Us desitjo Bon Nadal i un 2013 ple de salut i felicitat!!!!

Kilometre Vertical Cambre d'Aze

Tot i semblar completament pla, això era dret de veritat. Avui ha estat un dia de males sensacions i de patinar cap avall a les pales gelades de Cambre d'Aze. Ens han escurçat la cursa de 1000m a uns 700m. Sincerament m'han fet un favor... Era Campionat de França de cronos (tot i que hi havia més catalans que francesos) i puntuable per la Copa Catalana. Torno a quedar 2a darrere de la Sophie i la Marta, 3a, molt a prop. Metres i amunt!!!!!

Crono Pas de la Casa

Encetem una nova temporada d'esquí de muntanya amb aquesta crono a Andorra, al Pas de la Casa. Tot i el fred, es va realitzar el mateix recorregut que l'any anterior: 2 pujades fins al Coll Blanc. Em posiciono 2a darrere d'una gran referència de l'esquí de muntanya. 

http://www.feec.cat/la-nocturna-pas-de-la-casa-dóna-el-tret-de-sortida-de-la-temporada-desqu%C3%AD-de-muntanya-de-la-feec

I l'endemà sortideta per Grau Roig i per rematar-ho, el millor del millor, un gran picnic...

Cursa de l'Esquiador

Cursa de l'Esquiador: a Pujalt (Anoia), 24a edició, 17,5kms per pistes i corriols força improvisats, molt fred. Ja no recordava el que era córrer per pistes, se'm va fer llaaaaaarg... però contenta d'haver-la fet.

Cursa Vertical Hesperia Tower

Ahir, després d'una matinal amb bici, anem a la tarda a córrer aquesta cursa d'escales a Barcelona. Són 29 plantes a l'Hotel Hesperia, pujant per l'escala d'emergència. Menys de 4 minuts. Primer, surten els bombers amb tot l'equip i després, nosaltres, els de la categoria Open. Per ser sincera, quan em començo a trobar còmoda ja sóc a dalt. Ohhhhh!!!! Això és com tot, s'ha d'entrenar específicament. Acabo 3a. Mai anirem a dormir sense aprendre coses noves. :)

Per Collsacabra (Osona)

Ruta circular des de Manlleu cap a Tavertet. Tot i una pista de 7kms emporlanada, val molt la pena, les vistes són realment espectaculars (pantà de Sau, pantà de Susqueda, les Guilleries, Rupit, el Montseny...). Això és Catalunya, mai em deixa de sorprendre.

Kilòmetre Vertical Puigcampana (Skyrunner World Series)

Últim km vertical de la Copa del Món, al Puigcampana, a Finestrat. Molt bones sensacions, amb molta motivació i amb ganes d'estar a davant. 2a posició, encara no m'ho crec!!!! (Aquesta puntuació em col.loca 6a de la final de la Copa del Món?!).


http://www.corredordemontana.com/component/content/article/173-actualidad/7527-urban-zemmer-y-blanca-serrano-vuelan-en-el-puig-campana.html

http://www.liverun.it/index.php/international/1253-zemmer-and-orgue-vertical-champs

http://www.lasportiva.com/news_approfondimento.html?&L=1&tx_ttnews%5Btt_news%5D=1647&cHash=3f7b527eac2490e9d2b867a943a98816

http://www.skyrunning.com/images/stories/pdfs/isf_2012_vks_1_b.pdf

Le Alpi Italiane

Cinc dies de festa i començar a tocar la primera neu de la temporada... a Bormio, amb molt bona companyia.

AVIÀ x 2 caps de setmana

Cap de setmana passat, Volta la Maria, cursa de muntanya pels entorns d'Avià, la 4a edició i el 3r cop que la faig. Aquest any, però, una mica diferent: pluja i fang. Tot i així, intentant seguir el ritme de les primeres, que també som amigues, em va passar molt ràpida i la vaig disfrutar com una nena petita que li deixen mullar els peus en un bassal. Al final, 3a classificada, i millor temps que les edicions anteriors.

I ahir dissabte, 2 hores de resistència amb btt, a Avià també. Això ja és una altra història... no és el que faig normalment, però intento fer el que puc. En parelles, s'ha de fer el màxim de voltes en un circuit d'unes 3 hores. Fent parella amb un company del Bicixtrem ens ho passem bé i aconseguim fer 9 voltes, enfangant-nos literalment fins a les dents.

