Pel Capcir...

Tot i ser Patum a Berga, hem aprofitat el cap de setmana pel Capcir per fer BTT. Ja pensant en el nostre viatge, hem provat les bicis, el "carritu" i la roba Icebreaker que per cert és genial ja que és inodora, feta a Nova Zelanda, un nou concepte de roba d'esport.

Triatló "B" de Balaguer... amb B de "veritat"

1900m natació + 93km bici (1500m de desnivell aprox.) + 21km de cursa a peu (=5h46 de cursa)

Per definir-lo, amb poques paraules: molt vent, molt dur, molt rústic, molt autèntic. El meu primer triatló de la temporada, 3a classificada.

Irati Xtrem

- Cicloturista amb 8 ports i 128km. PRECIOSA
- 1390 coeficient de duresa
- Més de 3600m de desnivell
- Gairebé 1000 participants, 28 dones
- I quan portes 96,5km, comença la Crono Larrau: 11,8km / 8% de mitja / 844m desnivell. Faig una mitja de 12,44km/h i un temps guanyador de 57'53''. MOLT CONTENTA

I per acabar de rematar el cap de setmana: Cicloturista de 120km a Berritz (País Basc)

Aquí a sota a Ochagavía, amb el trofeu super basc:

Vertical a Organyà

Dissabte al matí, diluvia a Berga, no para, el radar metereològic costa d'interpretar, teòricament no hi plou encara, però això és una il·lusió.

A les 5 en punt donen la sortida, tots junts, del III Arruix de Santa Fe, 258 inscrits, 213 hi participen. No para de ploure, però com que plou per tothom, doncs caminet amunt. Són 4,5 km, de 540m a 1210m. Comencem pujant suau per pista, però després ja és corriolet (que s'ha convertit en riuet!). M'ho passo bé, ho estic disfrutant, costa avançar perquè és estret, però algun cop demano pas; altres cops, em conformo amb aquell pas. Ja queda menys per arribar a dalt. Arribo 2a darrere de la Sílvia, que està en un molt bon moment de forma. Felicitats campiona!

Contentes amb els embotits i el formatge d'Organyà

Superant les pors... (II Vertical de Meranges)

Aquests últims dies, apart de treballar bastant, he fet vàries coses. Baixar amb bici no ha estat mai lo meu, però aquest cop vaig agafar el toro per les banyes (o més aviat la bici) i Mal pas avall. Ben acompanyada, això sí. No fos que em fes enrere.

La por és un sentiment desagradable de temença que sorgeix per la percepció d'un perill, encara que aquest no sigui real. Aquesta por també la tenia diumenge abans de començar a fer la cursa. Tornava a estar en una cursa de córrer, tot i saber que no m'hi jugava res, tenia por. Però por a què? a fer-ho malament? a pujar de pulsacions? a què? un cop més tocava agafar el "toro" per les banyes.

Així que vaig participar en el II Vertical de Meranges. Després de fer una bona volta el dissabte amb bici amb les cracks de la Sílvia i la Mireia, em vaig animar a fer aquesta cursa. El meu estat de forma no és el més òptim actualment, però de ganes i il·lusió no me'n falten i suposo que per això no va anar del tot malament. Vaig passar-m'ho bé i no va ser agònic. Fins a la pròxima!!!

Abans de sortir amb la Sílvia, la Mavi i l'Àlex

Podi amb Laura Orgué i Sílvia Leal.