XXV Triatló de Banyoles CCT

Encara despertant de la ressaca de la triatló d'ahir... encara assimilant que ahir vaig guanyar i que sóc Campiona Catalana de triatló absoluta.

Ahir a les 15:30 de la tarda, més de 800 participants, entre ells 68 dones ens tiràvem al llac de Banyoles per nedar 1500m en aigües tranquil·les i temperatura ideal. Es tractava del XXV aniversari d'aquesta triatló, la més veterana de Catalunya. Comencem a nedar i aviat veig les noies que conec que fem el mateix temps nedant. Em situo en aquest grup i em poso a nedar a davant i intento fer-ho el millor que puc. Quan fem el gir a la boia, veig que les primeres em porten una bona avantatge. Em sembla que surto la 16a, i a 5' de les primeres. Irrecuperable? He de fer la millor bici de la meva vida per remuntar posicions.

Agafem la bici, per fer 40km. Aquest circuit me'l conec. Em trobo molt bé i apreto. Ho dono tot. Excepcionalmet està permès anar a roda dels nois i quan em passen el 5è i 6è (els nois sortien 10' després de nosaltres), m'enganxo durant uns 10km, fins que comença la carretera més secundària. Allà, sola, continuo apretant; he passat a bones nedadores i això em motiva. Quan queden uns 5km per Banyoles, veig que vaig direcció Besalú altre cop, no ho entenc i dono mitja volta. Per sort, de seguida veig un grup molt gran de nois que ve per darrere, torno a girar, ja que això vol dir que ja anava en la direcció correcta. M'estresso una mica, però un cop aquest grup m'absorbeix, torno a la concentració. De fet, en aquest punt, dues noies es van perdre.

A Banyoles, hi ha moltíssima gent animant. Arribem a la transició jo i una altra noia juntes. Som les dues primeres. Surto tant ràpid com puc i la passo. Són 10km de carrera a peu. Vaig amb la btt que posa "1a dona". En la zona que t'apartes de Banyoles i segueixes el llac, són quilòmetres de deixar fluir la ment i mantenir un ritme constant. No porto l'entrenament que voldria. Per tant, he de ser cauta. En la zona de més afluència de gent, se'm posa la pell de gallina, vaig primera. Són dues voltes, i torno a la zona de calma, queden 4 quilòmetres i vull guanyar. Cada cop ho veig més a prop, els dos últims quilòmetres vaig cansada, però els ànims de la gent em porten fins a la meta!!!