Aquests últims dies, apart de treballar bastant, he fet vàries coses. Baixar amb bici no ha estat mai lo meu, però aquest cop vaig agafar el toro per les banyes (o més aviat la bici) i Mal pas avall. Ben acompanyada, això sí. No fos que em fes enrere.
La por és un sentiment desagradable de temença que sorgeix per la percepció d'un perill, encara que aquest no sigui real. Aquesta por també la tenia diumenge abans de començar a fer la cursa. Tornava a estar en una cursa de córrer, tot i saber que no m'hi jugava res, tenia por. Però por a què? a fer-ho malament? a pujar de pulsacions? a què? un cop més tocava agafar el "toro" per les banyes.
Així que vaig participar en el II Vertical de Meranges. Després de fer una bona volta el dissabte amb bici amb les cracks de la Sílvia i la Mireia, em vaig animar a fer aquesta cursa. El meu estat de forma no és el més òptim actualment, però de ganes i il·lusió no me'n falten i suposo que per això no va anar del tot malament. Vaig passar-m'ho bé i no va ser agònic. Fins a la pròxima!!!
Abans de sortir amb la Sílvia, la Mavi i l'Àlex
Podi amb Laura Orgué i Sílvia Leal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada