinc ni idea de la posició que vaig. Agafo la bici (són uns 70km, 2 voltes de 35 aprox) i a pedalar que en tinc moltes ganes. Passo a força gent i alguna noia. Quan a la 2a volta començo a passar cares conegudes, m'animo i penso que vaig força endavant. Però, d'altra banda, afluixo una mica perquè les meves cametes comencen a notar el cansament i encara em queden 20km de carrera a peu. Faig el millor parcial en bicicleta.

Arribo a la transició i em canten que vaig 2a. En la 1a volta pateixo, però no em vull preocupar per les que em venen per darrere o la que tinc davant i agafo un ritme i anar fent. En la 3a volta, em giro i no veig ningú per darrere (tampoc veig la de davant :). Continuo mantenint el ritme i ara amb ganes d'arribar. Arribo 2a!!!! Què bé!!!!! Què guai que és fer triatlons!!!

Temps total 04:14:28
Natació 00:43:04
Bici 02:08:10 37,45
Carrera 01:23:14

Ha arribat la tardor

Ja ha començat la tardor! Època de canvis en les rutines diàries, marcats pel clima i la llum. Fa dos anys estava a punt de competir a Hawaii, l'any passat estava començant a entrenar per una temporada atlètica que no havia fet mai (amb la Laura a la foto en els primers 10km de la temporada a Sabadell), avui a punt d'anar a la triatló de Banyoles... BONA TARDOR a tots/es!!!

Xavier Novell, sempre un somriure

"Ànims Xavalina!!! segurament k res greu , amb els trotes que ens fotem algun dia llapem però quan una és forta gas a la burra amb poc temps .. això sí!!! fes cas al cos i al metge"

Aquest era l'últim comentari que deixava en Xavi al meu blog. Quina força que sempre desprenien les seves paraules! Amb un somriure sempre el recordarem! Xavi, descansa en pau.

CAP DE SETMANA PRODUCTIU

A vegades 2 dies passen volant, a vegades passen sense res a destacar, i altres cops fas moltes cosetes "normals" però que fan que sigui un cap de setmana diferent i especial:

Animant i fent fotos a la Triatló de Tossa de Mar, el dissabte

Avui, diumenge, Mercat de la Música Viva de Vic, una mica massa passat per aigua

I... entrenant altra vegada de mica en mica i poc a poquet :)

MOLTA TRALLA I POC DESCANS!!!

Triatló d'Ampuriabrava

M'he tornat a posar a entrenar! El genoll continua avisant-me, amb menys mal, però faig força bondat. Sí que ahir vaig fer una bona volteta amb bici, però nedo amb pull-buoy i he trotat només, corrent.

Aquests dies he fet d'espectadora en alguna triatló i què diferent que es veu des de fora. No sabeu pas el mono que m'agafava... Jo tirant fotos en una triatló?!

I el títol d'aquest post? Doncs, que vaig anar a veure un osteòpata que també és fisio i després d'explicar-li els meus últims anys, mentre ell anava anotant cada detall, vaig veure el seu comentari final amb majúscula i tres signes d'admiració al final: MOLTA TRALLA I POC DESCANS!!! (Tindrà raó? Segurament...)

Mirant fotos...

Com que encara no he començat a treballar a gas baix (tot i que dilluns s'acaba la bona vida), he tingut temps avui per mirar fotos que feia temps que no tocava. Avui m'he mirat Austràlia. Un país que recomano, pels seus contrastos i per la seva gent.

Melbourne

Ayers Rock

Queensland

Northern Territory