Va de vins...

Tot i no escriure sovint al bloc, no vol dir pas que hagi parat. Sí que és cert que aquests mesos de tardor per mi són de transició, deixant ja una mica més la bicicleta i començant a pensar en la temporada d'hivern. Tot i així, encara vaig anar a fer la Pujada a Falgars, amb bicicleta, i la Crono Virtual de Núria; baixant en totes dues curses els temps que tenia d'anys anteriors. :)))))))

I aquí deixo una petita entrevista que em van fer a la revista Pànxing d'un tema que no hi entenc, però m'agrada:

Benviguda Tardor!

Ha arribat la tardor, s'acaba el bon temps i comença una etapa de noves curses. Fa temps que tinc descuidat el bloc i avui li he volgut donar un nou aire, un aire motivador i ple d'energia per aquests mesos de fred que comencen a acostar-se.

Marxa Tondo

Durant aquest mes de setembre, he hagut de deixar de banda el Sailfish de Berga, però he participat en altres curses com la Pujada a Sorteny (Andorra), on vaig guanyar el Campionat d'Andorra de Contrarrellotge, i a la Marxa 100% Tondo de 116 kms amb final de cursa a Vallter. En aquesta última, vaig tornar a disfrutar molt en cursa. A vegades, ens oblidem fàcilment que estem fets d'una vida d'entrenament, com diu en Jan Frodeno; per tant, hem de disfrutar d'aquests entrenaments i si podem de la cursa en si. :)

Curses d'estiu

Pujada de Guardiola

Transllena

Després del viatge, tornen les curses d'estiu. Només arribar ens espera la Pujada de Guardiola a la collada de Sobirana. Tot i estar encara cansada, sorprenentment, milloro el temps de l'any anterior.

El cap de setmana següent, sense haver-ho previst i aprofitant que estic a la Pobla de Cérvoles, participo a la Transllena i la guanyo. No té lloc a on estava previst degut a l'alt risc d'incendi. La serra de la Llena està tancada i la cursa trancórrer per altres camins i pistes, durant 13,7 kilòmetres.

I per acabar el dissabte passat participo en la Cronoescalada de Planoles al Collet de les Barraques. Una pujada aconsellable i divertida. 

Que no s'acabi l'estiu...

Els STANs: Altruisme en essència pura

Un viatge per Uzbekistan, Tadjikistan i Kirguizistan. Tots tres països són ex-repúbliques soviètiques, independents ara i per resumir-ho molt clarament "deixades de la mà de Déu". El Tadjikistan, on vam passar més dies, és un país amb paisatges espectaculars, que no et deixen indiferent. Si hagués de descriure el país en una única paraula, utilitzaria "hospitalitat" en majúscules. T'ho donen tot sense tenir res. Comparteixen amb tu tot el que tenen sense res a canvi. Una bona lliçó d'humilitat per a qualsevol europeu que visita aquest país, i sobretot en la zona muntanyosa del Pamir que es troba entre una de les zones més pobres del Planeta. 

Els Lades que estan per tot arreu

Molt sovint et sents incòmode davant de tanta hospitalitat incondicional, no em puc imaginar passejant pel meu país i la gent cridant-nos des de les cases per compartir un tè amb nosaltres, o dormint en una tenda al costat d'una casa de pagès i els propietaris insistint que sopis i dormis a la seva única habitació amb ells, preocupant-se per si passes fred o tens gana, no em puc imaginar que algú vulgui compartir amb tu l'únic tros de pa i de iogurt que tenen per afrontar una jornada dura de treball al camp amb dos europeus que van amb bici. Són situacions dures que et fan adonar dia dia que aquí hem perdut uns valors essencials, uns valors que intentem recuperar però que estem a anys llum d'allà. Són situacions que durant el dia de pedaleig, juntament amb els grans paisatges, t'inviten a pensar i a reflexionar. 

Tadjikistan, llac Iskanderkul

Uzbekistan i Kirguizistan tampoc et deixen indiferent. L'hospitalitat continua sent un eix molt important en aquests països, sobretot a Uzbekistan. Malgrat això, és un país on es vulneren sovint els drets humans, degut a un presidència gairebé dictatorial. Uzbekistan és conegut per la ciutat de Samarcanda, que també vam visitar. 

La sopa que tants dies vam menjar

Tadjikistan, l'autopista del Pamir

Tadjikistan, la vall del Wakhan

Kirguizistan

Camps d'arròs a Uzbekistan

El Kirguizistan és el més deconegut dels tres per nosaltres, un país que després de sortir del Tadjikistan ens va semblar més ric en infrastructures tot i que una bona part de kirguisos encara continuen sent seminòmades, vivint en iurtes a l'estiu i desplaçant-se a zones més càlides durant l'hivern.

Amb aquest viatge deixem enrere 2100 kilòmetres d'aventures a sobre de les nostres bicis... que de segur no oblidarem en molt molt temps.

Cycling the Pamirs

Comença una nova aventura per Uzbekistan, Tadjikistan i Kirguistan. Esperem que molts kilòmetres per recórrer i unes alforges plenes de bones experiències per aquestes terres que també va descobrir en Marco Polo. Moltes gràcies al suport de SEA TO SUMMIT i Icebreaker per ajudar-nos a fer realitat els nostres somnis viatgers.

Skygames 2012

Ahir van començar els Skygames 2012 a Ribagorça. Va tenir lloc el Kilòmetre vertical i l'Skyspeed.

El Kilòmetre vertical: 1000m d'ascenció en 3000m, sortint de Barruera. 7a posició. Un kilòmetre vertical molt bonic, amb una primera part més corredora i una segona part més de caminar.

L'Skyspeed: 100m d'ascenció en 200m, a Taüll. 4a posició. Una cursa de menys de 2 minuts, explosiva, que et buida, que t'exprimeix.
Un dia complet on vaig disfrutar de l'ambient i de les curses.

SKYSPEED 2012 (notícia) from OCISPORT Outdoor Experiences on Vimeo.

http://www.tv3.cat/videos/4163211/Sky-Games-inici-de-la-competicio

Campionat d'Espanya de ruta femení

Amb la selecció catalana vaig tenir l'oportunitat de disputar el Campionat d'Espanya de ciclisme de fèmines, a La Alberca, a prop de Salamanca, el passat dissabte dia 23 de juny. Una gran experiència que vaig compartir amb un super equip: Anna Ramírez, Mayalen Noriega, Sandra Santanyes i Cristina Aznar. 

El nostre objectiu era clar: que l'Anna pogués marxar amb l'escapada bona i les altres havíem d'ajudar a neutralitzar les escapades que no ho eren. Una feina que al no estar-hi acostumada em semblava una mica difícil. L'escapada bona va tenir lloc al km. 13 i després un gran grup vam quedar com a grup perseguidor. Va ser una cursa de 95km, amb 2000m de desnivell positiu, però que em va passar ràpida. Potser perquè em vaig trobar bé, malament, bé. Vaig tenir alts i baixos, però en l'últim port encara vaig tenir l'última espurna d'energia per poder marxar del grup i arribar en 6a posició de la general, i 4a èlit. Patiment, però sobretot ALEGRIA.

Campionat de Catalunya en línia

(Foto d'Ossa de Montiel)

Avui a St. Quirze de Besora, el Campionat de Catalunya eren 110kms amb els juniors i els cadets, pujant dos cops a la Trona. Molt poques noies participant; moltes pel fet que no tenim una cursa pròpia i córrer amb aquests juvenils és una altra història. 

Però... Una de freda i una de calenta... Així és l'esport. Avui he punxat, anava bé i em trobava amb ganes, però al kilòmetre 23 he hagut de parar a canviar roda. Ho he intentat sola fins al km 85, allà he dit prou de patiment, no he pogut reenganxar el grup. Una pena, però de tot se n'aprèn.

Salut i kilòmetres!

Campionat de Catalunya CRI

Avui a Cervera, Campionat de Catalunya de contrarrellotge, 15,9 km, en un circuit d'anada i tornada, no ben bé pla i amb vent. Intentant donar-ho tot, i aconseguint la medalla de 3a classificada èlit. Satisfeta de veritat.

http://www.ciclisme.cat/noticia.php?id=5072

Arruix de Santa Fe

Aquest dissabte vaig repetir un vertical de l'any passat, a Organyà. Aquest any sense pluja i amb més participació. Vaig millorar el meu temps, vaig guanyar i vaig passar una bona tarda competint, què més es pot demanar!?

Competició cap de setmana x 2

Dissabte tarda: Triatló sprint de Sant Feliu de Guíxols. Surto de l'aigua molt i molt enrere, entre l'onatge i altres problemets, penso fins i tot en abandonar, però evidentment no ho faig. Em canten que he sortit la 25 (jo crec que més enrere i tot). Per sort, el circuit ciclista m'afavoreix i no em rendeixo, no arriba ni a 20 kilòmetres, però passo i passo molta gent. Arribo 4a a la transició de la bici al córrer. Corrent em passa una noia, tot i així quedo contenta amb el parcial de la carrera a peu. Quedo 5a i amb les noies del club, 2es.

Diumenge matí: Cursa ciclista Puigreig, memorial Ramon Garriga. És un circuit de voltes, les noies 4 i els nois 6, més una de reconeixement. A la 2a volta ja em despenjo i així fins al final, sola. Em cremen els quadriceps però faig també les 6 voltes fins al final. No ens mullem i ja és un gran què. Un entrenament més de qualitat, amb moltes cares conegudes.

Trofeo Oscar Sevilla (fotos)

Control de firmes

Buscant l'ombra

Amagada a darrere (no hi sóc)

El patiment

L'arribada

Trofeo Oscar Sevilla (Copa Espanya Ciclisme)

A vegades, sense pensar-t'ho, t'arriben oportunitats. Així va ser quan el Club Ciclista Montgrí (Esteve - Girona Costa Brava), a través d'una amiga, em va convidar a anar a Ossa de Montiel (Albacete) a participar a una prova de la Copa d'Espanya de fèmines. 

Va ser una cursa amb moltes sensacions diferents, amb moltes situacions noves per aprendre i molt diferent a on estic acostumada a competir. Es tractava d'una cursa de 3 voltes de 32,5 kilòmetres, sumant un total de 97,5 km, amb una pujada per volta de 6 kilòmetres on el més important era l'últim tros de pujada d'un kilòmetre aproximadament on s'arribava al 8% de desnivell. Entre cadets, juniors i èlit, més de 100 fèmines. Molta calor, entre 35 i 40 graus, i una mica de vent.

La primera volta va ser una mica estressant per mi, col·locar-me bé, no perdre el grup, totes juntes, fins a la pujada on es va tallar el grup. Un cop a dalt, em trobo bé i decideixo atacar, no m'ho crec, però ens hem escapat 3, una i jo fem relleus constants, però la 3a no col·labora. Una pena, decidim que el grup que ve per darrere ens agafi. És un esforç massa gran i estem tot just al kilòmetre 40.

Segona volta, el grup que ens hem quedat d'unes 20 corredores aguantem totes juntes, a la pujada les primeres se m'escapen però les puc reenganxar. Anem barrejades amb les junior que acaben de començar. Per tant, tornem anar en un grup força gran.

(Foto d'una altra carrera)

Tercera volta, aquí van començar les escapades bones, 5 escapades. Una del meu equip s'escapa i em toca   parar el ritme del "pelotón" perquè no l'atrapin. La 3a volta la fem a un ritme molt més baix, fins a l'última pujada on hi ha algun altre pal. Finalment, arribem a Ossa de Montiel, esprintem, però jo ara ja estic a 0 de forces, quedo 16a de la general i 12a èlit. Molt i molt satisfeta! Una gran experiència!

FUERTEVENTURA

Aprofitant el pont de l'1 de maig, vam fer una escapada a Fuerteventura. Uns dies de pedalar i de relax. Vam fer una petita incursió d'un dia a la illa veïna de Lanzarote, però la resta dels dies els vam passar a Fuerteventura. És una illa especial, a només 100 km de la costa Africana. És un paisatge desèrtic i pedregós, molt àrid, amb poca pluja. Destacaria la seva tranquil·litat i el poc volum de cotxes, combinació perfecta per pedalar; l'únic "handicap", el vent constant.

A Lanzarote

A Fuerteventura també hi ha pujades

Tornem a començar... amb una crono!

Serrateix

Després del descans, han fet falta uns quants dies per tornar a tenir bones sensacions. Per això, amb 15 dies de tornar a donar als pedals, aquest dissabte vaig fer la XXV Crono de Navàs a Serrateix: 15 kilòmetres de pujada, amb alguns plans, i, en aquesta edició, amb molt vent. Vaig guanyar amb un temps de 34', i el millor de tot va ser que, tot i ser una crono que vol dir igual a agonia i patiment constant, m'ho vaig passar molt bé escalfant, durant la cursa i després.